Un inici de curs sense mitjans per aplicar els protocols sanitaris

La COS-educació creiem que la millor manera d’aprendre i ensenyar és mitjançant la interacció directa i permanent entre professorat i alumnat. Donades les desigualtats econòmiques existents en un sistema econòmic com el capitalisme, l’ensenyament i l’aprenentatge presencial a les escoles i instituts públics esdevé la millor forma, per no dir pràcticament l’única, de tractar de garantir una major igualtat d’oportunitats per totes i tots. De la mateixa manera, també creiem que aquesta igualtat d’oportunitats sols és possible si les treballadores i l’alumnat dels centres d’ensenyament poden desenvolupar les seves tasques en unes condicions dignes i sense emmalaltir. Així,  considerem que les ràtios a les escoles i als instituts, abans de la pandèmia, ja no eren dignes i adients, des d’un punt de vista pedagògic, i les proposades pels respectius departaments/conselleries dels diferents territoris dels PPCC, que contemplen fins  30 alumnes per aula en els darrers cursos de l’ESO i batxillerat, com per exemple en el cas del Principat, són manifestament inassumibles des d’un punt de vista pedagògic i sanitari. Cal reduir les ràtios molt més i augmentar la plantilla de treballadores que ho facin possible, per tal de garantir un ensenyament adequat des del punt de vista pedagògic, social  i sanitari.

Ara per ara, desconeixem si els protocols de reobertura i actuació a les escoles i instituts, indicats  pels respectius departaments/conselleries d’educació, són plenament avalats pels epidemiòlegs o la comunitat mèdica  o si són un brindis al sol tenint en compte la realitat material i personal de la majoria de centres. Però si tenim clara una cosa és que aquests protocols tenen uns responsables polítics: els/les caps dels departaments i conselleries d’ensenyament i a ells/es els assenyalarem i farem responsables de qualsevol mesura d’aquests protocols que posi en perill la salut i la vida dels i les alumnes i dels i les treballadores d’ensenyament.

Per això:

-Volem tenir clares les mesures de salut laboral que s’implementaran i qui es farà càrrec del cost del material necessari. No ha de recaure en les famílies i els/les treballadors/es ni s’ha d’extreure dels pressupostos dels centres.

– Ens reafirmem, ara més que mai, en la demanda d’una baixada de ràtios i un augment de la contractació de personal així com de recursos materials (ordinadors, tauletes, dispositius mòbils, etc.), no tan sols per la millora educativa sinó també per salut i per fer front a l’accentuació de les desigualtats socials provocada per la pandèmia i el confinament.

-Demanem conèixer els paràmetres que s’han fet servir per l’avaluació del personal de risc i que se’ls assignin tasques que preservin la seva seguretat. I que, quan calgui, siguin substituïts als centres per salvaguardar-los i permetre alhora la presencialitat de l’aprenentatge de l’alumnat. I al mateix temps, que es creïn places específiques per acompanyar a l’alumnat que per la seva situació de salut no pugui o no sigui mèdicament indicat que assisteixin al centre.

– Exigim un subsidi per a les famílies que es vegin obligades a fer quarantena i que per motius econòmics no es posi en risc a cap persona.

Volem centres oberts, segurs i amb total garantia per totes les persones que hi acudim i que ningú quedi enrere. Les mesures de seguretat i un increment pressupostari són l’única solució perquè en aquest curs es mantingui l’educació presencial sense posar en risc al conjunt de la societat.

Finalment, volem indicar, que el departament d’educació del Principat, de manera temerària, pretén iniciar un procés d’oposicions en plena pandèmia i a l’inici de curs. Aquest procés, que ja és manifestament injust, encara pot ser-ho més en desenvolupar-se ara i en les circumstàncies esmentades. Exigim, donat que el departament d’educació principatí s’ha vist en cor de desenvolupar-les al primer trimestre, que estableixi un protocol que eviti que qualsevol aspirant en quarantena o malalt quedi al marge o fora del procés. I si no és capaç de garantir la lliure participació de tots i totes els/les aspirants, que ajorni la convocatòria, per garantir-ne la lliure participació. 

Volem tornar a les escoles i als instituts en unes condicions dignes, ens hi va la vida!

Per una escola pública, laica, catalana, emancipadora i de qualitat la lluita és l’únic camí.

Països Catalans, 30 d’agost de 2020

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – Sectorial d’Educació

educacio@sindicatcos.cat        @COSEducacio

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre el Pla de Contingència i Continuïtat de l’activitat als centres educatius del País Valencià

Fa uns dies ens va arribar la documentació per a l’elaboració del Pla de Contingència i Continuïtat de l’activitat als centres educatius del País Valencià, als nostres llocs de treball i els hem pogut anar revisant i comprovant la seua aplicació.

En primer lloc cal dir que, efectivament, la situació és «imprevisible» i molt difícil de gestionar (tenint en compte el marc neoliberal capitalista, patriarcal i de total dependència política en la qual vivim), i que s’està fent un gran treball per part de les treballadores i dels treballadors de Conselleria, sense cap precedent on mirar-se, etc.

Dit això, des de la COS volem remarcar els punts següents que considerem fonamentals:

1. Efectivament, si pensem en la salut del nostre alumnat, i en la salut i una possibilitat mínima de conciliació en les nostres famílies, és fonamental que el curs comence de forma presencial.

2. Pel que fa als drets de les treballadores i dels treballadors de l’ensenyament, això ja seria una altra cosa. Ací ja no veiem ni tant d’interès per negociar, ni tanta capacitat per valorar i adequar els llocs de treball, ni per garantir la nostra seguretat i salut.

3. La idea que es presentaren les necessitats de cada centre, des del mateix centre, era molt bona, si no fora perquè:
a) Qui havia de fer-ho era el personal directiu, no la comunitat educativa en el seu conjunt (tot i que és innegable que refer la «comunitat educativa» del dia a la nit, quan ha estat desballestada en els darrers anys, és força complicat).
b) No hi ha diners per a cobrir les necessitats reals que es donen als diferents centres educatius del País Valencià.

4. A més, el coneixement en matèria de prevenció de riscos laborals és molt reduït o pràcticament inexistent. La Llei 31/1995 de 8 de novembre, o la Llei de Prevenció de Riscos Laborals – LPRL, ja porta prop de 25 anys aprovada i en aplicació i si, en molts sectors el seu compliment és una «anècdota», el sector educatiu no n’és una excepció.

5. Conselleria demana al personal directiu que s’ocupe de gestionar i triar les necessitats dels centres que gestionen, però sense haver pogut cobrir fins ara moltes de les necessitats del dia a dia.

6. En molts centres no s’ha pogut distribuir equips de treball per a l’alumnat ni per a les famílies més desafavorides en concret, ni s’ha plantejat en cap moment facilitar connexions mínimes a internet. Tampoc s’ha plantejat en cap moment facilitar eines per a reforçar la tasca del professorat (cadascú ens ho hem fet com hem pogut, pagant-ho tot de la nostra butxaca).

7. De la mateixa forma, no es contempla en cap moment la possibilitat que l’alumnat procedent de les famílies més desafavorides en concret i tot l’alumnat en general, pogués tenir accés a les ferramentes bàsiques i Equips de Protecció Individual necessaris (mascaretes, gel hidroalcohòlic, etc.) en quantitat suficient. Per al professorat sembla que tampoc s’està plantejant, però en compliment de PRL és obligació de Conselleria facilitar aquests EPI periòdicament i puntualment a TOT el personal docent, administratiu, de neteja, de menjador, d’animació, etc., dels nostres centres. En aquest sentit, des de la COS entenem que si en cap moment no s’ha garantit que tot el personal sanitari (des del personal mèdic i d’infermeria fins a zeladors, personal de neteja, etc.) pogués accedir a les proteccions necessàries, difícilment ens arribarà en altres sectors (amb l’excepció dels cossos de seguretat de l’estat, per descomptat); ja que, entre altres coses, no hi ha cap pla real per a potenciar una indústria estratègica pròpia al País Valencià, tot i tenir les capacitats necessàries.
Igualment, tampoc no es contempla la possibilitat de poder accedir a professorat de reforç, sobretot pel que fa a especialistes (d’idiomes, de música, de psicopedagogia i logopèdia, o de diferents reforços en general), i molt especialment en el cas de l’alumnat amb necessitats específiques (ja siga per tenir capacitats diferents, per patir malalties cròniques, o per patir TDAH, etc.), això no es contempla. Així doncs, tornem a uniformitzar els grups, etc.

8. D’altra banda, tot i que s’ha anunciat la creació de més 4300 llocs de treball, i que en centres educatius de l’Horta i d’altres comarques ja han començat a arribar nous companys i noves companyes per reforçar diferents departaments (sobretot pel que fa als centres de secundària), també coneixem no pocs casos on no han estat aprovats cap dels reforços demanats, tot i ser necessaris. A tall d’exemple, només en 1r d’ESO per poder aplicar amb unes mínimes garanties el treball per àmbits tal com s’ha plantejat de forma obligatòria en tots els centres, caldria l’ajuda i el reforç d’almenys un professor extra per cada grup (per a garantir així, al mateix temps, el correcte compliment de la política de «grup bombolla»). Per no parlar ja del que passarà amb l’educació infantil i la primària. O dels llimbs en els quals quedarà la Formació Professional.

9. Pel que fa als «grups bombolla», no es contemplen les necessitats específiques, com hem comentat més amunt, ni de personal docent específic, especialista i de reforç. No es contempla la possibilitat de millorar ni de comptar amb nous espais, no només anant a l’ús de les instal·lacions municipals que hi haja més properes, sinó a dues mesures d’exemple que serien fonamentals ara mateix:
a) La socialització i reconversió d’espais privats buits en espais públics per a l’ús i benefici dels veïns i les veïnes d’un barri o d’un municipi (baixos, solars, magatzems, etc.), que permetrien ampliar les ja massa sovint minses instal·lacions amb què comptem en molts dels nostres centres.
b) La recuperació de centres concertats infrautilitzats per a la xarxa pública, podent així millorar i reforçar els serveis i l’atenció educativa en molts dels nostres municipis i en no pocs barris de grans ciutats com Alacant o València, o de ciutats mitjanes com Vinaròs, Torrent o Alcoi.

10. Seguint amb les qüestions relacionades amb la seguretat i salut al treball. Si no tenim una formació seriosa ni en PRL, ni en primers auxilis, per exemple, difícilment podrem arribar a complir mínimament el que se’ns demana des de Conselleria. Ni tan sols la PRL. És més, de forma clara (i molt concreta) es parla de la «coordinació d’activitats empresarials» entre els diferents «agents» que intervenen en els centres educatius; però això dependria de fer de l’anomenada «cultura preventiva» una realitat que està molt lluny de ser. Perquè als nostres centres, per molt que ens facen treballar en «grups bombolla», haurem de mantenir algun contacte amb altres professors, amb el personal administratiu, etc. L’alumnat en principi podrà ajuntar-se fora del centre, les famílies estaran en contacte, etc. Això no podrà preveure’s.

11. Tornant a la qüestió purament preventiva. Des de la COS voldríem destacar clarament que tot i que es parla sovint de l’ús de les EPI, etc., no es parla tant de la rellevància i prioritat que ha de tenir en tot moment la garantia de la Protecció Col·lectiva (només en el cas de no poder-se garantir a nivell tècnic aquesta protecció col·lectiva s’hauria d’anar a obligatòriament a l’ús de les proteccions individuals), més enllà d’allò del «distanciament físic» (que no social), ja que en l’ensenyament, treballant amb persones menudes o joves, no és fàcil, ni tan sols positiu, quedant-se les EPI com un complement.
Així, com ja hem dit abans, abocar els nostres esforços reals (i ben dotats econòmicament) per millorar els espais dels nostres centres educatius, no només millorant-los a nivell pedagògic (comptant amb poder fer efectiva una educació realment inclusiva, per exemple), sinó a nivell arquitectònic, urbanístic i també ecològic. Com?
a) Millorant la il·luminació natural dels centres;
b) Millorant, i molt, la ventilació de les aules i dels espais comuns;
c) Podent-nos dotar d’espais realment polivalents en tots els centres arreu dels nostres barris, municipis i comarques.

En general, si volem fer de l’educació una base fonamental per a la nostra vida i alliberament complet, per ajudar a formar persones realment lliures i iguals, per a la defensa i l’impuls de la nostra llengua, país i territori, per ajudar a fer créixer la consciència de classe… per un món sense opressions de cap classe, sense capitalisme, ni masclisme, ni religió, ni misogínia, ni racisme, ni homofòbia, etc., ens haurem de començar a plantejar que tota aquesta misèria aprofundida per la Covid-19 (misèria en forma de crisi sistèmica… que ja estava en marxa), puga esdevindre l’oportunitat per començar a construir allò que volem, i necessitem.
També als nostres centres de treball, als nostres centres educatius… Entre totes i tots, tot.

16 d’agost del 2020, València, Països Catalans

Sectorial d’educació de la Coordinadora Obrera Sindical 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

No volíeu llei Aragonès? Doncs té dues tasses.

Davant del Decret 69/2020 del govern de la Generalitat de Catalunya:  Comunicat de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics arran del Decret 69/2020 del govern de la Generalitat de Catalunya.

Amb el Decret 69/2020, de 14 de juliol, d’acreditació, concert social i gestió delegada el govern implementa el que anomena “Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública“, que paradoxalment albergarà tota mena d’entitats privades, per continuar desplegant l’agenda neoliberal. Aquest Decret segueix la mateixa línia que la Llei Aragonès, aplicant-la al procés de privatització dels Serveis Socials, i per tant n’exigim la retirada immediata.

A més, reivindiquem la necessitat democràtica de consultar els espais d’organització popular i el conjunt de la població en tot allò que té a veure amb la gestió dels serveis i recursos públics i denunciem la política de fets consumats que suposa l’aprovació d’un Decret per escapar al control parlamentari.

Segons marca el Decret, les empreses privades obtindran una acreditació per part de l’administració que les autoritzarà com a proveïdores de la citada xarxa. Aquest mateix plantejament s’ha aplicat al sistema sanitari que actualment és virtualment impossible de fiscalitzar per la multiplicitat de proveïdors públics i privats interconnectats, sovint de manera opaca, i que representa un sobrecost per les arques públiques a causa de l’afany de lucre àmpliament demostrat al llarg de tots aquests anys d’espoli. Amb aquesta acreditació el Decret evita els procediments públics de contractació i fiscalització i permet concedir la gestió delegada a entitats privades sota criteris subjectius donant cobertura legal al nepotisme i al que haurien de ser conflictes d’interès. Així, aquest Decret blinda les il·legalitats i les irregularitats que s’han estat practicant sistemàticament en el procés de privatització d’aquests serveis.

La gestió catastròfica de la pandèmia, amb el cas paradigmàtic dels més de 4.200 morts a les residències, ha deixat més clar que mai el caràcter antisocial de les polítiques privatitzadores que converteixen la nostra salut i les nostres vides en mercaderies per al lucre dels inversors capitalistes i que apuntalen el traspàs de recursos públics a mans privades. Aquesta gestió és conseqüència de la privatització molt majoritària del sector i els Departaments de Treball, Afers Socials i Família i de Salut en són responsables directes juntament amb els empresaris, els inversors i els lobbies privats, en concret la Taula del Tercer Sector, la Confederació, l’ECAS (Entitats catalanes d’Acció Social) i la FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i a l’Adolescència), així com empreses de l’IBEX35 com OHLACS i SACYR entre d’altres. Els beneficis que obtenen aquestes entitats passen per la precarització de les condicions laborals i dels recursos materials dels serveis que gestionen, és a dir, per la pèrdua gradual de drets socials i de qualitat assistencial per a les usuàries i de drets laborals per a les treballadores (congelació de convenis, hores no remunerades, contractació per sota de la categoria laboral exigida, horaris canviants, dificultat de conciliació, etc.).

La Plataforma en Defensa dels Serveis Públics cridem tots els col·lectius populars implicats en la defensa dels serveis públics a coordinar i intensificar les mobilitzacions de denúncia pública de les polítiques privatitzadores del govern de la Generalitat. En concret, farem corresponsables d’aquest Decret tots els grups polítics que no en reclamin explícitament la retirada.

Per acabar, denunciem específicament els següents aspectes concrets del Decret:

• No elimina la diferència salarial d’1 a 9 existent en el sector. Mentre algunes treballadores, principalment dones i migrants, cobren el salari mínim interprofessional de 13.000 euros bruts anuals, alguns gerents d’algunes entitats del Tercer Sector podran seguir cobrant 9 vegades més, fins a 119.000 euros bruts anuals.

• No prohibeix els mecanismes lucratius que utilitzen algunes falses fundacions i cooperatives per enriquir-se amb diners públics. Un exemple són les UTE (Unitat Temporal Empresarial) o les empreses S.L. associades a fundacions que els permeten obtenir beneficis a través per exemple dels béns immobles que tenen en propietat i que es lloguen a si mateixes, amb diners públics i a preus desorbitats que en alguns casos han arribat a multiplicar per cinc el preu de mercat, per ubicar-hi centres de menors, cases d’acollida, etc.

• Als apartats 14b i 14c on s’hauria de recollir l’obligació de garantir una sèrie de criteris de bones pràctiques, bones condicions laborals, responsabilitat social, etc. únicament s’hi indica que “es poden tenir en compte els següents criteris”. Són per tant criteris completament opcionals i en cap cas d’obligat compliment.

• A l’article 16 s’obre la porta a convocatòries a dit, sense concurs públic. Això consolida i simplifica la pràctica habitual d’elaborar convocatòries públiques amb l’objectiu d’assegurar que les guanya l’empresa desitjada.

• A l’article 23 s’obre la porta a què les entitats privades puguin cobrar pels serveis que presten com si fossin administració pública.

• A l’article 24 no es defineix cap control sobre la sobreocupació de places que poden practicar algunes de les entitats que gestionen centres residencials. Per exemple, poden cobrar a l’administració més d’una plaça per un únic llit aprofitant que l’usuari es troba de vacances, fugat o ingressat per malaltia o per instal·lar matalassos plegables en zones comunes.

No a la mercantilització de les nostres vides, no més morts evitablesRevertim la privatització dels serveis socials. Per una única xarxa de serveis socials de titularitat, gestió i provisió 100% públiques i d’accés universal.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Reclamem la digitalització democràtica dels centres educatius de Catalunya

Demanem al Departament d’Educació que honori la seva paraula, que sigui conscient de la urgència de la situació actual i que reconsideri el seu menysteniment del pla de digitalització democràtica dels centres educatius. Demanem a tots els partits i institucions responsables que contribueixin a que el pla avanci.

Enllaç al disseny d’implementació del nostre Pla de Digitalització Democràtica dels Centres Educatius: https://xnet.maadix.org/nextcloud/index.php/s/xqxr5REN34ErCLR#pdfviewer

Aquí el pla detallat que hem presentat al Departament d’Educació de la Generalitat segon acord (https://xnet-x.net/ca/privacitat-dades-digitalitzacio-democratica-educacio-sense-google/ ) i després d’un any de converses perquè dugui a terme una digitalització democràtica dels centres educatius amb servidors segurs, entorns de treball col·laboratiu (paquets educatius) auditables i capacitació digital puntera, i després d’una crisi pandèmica que ha ratificat les advertències i l’emergència digital que veníem anunciant des de setembre de 2019.

Ho hem fet en temps rècord, sense poder comptar amb cap suport del Departament, tot i que va dir que ens facilitaria les coses. Hem comptat, això sí, amb l’ajuda de desenes de persones, des de famílies a professors /es, directors/es o alumnxs. Així, de forma voluntària i purament activista:

> hem extret la informació que ens ha fet arribar la comunitat educativa;

> obtingut els pressupostos de la desena d’empreses nacionals i internacionals capdavanteres en cadascuna de les prestacions requerides i anteriorment anunciades (https://xnet-x.net/ca/privacitat-dades-digitalitzacio-democratica-educacio-sense-google/ );

> preparat el pla de treball amb la previsió dels recursos humans i

> els plans per fer un pilot i després escalar-lo.

Amb un disseny que optimitza els recursos, hem aconseguit que la quantitat que s’ha d’invertir perquè la digitalització de les escoles sigui democràtica i amb control sobre les dades i informació de la comunitat educativa sigui de l’1% del pressupost anunciat pel Departament per a la digitalització i que tingui possibilitat de repercutir en la innovació local.

Us hem de comunicar que l’hem presentat al Departament d’Educació de la Generalitat, amb el qual, en principi, tenim un acord perquè es prengui seriosament aquest pla, després d’haver estat un any demanant-li i després que la pandèmia hagi demostrat que era el que es necessitava. D’haver-se pres en consideració quan ho vam reclamar, hauria evitat en bona part el desastre de l’educació des de casa durant el confinament.

Us comuniquem que, malgrat el suport de moltes persones del partit d’aquesta Conselleria, les quals han entès la importància del que proposem, no hem vist cap voluntat per part del Departament, el qual planteja una altra vegada dilatar els temps de forma totalment innecessària.

Concretament des del Departament afirmen que:

1- No saben si el poden incloure en el Pla d’Educació Digital de Catalunya 2020-2023 que acaben de presentar, com si no tingués res a veure, fos una novetat i no portéssim un any parlant del tema ni tinguéssim un acord signat. http://www.ctecno.cat/mar-camacho-dg-dinnovacio-recerca-i-cultura-digital-presenta-el-pla-deducacio-digital-de-catalunya-2020-2023/ És tan sols un exemple: quan presenten el pla de digitalitzación que impulsa el Departament, fan cas omís.

2- Van demanar expressament excloure de l’acord al CTTI y Cesicat per les rivalitats palatines entre partits de govern. Encara que això es pugués entendre, el que és inadmissible és que ara tirin pilotes fora i ens diguin que el que proposem en realitat és responsabilitat de CTTI i Cesicat i no d’ells. Podem fàcilment demostrar que hem estat demanant incloure’ls a les converses i no han volgut fer-ho. En la situació en què estem, és abocar al desastre que una i altra vegada les baralles palatines produeixin la paràlisi de les tasques necessàries. A més, en aquest cas era absolutament innecessari ja que el mèrit se l’enduia tot el Departament d’Educació. Estem farts que la població pagui els plats trencats de polítiques electoralistes quan el que cal fer és que les coses es duguin a terme.

3- Que s’ho han d’estudiar – normal. Però, quan podem començar a treballar, ja que l’acord havia de ser un punt de partida i no ens han donat cap de les facilitats acordades? La resposta ha estat “Heu d’estar en el vostre lloc i donar les gràcies que us atenguem”. Però impossible concretar cap data per a treballar. Després d’un any i mig d’aquesta medicina i vista l’evidència del punt 1, hem entès que és només per mantenir-nos ocupades.

No hi ha temps. Aquests càrrecs, en aquest àmbit com en d’altres sectors, no semblen haver après la lliçó de la pandèmia. Sense societat civil organitzada no hi hagués hagut ni tan sols respiradors suficients. Ja n’hi ha prou de menysprear el treball de la gent. Molta gent ha donat suport el nostre pla de digitalització democràtica dels centres educatius. Hi ha escoles que ja estan a punt per començar el pilot. La digitalització ja està passant i el fet que decideixin deixar fora una proposta de digitalització democràtica que es basa en els més alts i freqüents estàndards de programari no privatiu i escalable per donar espai a empreses de km0, ens fa pensar que la digitalització que defensen no és la que defensem.

Hem de denunciar una submissió innecessària a les pressions corporatives tant dels que volen afavorir el monocultiu de multinacionals com Google i el seu G Suite for Education com dels que tenen interessos clientelars amb els diversos Departaments i volen impedir la diversitat i una digitalització que permeti que pugui aflorar lliurement més innovació a Catalunya i més llocs de treball, sense que depenguin del seu control.

Aquesta paràlisi interessada i aquesta submissió són innecessàries fins i tot per afavorir certs interessos acaparadors: com ja vam dir, l’entramat clientelar dels de sempre no perdrà el seu negoci ja que el nostre pla només arriba a aquella part de la comunitat educativa que vol tenir sobirania de les dades i la informació, que es preocupa pels drets humans de segle XXI i que, malauradament, és minoritària.

D’altra banda, no és possible crear llocs de treball sobirans, de qualitat i de km0 sobre la base de l’escassetat i els monopolis. Sobre aquesta base tan sols es crea treball esclau del capitalisme de plataformes.

Promoure codi obert auditable permet obrir el ventall de possibilitats. No és admissible que un govern defensi interessos de forma innecessàriament excloent. És un sense sentit impedir que puguin aflorar altres opcions. Que els quadres d’un partit que governa siguin tan sensibles a les pressions corporatives i menyspreïn els esforços de la societat civil és dramàtic i demanem al partit i a totes les formacions polítiques que recondueixin aquesta situació.

Podríem arribar a finals de 2020 amb una digitalització dels centres educatius que podria ser un model europeu de democràcia i sobirania de les dades. Podríem i HAURÍEM de fer-ho perquè és possible.

Encara no estem en la democràcia del futur en què les institucions col·laboren amb la societat activa que demostra dia a dia les seves capacitats, cosa que no podem dir de qui tenim davant. Encara ens demanen que els reverenciem. La pandèmia i la brutal crisi que ve han deixat clar que no hi ha temps per fer reverències, tan sols de col·laboració i d’optimitzar esforços. Després d’estar un any i mig esperant la seva consideració i després d’una dura lliçó de digitalizació forçosa de l’educació deguda a la pandèmia, pensàvem que per fi es podia arrencar a treballar sense excuses. Però ens equivocàvem.

Això no acaba aquí. Donarem notícies en breu. Gràcies a totes les persones que han ajudat. Si us plau, no abandoneu. Ho aconseguirem.

Els centres educatius interessats en participar en el pla pilot quan aconseguim institucions interessades que ho facin possible, poden escriure’ns a privacitatdedadesalesescoles@xnet-x.net.

Continuem.

Si us plau, difoneu!

Mares, pares promotors i Xnet

S’adhereixen i se sumen a la lluita:

FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes [AMPAs] de Catalunya-

USTEC•STEs -IAC (Sindicat de traballadores i treballadors de l’ensenyament de Catalunya)

SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans)

 

Més informació: https://xnet-x.net/ca/digitalitzacio-democratica-centres-educatius-catalunya/

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

La reforma curricular de la Formació Professional s’encamina cap a la dualització.

Les organitzacions sotasignants convoquem una roda de premsa el proper dimecres 17 de juny a les 11:00 hores per explicar la queixa entrada al Síndic de Greuges sobre la reforma curricular de la FP i demanem la retirada immediata d’aquesta reforma publicada fa unes setmanes.

La roda de premsa es realitzarà davant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. C. Via Augusta, 202-226

ENTITATS SOTASIGNANTS

Professorat de formació professional de Catalunya Defensem l’FP, USTEC-STEs, Intersindical-SC, ASPEPC-SPS, CGT Ensenyament, COS Educació, Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC), Sindicat d’Estudiants (SE) i el Sindicat d’Estudiants del Països Catalans (SEPC)

Esperant la vostra assistència, cordialment

Sectorial d’Educació – COORDINADORA OBRERA SINDICAL

————————————————————————————————————————

Consideracions de la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical en relació a la reforma.

  • La totalitat de les hores de pràctiques a les empreses s’han de fer amb contracte laboral signat. Han de ser remunerades segons conveni d’empresa o conveni sectorial sense excepcions. A part, es pot complementar amb una beca-salari aportada per l’administració municipal o educativa.

  • Cal renovar cada dos anys els acords amb les conselleries i les empreses que ofereixen pràctiques en FP-Dual, per evitar abusos i encadenament de contractes formatius.

  • Cal revisar, a través de comissions paritàries, l’encadenament de contractes formatius per afavorir les denúncies a inspecció de treball i promoure la contractació indefinida i vigilada pels representants sindicals.

  • Cal dir no al reconeixement acadèmic de la formació específica en una empresa. Les hores de formació que permeten obtenir una titulació han de ser impartides i avaluades per personal docent.

  • Manteniment de la plantilla docent de la Formació Professional. Increment d’especialitats, quan sigui necessari. El disseny i la impartició del currículum no pot estar en mans dels interessos privats.

  • Equiparació salarial del cos de docents les diverses modalitats: professorat tècnic, professorat de primària, d’infantil, professorat de secundària, d’escoles d’adults.

  • Consideració dins dels contractes i els convenis que se signen amb les empreses dels alumnes com a alumnes (amb drets que cal garantir) i no com a aprenents.

  • Suprimir les taxes, tant les que es paguen com a ensenyament postobligatori a la Generalitat de 360 euros, com les que es fan en concepte de material per cada mòdul, a tots els instituts públics de formació professional de Catalunya.

  • Dotar els centres dels equipaments i les instal·lacions adequades per a la formació pràctica en les diferents famílies professionals.

  • Eliminar les escoles de Formació Professional privades, eliminant els concerts educatius. I limitant, per llei, el nombre de places ofertes a les escoles privades, reduint-les cada curs fins a la seva desaparició.

  • Valorar les experiències actuals de l’FP-Dual, de forma objectiva i aplicar les correccions que corresponguin a les situacions fracassades.

CONSULTEU: Article publicat a l’Accent l’1 de juny del 2020. “L’FP-Dual: oportunitats laborals i formatives en el context d’extrema precarietat”.

Escrit per professorat de Cicles Formatius de Grau Mig i Superior, dels Països Catalans i militants de la Sectorial d’Educació de la COS.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Les bressol estem de dol i la lluita continua.

Publiquem l’article d’opinió d’una educadora d’Escola Bressol, que el passat divendres 5 de juny de 2020 es va manifestar amb les companyes de @Bressolrebelat i les Escoles Bressol Indignades . Les hem acompanyat, a elles, les educadores de les Escoles Bressol, les mateixes que van encendre l’espurna i començar el cicle de mobilitzacions en educació de l’any 2012. Hi han tornat. Per començar, una vintena s’han plantat davant l’alcaldessa de Barcelona per explicar-li els temors de la reobertura de centres en les condicions actuals i comentar-li unes propostes.  Companyes, sou exemple ! LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ.

LES BRESSOL ESTEM DE DOL

Enfocat des del punt de vista de la poca importància que se li està donant a l’infant i totes les situacions per les quals ha hagut de passar durant el confinament. Volem fer una bona acollida. Sabem que hi ha famílies que necessiten que obrim però com garantim l’equitat? 5 infants per estança cobrirà realment les demandes? Estem preparades emocionalment les educadores? Establir un horari estricte d’esbarjo a l’aire lliure els farà realment més lliures? Si tornar a l’escola, només perpetua el model d’estar entre quatre parets, sense la seva família o adults de referència, i sense poder rebre un petó o una abraçada de consol per part de la seva educadora… personalment m’entristeix tornar així. L’infant d’1 a 3 anys no comprèn de manera racional tot aquest estat de mesures que el Coronavirus ens ha obligat a adoptar. Tot són mesures de salut, però no es parla de la salut mental dels nostres infants i famílies. Qui més qui menys ha perdut un familiar o amic proper de per la malaltia. Podem tornar a l’ escola, per més fase 2 en la que ens trobem, fent com si no hagués passat res? Estem preparades per acollir aquests infants i famílies i les seves peculiaritats? Potser al setembre pot ser una mica més fàcil.

Precisament el que més desitjo és acabar amb el teletreball. Però no entenc que es parli de cohesió amb les famílies per part de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) quan, pel que se’ns va comentar des de la direcció, encara no se sap quines famílies tornaran. Les companyes heu fet una tasca d’acompanyament, tot aquest temps, molt digna.

Des del meu cas particular, la qüestió no és pas no voler tornar, sinó aprofitar aquest mes i mig per plantejar el curs vinent, planificar molt bé com ho farem al setembre, posar “bonica” l’escola, REFLEXIONAR sobre el projecte d’escola…

Personalment tinc ganes de tornar a exercir com a educadora acollint als infant i les famílies. Però a poder ser, en les millors condicions. Sé que millor 5 infants que cap i que la situació ideal d’equitat serà difícil de complir. I també sóc conscient que hi haurà famílies, majoritàriament dones que patiran aquesta desigualtat un cop més. En fi, que si es torna, l’única mesura que em convenç és l’AIRE LLIURE. Tot el dia al jardí!!!

L’única i millor eina que ens queda és acollir a l’infant i la seva família el millor que puguem i sabem.

De totes maneres, com que no deixa de ser una decisió política, demanaria a les administracions que establissin ajuts per a la conciliació familiar o proporcionessin espais alternatius on acollir més infants, com es farà a l’estiu.

Magda Font, educadora d’Escola Bressol de Barcelona

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Cansades de la gestió erràtica del Departament: “no, però sí, però gestioneu-ho com considereu a cada centre”.

De les promeses i titulars a la premsa, allunyats de la realitat que vivim docents i alumnat. I mentre ens entretenen amb rodes de premsa, el Departament paga de nou els concerts als centres segregadors, reprèn la reforma de l’FP dual amb nocturnitat i menysté les substitutes. Ja n’hi ha prou! Amb l’educació no s’hi juga!
La comunitat educativa tenim tota la força per fer entendre al Departament que volem una educació pública i universal, de qualitat i coeducadora on ningú quedi enrere.

Publicat dins de Escoles públiques, Moviments socials | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El pla de reobertura de centres, un altre dels motius per demanar la dimissió d’en Bargalló.

El passat 20 de maig el conseller Josep Bargalló ens oferia una altra roda de premsa, en aquest cas, per presentar el pla d’obertura de centres per a finals d’aquest curs i per al curs 2020-2021.

Treballadores, alumnat i famílies de nou ens assabentàvem de la informació al mateix temps que la premsa, i novament el Departament d’Ensenyament evidenciava la falta de consideració a la comunitat educativa i la manca de transparència en la seva praxi.

Segons el conseller, a partir de l’1 de juny, a les zones que estiguin en fase dos l’alumnat podrà anar de forma voluntària als centres educatius i es prioritzaran determinades etapes per “donar suport a la finalització d’etapa i tancar l’acompanyament personalitzat”. Aquest fet suposa que les treballadores del sector educatiu farem doble jornada, presencial i telemàtica, si el nombre de nomenaments, que ha caigut en un 90% durant el confinament, no augmenta.

Una altra de les novetats que hem sabut del Departament d’Educació, és que davant la reincorporació presencial als centres, ha confeccionat una declaració responsable consistent en un qüestionari de salut que han de complimentar les treballadores del sector educatiu. Una declaració que alguns centres estan forçant a respondre obligatòriament a les treballadores quan ningú hi està obligat. Com en tots els sectors, no només l’educatiu, si volen que les treballadores ens reincorporem de manera segura als nostres llocs de feina, l’única opció és que es garanteixin les mesures sanitàries facilitant EPIS i es faci tests de detecció de la COVID-19.

A tot l’esmentat hi afegim que des que es van tancar els centres educatius, la manca de directrius clares, la inexistència de planificació del Departament d’Ensenyament i el Decret d’autonomia de centres han delegat la responsabilitat de la presa de decisions a les direccions de cada centre. Cada institut i cada escola ha actuat sota el seu criteri tant durant el confinament com ara amb el pla de reobertura, fet que no garanteix l’equitat entre les estudiants i exposa a les treballadores a obeir ordres diverses procedents de les direccions.

Si anem més enllà i ens situem en el curs 2020-2021 les perspectives no són millors, tenint en compte que el nombre d’alumnes per aula s’haurà de reduir a la meitat, se’ns poden plantejar unes quantes preguntes: per garantir una atenció adequada a l’alumnat, el nombre de treballadores del sector educatiu doblarà? On anirà l’alumnat que no hi càpiga al centre? En cas de repunt, dotarà el Departament d’Educació de dispositius electrònics a l’alumnat que no en tingui?

Des de la sectorial d’educació de la COS creiem que la reobertura dels centres educatius ha de regir-se per criteris de salut i educatius, ha de respondre a les necessitats de l’alumnat i ha de respectar les condicions laborals de les treballadores. És per això que demanem:

  • Nomenaments per ampliar la plantilla de docents i de treballadores del sector educatiu

  • EPIS per a les treballadores que es reincorporin als centres de treball
  • Menys declaracions de responsabilitat i més proves de detecció de la COVID-19 per a les treballadores de tots els sectors que s’incorporen als seus llocs de feina

  • Que el Departament d’Educació assumeixi les seves responsabilitats i unifiqui criteris per a tots els centres educatius

  • Que en Josep Bargalló i en Josep González Cambray dimiteixin fent un exercici d’humilitat i reconeguin els errors en la gestió i en la presa de decisions.

Perquè amb l’educació no s’hi juga i amb la salut tampoc, ens hi trobaran alçades i ens hi trobaran de cara per garantir les condicions laborals de les treballadores i una educació pública de qualitat.

Organitzem-nos i lluitem plegades!

Baix Llobregat, Països Catalans, 4 de juny de 2020

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Manifest L’FP SEGUEIX EN ESTAT D’ALARMA!

Davant la insistència per part del Departament d’Educació en imposar la reforma curricular de l’FP a Catalunya per a ser aplicada el curs vinent peti qui peti, us fem arribar el següent manifest des de la comunitat docent:

1.- La situació de cara al proper curs és ja prou complexa amb la crisi sanitària de la COVID-19 a causa dels següents fets:

– Sobreesforç a nivell organitzatiu per a atendre l’emergència educativa als centres dins de cada família professional.
– Aquest proper curs caldrà organitzar la recuperació dels continguts no impartits durant el temps de confinament, atès que no tot l’alumnat ha tingut les eines informàtiques necessàries per a poder seguir el trimestre telemàticament.
– Les empreses tindran la necessitat de sobreviure i, per tant, no podran centrar-se en formar l’alumnat amb qualitat.
– Incrementar el nombre d’hores de FCT planteja problemes a l’hora de trobar llocs addicionals on poder realitzar-la amb garanties, independentment de si ens trobem o no en alerta sanitària.

2.- La reforma de l’FP és essencialment igual a la proposta ja rebutjada el curs passat, per tant:

– No hi ha raons pedagògiques que justifiquin l’increment d’hores a les empreses. Seguim demanant estudis seriosos sobre les bondats de la Formació Dual, creuant dades de rendiment acadèmic i incorporació al món laboral en totes dues modalitats.
– La reforma agreujarà el problema de l’abandonament escolar, ja que concentra els continguts més teòrics a primer curs. L’abandonament escolar obeeix a una àmplia diversitat de raons: socials, econòmiques, d’orientació prèvia, etc.
– Les metodologies actives d’aprenentatge ja s’apliquen a l’aula sense necessitat d’incrementar les hores de projecte i/o síntesi.
– Dóna a entendre que és millor un ensenyament específic a un de més generalista, el qual reben al centre d’estudis amb els docents.

3.- La reducció d’hores lectives suposa un deteriorament en la qualitat de la formació de l’alumnat. La reforma:

– Comportarà treballar les competències i capacitats clau dels cicles en menys temps, desatenent l’atenció a la diversitat i els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.
– Condicionarà negativament el seu futur professional, precaritzant-lo pel fet d’haver rebut menys formació acadèmica.
– Devaluarà la formació acadèmica i la tasca docent, substituint-la per una estada a l’empresa tutoritzada per personal no qualificat pedagògicament i, sovint, sense temps per a realitzar adequadament aquesta tasca.
– Formarà força de treball submisa i desconeixedora dels seus drets laborals.
– Buidarà els continguts específics de cada ofici, dificultant la carrera professional de l’alumnat.
– Reduirà la polivalència dels estudis de formació professional, lligant-los a les necessitats de mà d’obra d’empreses concretes.

4.- S’ha obviat l’opinió del professorat sobre l’actualització del currículum a les necessitats actuals i futures de formació de l’alumnat i ni tan sols està acompanyada de la necessària inversió.

– S’ha creat un fals debat consultiu amb certes direccions de centres i a d’altres se les n’ha deixat fora.
– En aquest “debat” ja es presentaven les modificacions com a fets consumats, no com allò que es pogués discutir i millorar.
– No es dóna llibertat per aplicar un model o un altre en funció de les necessitats de cada família professional, ni tampoc es preveuen garanties de reversió en el cas de demostrar-se que el model Dual no funciona.
– Mantenim la nostra preocupació que en un futur no es puguin mantenir les hores de tot el professorat. El Departament d’Educació ens ha donat raons sobrades per mostrar-nos que no és de fiar.

5.- No preveu la inversió educativa necessària mentre s’incompleix encara la pròpia LEC catalana, amb una despesa molt per sota del 6% previst:

– Per augmentar les beques i finançar també les FCT.
– Per a resoldre els problemes estructurals actuals en equipaments i atenció educativa.
– Per a fer front a la transició de model, amb la formació i reconversió del professorat i un augment de plantilla.
– Per absorbir el creixement demogràfic i l’augment de la demanda per cursar estudis de cicles.
– Per a corregir les disfuncionalitats produïdes en etapes prèvies a causa de les retallades.
– Per comptar només amb ajudes testimonials provinents de les ajudes europees.
– Per excusar-se en els recursos de les empreses per no fer les inversions necessàries en equipaments educatius.

Per tot això, considerem que aquesta reforma no va encaminada a millorar el sistema de formació reglada, sinó tan sols a fomentar i facilitar la transició encoberta de la formació professional ordinària tradicional cap al model dual.

EXIGIM LA SEVA RETIRADA IMMEDIATA I DEMANEM A LES DIRECCIONS DELS CENTRES LA NO APLICACIÓ D’AQUESTA REFORMA, NI EL CURS VINENT NI MAI!

DEMANEM EL CESSAMENT DEL DIRECTOR GENERAL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL INICIAL I ENSENYAMENT DE RÈGIM ESPECIAL, SR JOAN LLUÍS ESPINÓS ESPINÓS I LA DIMISSIÓ

Defensem la FP. Després d’aturar la reforma el curs passat, el Departament d’Educació es va comprometre a parlar amb tots els sectors de l’educació per buscar un consens.

Al final l’única cosa que han fet és parlar amb direccions afins i retocar la reforma que és un 98% similar a l’anterior, i com a docents entenem que va en greu perjudici dels futurs professionals que ara són el nostre alumnat i per qui defensem la FP.

Signa la petició a Change: http://chng.it/9dMqX9CQ

Manifest – materials

SECTORIAL d’EDUCACIÓ de la COORDINADORA OBRERA SINDICAL

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Educació, teletreball i desescalada: crònica dels darrers despropòsits de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana

Anàlisi de la sectorial d’educació de la Coordinadora Obrera Sindical sobre la gestió de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i altres misteris

La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ha presentat a la mesa sectorial del 21 de maig de 2020 un esborrany sobre la represa de l’activitat lectiva presencial als centres educatius del País Valencià. El contingut d’aquest esborrany és un misteri per a la comunitat educativa i el conjunt de la societat valenciana. Conselleria negocia a porta tancada amb els sindicats amb representació a la mesa sectorial i no informa de manera transparent sobre qüestions que afecten de manera directa el futur de les nostres vides.

Immediatament aquests sindicats “representatius” han posat el crit en el cel i es pregunten: com és possible que Conselleria haja canviat tan ràpidament de criteri i tinga la intenció de reobrir els centres educatius tan bon punt el territori valencià passe a la Fase 2 de la desescalada? Però el ben cert és que, malgrat el que puga semblar i més enllà de les aparents bones intencions i el “bonrotllisme” de Conselleria, hi ha hagut una total i absoluta improvisació a l’hora de fer front a la crisi de la Covid-19 en l’àmbit educatiu.

Com sempre, el conseller Marzà delega en el Secretari Autonòmic d’Educació i Formació Professional (en aquest cas, el senyor Miguel Soler, a qui sincerament agraïm que ens agraesca la tasca que fem) la gestió de la crisi (i de tots els assumptes que afecten l’educació al País Valencià) per a evitar donar la cara, més enllà de les típiques i oportunistes compareixences als mitjans de comunicació.

Mentrestant, i durant tot aquest temps, la major part, si més no, dels sindicats representatius del sector educatiu STEPV, ANPE, CCOO-PV, CSI·F, FETE-UGT PV s’ha limitat a enclaustrar-se amb els tècnics de Conselleria per a negociar les engrunes de sempre i ha abandonat qualsevol cosa que s’assemble a una mobilització del professorat en defensa dels drets laborals. Potser no hauria de resultar tan sorprenent que Conselleria presente un esborrany inacceptable sobre la tornada als centres educatius en la Fase 2 de la desescalada.

Les aules s’han quedat estos dies sense alumnat. EFE/Ángel Medina G.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical volem denunciar que la improvisació i la manca de planificació s’ha estat produint des del principi en la gestió de la present crisi social i sanitària. Per això, i donat que no tenim el privilegi de poder seure al costat de tan il·lustres personatges per a xerrar una estona, llancem a la Conselleria d’Educació les següents preguntes i reflexions:

Quines mesures té previst Conselleria implementar per a garantir el dret a l’educació de tot el nostre alumnat, malgrat les condicions socioeconòmiques desfavorables que puga patir? Com es pensa fer front a la bretxa digital? S’han repartit realment totes les tauletes que Conselleria havia promès? És això suficient per a pal·liar aquesta bretxa digital?

Com es realitzaran els exàmens de la PAU, més enllà de “demanar professorat disposat a anar a vigilar a un centre pròxim”? Pot garantir Conselleria l’accés a aquestes proves en condicions d’igualtat per a tot l’alumnat de 2n de batxillerat, independentment de les titularitats dels centres, les circumstàncies socioeconòmiques, personals i familiars de l’alumnat?

S’ha establert o es pensa establir cap tipus de coordinació entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (més enllà de les diferències que hi puga haver entre les diferents forces polítiques del “pacte del Botànic”) per a establir un protocol de seguretat sanitària?

Hi ha cap pla per a condicionar els centres educatius a les circumstàncies i assegurar unes condicions de treball saludables? Se’ns proveirà al professorat i a tot el personal que treballa als centres educatius dels equips de protecció individual (EPI) necessaris perquè puguem realitzar el nostre treball? I l’alumnat disposarà de mesures i material necessari per garantir la seua salut?

Quins criteris se seguiran per a reincorporar l’alumnat gradualment a les aules sense que això supose crear noves desigualtats?

S’ampliarà el curs 2020-21 la plantilla de professorat i s’augmentarà el nombre d’adjudicacions de professorat a fi de poder atendre millor l’alumnat? Es respectaran els drets laborals del professorat interí? S’adoptaran les mesures necessàries per poder conciliar la vida laboral i personal del professorat davant una situació de crisi social i sanitària com la que estem patint?

Es crearan més torns en franges horàries diferents el curs que ve? Augmentarà el volum de feina del professorat en haver de fer el doble de tasca, presencial i no presencial? Durarà la nostra jornada laboral les 24 hores del dia amb més teletreball del que ja fem? Està el sistema educatiu preparat per a fer aquest salt metodològic? Es donarà un formació adequada al professorat? Es proveiran els centres educatius d’equipaments i materials adequats i suficients? Haurem de resignar-nos a carregar sobre les nostres espatlles una quantitat il·limitada de burocràcia fins al dia del judici final?

Tindrem alguna resposta mínimament satisfactòria que oferesca alguna orientació davant de tant de misteri?

Al capdavall, la crisi de la Covid-19 no ha fet més que posar en evidència les mancances que les institucions educatives han estat arrossegant des de fa molt de temps. Des de la Coordinadora Obrera Sindical volem manifestar que ja n’hi ha prou de jugar amb la nostra salut i la nostra paciència. Ha arribat l’hora de posar fi a tanta incertesa i organitzar-nos per defensar unes condicions laborals dignes i segures.

Davant tant de despropòsit, organitza’t i lluita!

València, Països Catalans, 25 de maig de 2020

SECTORIAL d’EDUCACIÓ de la COORDINADORA OBRERA SINDICAL

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari