Consolidem la Vaga General Feminista per acabar amb el patriarcat

Nosaltres, les treballadores de l’educació pública organitzades dins la sectorial d’educació de la Coordinadora Obrera Sindical ens preparem per a la jornada de vaga general feminista del proper 8 de març, dia de la dona treballadora.

La nostra no és la diada “de les dones”, ni de la igualtat d’oportunitats en el capitalisme patriarcal, sinó una vaga general centrada en les reivindicacions feministes nascudes de la nostra condició de treballadores amb doble jornada i en la solidaritat internacional contra l’explotació i l’opressió.

Així doncs, els esdeveniments que estem vivint a l’actualitat posen en relleu les estretes relacions entre la política i l’educació. La política es fa a la plaça, al carrer, al lloc on treballem i on estudiem. En qualsevol escenari comunitari on es proposen idees, es confronten opinions, es defensen drets i es prenen decisions per millorar les nostres vides individuals i col·lectives. Per tant, l’escola és un escenari polític on necessitem promoure una educació democràtica i una pedagogia feminista.

Malauradament, l’escola ha estat i és el principal aparell ideològic de l’Estat en les societats capitalistes. Veiem com aquesta ideologia dominant es presenta en les nostres aules en forma de retallades, de segregació escolar, de competició pel finançament o per l’externalització de serveis bàsics com monitores de menjador, cuineres o vetlladores.

I posem aquests noms de professions en femení perquè és una realitat que l’ensenyament és una de les professions més feminitzades. Malgrat això, les professores estem infrarepresentades en els nivells educatius superiors i en la majoria d’equips directius.

Actualment, no ens falten motius per defensar aquesta vaga general feminista. Des del 2012, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va començar un procés encobert de privatització, sota la fal·làcia de la necessitat d’eficàcia de recursos públics, sotmetent-nos a situacions de sobreexplotació i sobrecàrrega de treball, incrementant la burocràcia absurda i la responsabilitat amb uns recursos i eines clarament insuficents. Mentrestant, continua mantenint el concert a institucions privades i religioses, fins i tot en casos que se segrega l’alumnat per raó de sexe.

Des d’aquí, animem a continuar lluitant en contra la privatització, l’elitisme i la mercantilització que suposa el desplegament de la Llei Ensenyament Catalana i de tots els seus decrets en la nostra educació pública. Demanem la retirada immediata del decret plantilles i del decret de direccions.

Denunciem la mentida de model educatiu, sovint presentat com a únic i indiscutible, que plantegen els gurús d’Escola Nova 21 o Xarxes pel canvi, on sota l’excusa de la innovació reformulen la pràctica educativa sense tenir en compte la realitat material o social de les escoles, ni l’experiència previa i democràtica dels claustres. Aquestes pràctiques innovadores sovint amagen els interessos de lobbys empresarials i de fundacions vinculades a la dreta com la Fundació Jaume Bofill, la Unescocat o la Caixa que pretenen treure profit i legitimar la privatització de l’educació.

En aquest context, necessitem unitat d’acció davant l’amenaça de la ultradreta espanyola, encoratjada per l’aplicació del 155 en intervindre ensenyament, cal que siguem com les dones republicanes en defensa de l’educació pública i laica, cal que ens organitzem en els sindicats combatius per poder plantar cara i guanyar.

Nosaltres, les treballadores de l’educació pública assumim la nostra tasca d’esdevindre agents de canvi. No volem esdevenir esclaves ni educar en l’esclavatge, sinó en l’emancipació social, la llibertat i la creativitat, aquella en què tothom pugui aspirar a desenvolupar el seu potencial com a ésser humà. Ara més que mai és hora de reavaluar la nostra incidència política i practicar la responsabilitat de combatre per superar les desigualtats econòmiques que patim la classe treballadora dels Països Catalans, cada cop més empobrida i reprimida. Tot i això, som conscients que necessitem docents que assumeixin des del feminisme la consigna de que «tot allò personal és polític». De la mateixa manera que van fer les mestres que ens han precedit, hem d’ensenyar en la coeducació, desmontar els rols de gènere, promoure educació sexual integral a les aules.

Com ja sabeu totes vosaltres ens queda molt camí per fer, som conscients. Per això ens comprometem a traslladar les idees transformadores del feminisme i la formació que acumulem a la pràctica quotidiana al camp personal d’actuació, defensant aquests àmbits de la repressió i la imposició heteropatriarcal i del seu fracassat model de relacions humanes.

Volem l’alegria de la lluita quotidiana, volem teixir el canvi personal amb pràctiques duradores, alliberadores i transformadores en el camí cap a la justícia i la igualtat social.

Cal que consolidem la vaga general feminista, per segon any amb més força i amb més determinació fins a assolir unes relacions humanes lliures d’opressions i d’explotació, i ho farem amb un sindicalisme de classe i feminista per aconseguir el nostre objectiu d’una educació pública, de qualitat, popular, laica, coeducadora, en català i al servei de la classe treballadora!

Que visca la lluita de la comunitat educativa! La lluita és l’únic canmí.

Sectorial Educació Coordinadora Obrera Sindical

Barcelona, Països Catalans 1 de març de 2019

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comunicat de la Sectorial d’Educació de la COS davant les eleccions sindicals a ensenyament a la CAC el 12 de març del 2019

El proper 12 de març una part dels treballadors de l’ensenyament, el personal docent no universitari dels Serveis Territorials del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i del Consorci d’Educació de Barcelona està cridat a escollir els seus representants a les Juntes de Personal.

Les Juntes de Personal són òrgans de representació dels funcionaris públics que dins l’actual marc de relacions laborals espanyol determina les condicions de treball i la participació del personal al servei de les Administracions Públiques. Les Juntes de Personal són l’equivalent als Comitès d’Empresa de les empreses privades. Els delegats que són escollits a les eleccions per constituir les Juntes de Personal assisteixen a les Meses de negociació on es signen i es legitimen les condicions laborals del sector. L’àmbit de negociació i de participació està per sobre del centre de treball. Dins d’aquest marc superior al dels centres, no tenim possibilitat de defensar-nos quan patim assetjament o ens deixen sense feina, ni podem negociar unes condicions de treball dignes, mentre que estem sotmeses al paternalisme de les direccions i als abusos quan fan ús de la seva potestat per a perfilar, entrevistar i triar el personal docent.

Les Meses són lluny de ser espais de negociació. Les decisions que pren l’administració i el govern no són debatudes sinó simplement traslladades. La participació dels representants dels treballadors és testimonial, minsa i legitimadora. En aquestes Meses s’han comunicat: els procediments legals per a destruir la borsa de treball pública, les argúcies per a crear perfils i entrevistes, els decrets per a externalitzar els vetlladors, les excuses per a no revertir les retallades i les ordres per a destruir els claustres democràtics en els que s’escollia el projecte de centre i els directors. Aquest model de “participació” i negociació ens exclou completament.

Davant la present convocatòria d’eleccions sindicals la Sectorial d’Educació de la COS ens posicionem en favor de l’abstenció i apostem de forma urgent i prioritària, per la construcció d’un marc de relacions laborals ajustat a la realitat educativa, cultural i social dels Països Catalans, per això cal:

1. Registrar les Seccions Sindicals de la COS a tots els Serveis Territorials dels Països Catalans on encara ens manqui representació del sindicat.

2. Fer efectiva la presència militant al màxim de centres educatius del territori.

3. Coordinar tots els militants de la Sectorial d’Educació per a enfortir la organització i el suport mutu. Expandir la lluita assembleària, ni d’alliberats ni de delegats, en defensa de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’educació.

PER DEFENSAR L’EDUCACIÓ PÚBLICA I L’EMANCIPACIÓ SOCIAL, LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ!

Barcelona, Països Catalans – 10 de febrer de 2019

Coordinadora Obrera Sindical (COS)

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

https://coseducacio.wordpress.com/            @COSEducacio            educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Internalitzem el servei de menjadors escolars !

Potent discurs  del representant de la plataforma Precàries de l’educació (@precarieducacio ) que juntament amb la Coordiandora del Lleure Educatiu, amb la que la COS està col·laborant estretament, agrupen treballadores i treballadors del lleure. La majoria d’aquestes empreses com CLECE, Fundesplai, ARAMARK o Fundació Pere Tarrés contracten sota uns convenis indignes i uns salaris d’esclavatge als monitors de menjadors, cuineres, ajudants, vetlladores, i alguns serveis externs de suport a les escoles públique. La majoria d’aquestes empreses es reparteixen el negoci dels menjadors escolars i rebren no només el pagament per oferir uns serveis de dubtosa qualitat sinó també nombroses subvencions i beques per part de les administracions públiques quan han de cobrir les necessitats alimentàries de la població infantil en edat i temps escolar. INTERNALITZEM ELS MENJADORS ESCOLARS !!!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

29N: VAGA A L’EDUCACIÓ DE CATALUNYA!!

El proper dijous 29 de Novembre tot el professorat de secundària, primària i infantil, així com de les universitats públiques de Catalunya, anem a la vaga. Motius no ens en falten des de que el 2012, en un context de crisi, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va començar un procés encobert de privatització, sota la fal·làcia de la necessitat de l’eficàcia dels recursos públics, mentre mantenia els concerts amb institucions privades, religioses, fins i tot en casos en el que se segrega l’alumnat per motiu del seu sexe (continuarem sense parlar de les escoles de l’Opus Dei?). Aprofundint, en definitiva, allò que ningú sembla voler veure… la segregació escolar en clau classista.

Aquest procés ha fet que s’agreugin problemes laborals que ja existien abans, com per exemple, la inestabilitat laboral; acomiadaments a final de curs, el juny, abans no s’incorpori el titular; abús dels contractes temporals per part del Departament (quan en una empresa privada estarien obligats a fer com a mínim un contracte fixe discontinu), etc. A això se li ha sumat l’aprovació en el seu moment de la LEC i del Decret de Direccions, provocant situacions altament conflictives en l’adjudicació de places, intentant destrossar a poc a poc la borsa de treball, dret que van adquirir els nostres companys anys enrere. Aquestes lleis han propiciat la divisió entre els i les companyes i la imposició del silenci als claustres i la progressiva destrucció de la democràcia interna als centres. A més a més la imposició de les places a dit pot atemptar directament contra drets bàsics de qualsevol sistema mínimament democràtic, com el de la llibertat sindical, per exemple.

Som conscients que aquestes polítiques s’estan portant a terme a la majoria de sectors públics i que perjudiquen a la majoria de la població, com a treballadores i com a usuàries. La Generalitat està aplicant privatitzacions que no funcionen, que fomenten les portes giratòries i que acaben resultant més cares que la gestió directa. Precaritzant les condicions laborals del tots els treballadors i treballadores, fent que el servei que fan a la població es vegi afectat. Així augmenta la nostra frustració, veient com davant la manca de recursos no podem donar un servei de qualitat malgrat els grans esforços i sacrificis que fem la majoria dels treballadors i de les treballadores del sector.

Així, en resum, aquestes polítiques no fan res més que potenciar la segregació escolar i la segregació d’una part cada cop major de la població de Catalunya (i d’arreu dels Països Catalans), amb els nostres impostos, tancant línies i serveis públics mentre es reforcen les línies privades-concertades.

Per tal de millorar les condicions laborals, per la qualitat dels serveis educatius.

Per evitar la privatització dels serveis públics (que es cosa de tota la classe treballadora, de totes i tots nosaltres!!).

Per defensar la nostra llengua, terra i cultura contra tota imposició i agressió.

Per una societat sense segregacions, ni opressió, on totes les persones tinguem els mateixos drets, el 29N sortim al carrer!

Perquè tenim molt a dir i molt a fer… Ni un pas enrere!! LA LLUITA ÉS EL ÚNIC CAMÍ!

Barcelona, Països Catalans – 24 de novembre de 2018

Coordinadora Obrera Sindical (COS)     Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Els treballadors de l’educació en vaga

https://www.calameo.com/books/005557860b44713bfa0f5

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

28N i 29N Vaga Universitats catalanes i a l’ensenyament públic

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El 29 de novembre COS Educació ens adherim a la vaga de l’ensenyament públic i universitari.

Les universitats catalanes han convocat dos dies de vaga el 28 i el 29 de novembre. COS-Educació ens adherim a la vaga de l’ensenyament públic per a:

  • Lluitar per incrementar els RECURSOS de les escoles i instituts públics. Prop de 10 anys de desinversió ens fan treballar en uns edificis amb mancances estructurals; amb una reducció dràstica aquest curs del personal i de diners esmerçats a afrontar com cal l’espectre ampli de l’atenció a la diversitat. Afegim-hi la reducció d’ajuts a l’adquisició de llibres i a les colònies escolars; els estalvis delirants de material didàctic i de recursos bàsics. En un context en què cada cop més infants només disposen d’un àpat complet garantit de dilluns a divendres –el del migdia a l’escola–, les beques de menjador continuen sent ínfimes. Necessitem incrementar els recursos i millorar les condicions laborals dels docents per poder promoure un bon aprenentatge entre l’alumnat i perquè aquest pugui arribar amb uns CONEIXEMENTS SÒLIDS a la Universitat, per tenir una societat preparada, crítica, capaç de tirar endavant els reptes del futur i del treball dins de processos productius tecnològicament avançats.

Continua llegint

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari