Crònica del desgavell esdevingut amb les adjudicacions docents per al curs 2023-24 al País Valencià

Les adjudicacions de places docents (vacants) d’inici de curs de 2023 al País Valencià han estat extraordinàriament accidentades. En aquest article de la Tanyada @Tanyada_Ed s’analitzen les incidències esdevingudes i expliquen l’opinió de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) sobre aquesta i altres qüestions que afecten el sistema educatiu al País Valencià.

Cada any milers de docents concorren a una adjudicació de places (vacants) al mes de juliol prèvia a l’inici del curs escolar, d’acord amb la planificació de plantilles que elabora la Conselleria d’Educació. Aquesta adjudicació hauria de facilitar l’inici del curs amb normalitat. Els darrers anys han estat freqüents els retards i les incidències en aquestes adjudicacions, però enguany hi ha hagut una situació extraordinàriament caòtica.

En aquesta ocasió han confluït diversos factors que feien necessària una planificació especialment rigorosa per part de les autoritats administratives responsables de la gestió d’aquesta adjudicació: un procés d’estabilització relacionat amb les altes taxes de temporalitat existents en el sector, que s’ha resolt parcialment amb un concurs de mèrits, d’una banda, i amb unes oposicions atípiques, de l’altra; el traspàs d’una part del professorat d’FP al cos de professors d’educació secundària, i un canvi de govern al País Valencià després de les eleccions del passat mes de maig.

L’adjudicació inicial (que afectava vora 21.700 professors i professores de tots els cossos) s’ha efectuat en una data tan inusualment tardana com el 10 d’agost. Immediatament van saltar les alarmes i es va produir una allau de reclamacions per part del professorat afectat i representants sindicals per la gran quantitat d’errades que s’hi havien observat: places adjudicades sense tenir en compte l’ordenació de les borses; persones que directament no figuraven en les llistes, sobretot en el cos d’FP a causa del traspàs al cos de professors d’educació secundària; una part del professorat que treballa amb alumnat amb necessitats educatives especials havia quedat fora de l’adjudicació, etcètera. La mateixa Conselleria d’Educació ja havia ajornat l’adjudicació des del 7 d’agost i havia prorrogat el termini de presentació de peticions telemàtiques a causa d’uns errors advertits en la catalogació del B2 en determinades vacants.

El cas és que el 18 d’agost es va repetir l’adjudicació de destinacions per a funcionaris de carrera (sobretot personal interí estabilitzat) i en pràctiques (que ha obtingut plaça en el procés d’oposició), i fins al 22 i el 23 d’agost el professorat interí del cos de mestres i de secundària i altres cossos, respectivament, no ha conegut de manera definitiva la vacant que li havia estat adjudicada. Això ha generat una situació d’estrès i ansietat en milers de persones (sobretot professorat interí, el que pateix les condicions més precàries) que no han pogut planificar amb suficient temps d’antelació qüestions vitals bàsiques, com ara buscar un pis de lloguer en una destinació lluny del lloc de residència habitual; matricular els fills en un centre escolar proper al lloc de destinació; conciliació de la vida sociofamiliar amb la vida laboral, i un llarg etcètera.

D’altra banda, aquesta situació afectarà l’alumnat i les seues famílies perquè difícilment podrà començar el curs amb normalitat l’11 de setembre, que és la data oficial d’inici de curs.

La valoració que fem de tot plegat a la Coordinadora Obrera Sindical (COS) és francament negativa. Aquests darrers dies hem hagut de presenciar a través dels mitjans de comunicació un lamentable intercanvi d’acusacions entre el que ara és l’oposició que abans governava (PSOE i Compromís) i el nou equip de govern a la Conselleria d’Educació en mans del PP. No reproduirem exhaustivament la síntesi d’aquesta disputa perquè això seria llarg d’explicar i no conduiria a una explicació aclaridora del que ha passat. Purga de tècnics abans d’hora, en el moment que més falta feien; manca de transparència en el traspàs de competències; sistema informàtic obsolet per a una adjudicació tan complexa, etc. L’oposició ha exigit la compareixença a les Corts del nou conseller, José Antonio Rovira, i la dimissió immediata de la nova directora general de Personal Docent, Sonia Sancho, que presumiblement ha estat absent del seu despatx durant dues setmanes en plena crisi de les adjudicacions.

Més enllà de tota aquesta polèmica, a la Coordinadora Obrera Sindical pensem que la gran perjudicada és l’educació pública en general, i el professorat, l’alumnat i les seues famílies en particular. A l’anterior equip de govern podem retreure que en vuit anys de gestió ha estat incapaç de prendre les mesures necessàries per a consolidar un model d’escola pública de qualitat (ni tan sols dins de les limitades possibilitats que permet el règim autonòmic de l’estat espanyol). I per descomptat, no podem esperar res de bo del nou equip de govern a la Conselleria d’Educació, dirigit en aquest cas pel PP, que ha començat amb mal peu i ja «promet» mesures que seran molt perjudicials per a l’educació pública al País Valencià.

Les primeres declaracions públiques del nou conseller, José Antonio Rovira, fan pensar que ens caldrà reorganitzar les forces per a fer front a les polítiques de dreta que s’acosten. Rovira ja ha anunciat mesures involutives pel que fa a l’ensenyament en català i ha tornat a fer gala del típic anticatalanisme d’aquesta dreta amb declaracions que qüestionen la unitat de la llengua. També sembla estar disposat a fer retallades en un futur no molt llunyà (de moment ha de gestionar irremeiablement les xifres que ha heretat de l’anterior govern) i reduir els recursos destinats a l’educació pública. Assegura que el govern del Botànic li ha deixat un pressupost excessiu en el pla d’ordenació i que sobren professors. A més a més, ha declarat que revisarà els concerts econòmics per a reforçar l’escola concertada en perjudici de la pública. Al capdavall, polítiques de dreta que ja coneixem dels pitjors anys de govern del PP en el passat.

Malauradament, ara podem constatar que els vuit anys del govern del Botànic, amb reformes moderadament progressistes, no han servit per a garantir el bon funcionament dels serveis públics (educació, sanitat i serveis socials). Tanmateix, el resultat ha estat una davallada en els nivells de mobilització social davant aquesta gestió governamental. Necessitem reorganitzar i concentrar forces per a fer front a les amenaces anunciades per un govern de dreta més extremista i de caràcter marcadament feixista. Hem de tornar al combat i recuperar la lluita per una educació pública al servei de la classe treballadora. Professorat, alumnat, famílies i el poble treballador en conjunt hem d’estar units per a fer front a les agressions que puga patir l’educació pública en aquesta nova conjuntura política. El conseller Rovira diu que espera un inici de curs tranquil i sense pancartes. Davant la gestió caòtica i el programa de govern contrari als interessos de la classe treballadora amb què el nou govern s’ha estrenat, ens caldrà fer tot el contrari: reactivar la lluita i defensar el model d’escola que volem. Per una educació pública, laica, inclusiva i en català, al servei de la classe treballadora.

Professorat, alumnat i tota la classe treballadora units per una escola realment nostra!

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari