I AMB LES SUBSTITUTES, QUÈ PASSA?

Arran de la crisi sanitària, del tancament dels centres educatius i de la crisi econòmica i social generada, les docents continuem treballant en circumstàncies excepcionals, utilitzant noves eines i oferint suport a l’alumnat i les seves famílies telemàticament. El confinament, però, s’allargarà i el Departament d’educació ja ha llançat les línies mestres de com s’haurà de desenvolupar el tercer trimestre a partir de la Setmana Santa. Les concrecions ens arribaran passat aquest període “festiu”.

A aquesta incertesa se suma la de les mestres i professores que cobreixen diversos tipus de baixa i que han estat menystingudes per l’administració en un moment d’excepcionalitat com l’actual. En resum i a la pràctica: a partir de les declaracions a premsa del conseller d’Educació hem conegut que a mesura que les titulars s’incorporin de nou al sistema -tot i que no es donaran altes d’ofici-, les substitutes serem donades de baixa i, en un context amb els centres tancats, difícilment tornarem a tenir l’opció de treballar fins al setembre vinent.

Així, entenem que per a l’administració som una peça clau per a fer funcionar un sistema educatiu que ha patit diverses retallades des del 2010 malgrat l’augment de la població escolaritzada. Unes retallades que han afectat les ràtios i les hores lectives docents -i per tant, també, les condicions de treball de les interines i funcionàries-, i el nombre absolut de personal docent en actiu en circumstàncies ordinàries -i per tant, directament a les interines, especialment les substitutes-. Unes retallades que, malgrat la professionalitat i els esforços de les professionals de l’educació, dificulten una atenció a la diversitat que garanteixi cobrir les necessitats del nostre alumnat.

Ara, i de manera sobrevinguda, l’alumnat i les seves famílies tenen dificultats i necessitats diverses derivades de situacions socioeconòmiques, socioculturals però també psicològiques i familiars que la crisi del COVID-19 ha dut al límit i el paper dels centres educatius és clau. Davant de la situació actual de confinament, clarament extraordinària i que tindrà una incidència especial en les més precàries del cos docent, les interines substitutes, exigim al Departament d’Educació que activi mesures extraordinàries per tal de garantir-nos unes condicions de vida dignes i una millor atenció a les necessitats de l’alumnat. En concret, l’ampliació de la plantilla amb les substitutes fins que el curs finalitzi, encara que s’incorporin les titulars, per tal d’atendre més i millor la diversitat i l’alumnat amb necessitats educatives especials i fer-ne un seguiment i una tutorització més acurada.

Perquè, d’una banda, la pública pugui oferir un servei de qualitat i que tracti l’alumnat amb equitat i, de l’altra, perquè el personal substitut no pagui la crisi laboral en l’àmbit de l’educació formal, cal que l’administració mogui fitxa i plantegi mesures com els nomenaments de juliol, sense reduccions en el sou. Així mateix, exigim que el termini del confinament no afecti negativament al personal que s’ha vist afectat pel tancament dels centres i que es flexibilitzi l’accés als nomenaments de juliol.

La COS Educació fem una crida a l’organització del personal substitut per la defensa de la qualitat de l’educació pública i dels seus drets. CONTACTEU AL GRUP DE FACEBOOK SUBSTITUTS I SUBSTITUTES EN LLUITA !

http://www.facebook.com/groups/542434393319609/

Per la qualitat de l’educació pública i la protecció laboral de les interines substitutes, cap docent al carrer! Garantim que ningú quedi enrere!

Barcelona, Països Catalans, 1 d’abril de 2020

Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

 

 

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre la represa telemàtica del curs escolar: que ningú es quede enrere!

El dia 12 de març, el conseller d’Educació, Josep Bargalló anunciava la paralització de l’activitat lectiva i descartava l’ensenyament a distància per la «bretxa digital» existent entre les famílies, ja que perjudica clarament a l’alumnat més desfavorit. El 26, canviava d’opinió i assegurava que el curs es reprendrà formalment després de Setmana Santa telemàticament.

Davant la clara desigualtat que suposa l’escletxa digital, amb una enorme polarització pel que fa a l’accés a internet atenent a la segregació educativa, el Departament fa una passa endavant i proposa com a solució recollir mòbils en desús per fer arribar a les famílies que no tenen dispositius digitals i avisa que cada docent haurà de dissenyar una formació personalitzada per cada membre de l’alumnat.

Tot això, en un context en què la política educativa respecte a la digitalització i l’ús de les TIC dels darrers anys ha estat poc uniforme, desigual, erràtica i fruit del voluntarisme. El Departament d’educació ha deixat que cada centre educatiu navegara pel seu compte (tret de Saga i Esfera, amb totes les seves mancances, per unificar l’avaluació) provocant que molts centres hagen sucumbit als encants de les grans multinacionals, tant pel que fa als dispositius, com a les plataformes i eines. Constatem que per lluitar contra la segregació, el Departament haguera pogut democratitzar l’accés als recursos equipant l’alumnat i el professorat amb tauletes o portàtils.

Des de la COS Educació denunciem que el mòbil no és un dispositiu apte per treballar i que les seues limitacions són diverses -per exemple, no permet acc

 

edir als recursos fets amb tecnologia Flash-, a més que tenir-ne un no garanteix l’accés a internet il·limitat. Per tant, no podem validar que disposar de mòbil garanteix la igualtat de condicions necessària per accedir a les mateixes oportunitats educatives que la resta d’alumnat de Catalunya. Així mateix, la mesura és especialment perjudicial per a l’alumnat de 2n de batxillerat, que es juga l’entrada a la universitat dins d’uns paràmetres de greuge comparatiu amb la resta l’alumnat.

Per altra banda, la càrrega de tota aquesta situació, decidida a correcuita pel Departament, recaurà sobre la comunitat educativa i, concretament, sobre els docents, sense que se’ns hagen oferit eines reals per poder pal·liar la situació de desigualtat del nostre alumnat, sense unes directrius clares i unes condicions i garanties pel que fa a l’avaluació d’un tercer trimestre marcat per diverses casuístiques familiars i psicològiques i, encara, suportant la càrrega de les ràtios altes, sobretot en els centres que tenen matrícula viva, molts d’ells de màxima complexitat.

Una vegada més, tornem a carregar contra la mala gestió d’un Departament, que pensa més en com acabar el curs i que no se li solapen els terminis que no en lluitar contra la segregació escolar. És l’administració qui ha de garantir la igualtat d’oportunitats en tot el nostre alumnat, també en una situació sense precedents. Així, denunciem la fal·làcia dels titulars anunciant que un percentatge elevadíssim de l’alumnat podrà continuar, sense incidències, el curs i animem a denunciar, mitjançant els formularis del SEPC, per a l’alumnat, i la COS Educació, per a docents, i les xarxes socials, totes les situacions de discriminació cap als docents i l’alumnat.

Des de la COS Educació exigim condicions dignes per poder continuar el curs i que es dote al nostre alumnat dels recursos necessaris perquè siga una realitat que ningú es quede enrere.

Per una veritable educació pública no-segregadora!  Per una educació pública que vetlle per la igualtat d’oportunitats! Per una educació de qualitat per a tothom!

Barcelona, Països Catalans 31 de març 2020

@COSEducacio

educacio@sindicatcos.cat

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Cap ERO ni ERTO a les empreses de serveis educatius

Comunicat de les Sectorials d’Educació i del Lleure de la COS davant de la proposta d’EROs i ERTOs de la patronal i les grans centrals sindicals per les treballadores externalitzades dels centres educatius.

Ells recullen els beneficis, nosaltres hi posem la vida.

El tancament de les escoles decretat per les autoritats deixa en una situació de precarietat laboral a milers de treballadores de les empreses de lleure i menjadors als Països Catalans. També es veuen afectats els serveis externalitzats de vetlladores, tècniques en educació infantil (TEI) manteniment i neteja, controlats per empreses privades.

Durant anys les grans i mitjanes empreses del sector del lleure, del càtering i la restauració que donen servei als centres educatius en el temps de menjador, lectiu i extraescolar, contractades per les direccions i per les AMPA/AFA, subvencionades per les beques dels ajuntaments i pagades per les famílies, han generat beneficis que han acumulat i repartit entre la minoria privilegiada dels seus accionistes, inversors o propietaris.

Actualment les treballadores d’aquests serveis contractats per aquestes empreses viuen una precarietat extrema de les seves condicions de treball (temporalitat, encadenament de contractes, vulneració dels drets sindicals i individuals…). La indefensió i la desinformació sobre els seus drets laborals les aboca a la indefensió en una situació d’excepcionalitat. En els darrers anys, la precarietat ha anat augmentant mitjançant l’extensió del contracte de fix discontinu i els contractes a temps parcial, que són els contractes que tenen la majoria de les treballadores i que, en aquesta situació d’emergència social, facilita l’acomiadament o les obliga a signar EROs o ERTOs il·legals i irregulars que les envien a l’atur.

Des de la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical fem una crida a no signar cap ERO ni cap ERTO, ni cap carta d’acomiadament, ja que l’aplicació d’aquests EROs/ERTOs requereix d’una comunicació a l’autoritat laboral i és un mitjà que requereix uns dies per a la seva aprovació. Si us veieu pressionades, signeu «no conforme» i acudiu als sindicats combatius, per tal de fer la demanda posterior.

Les empreses han d’assumir els costos laborals originats per una situació de força major com aquesta i no traslladar a la caixa pública els costos derivats de situacions excepcionals i les decisions sanitàries per fer-hi front.

Per revertir aquesta situació de precarietat i davant de l’evident fallida del sistema d’externalitzacions, demanem l’aplicació d’un decret d’internalització dels serveis de menjador i dels serveis a les escoles públiques dels Països Catalans. La millora i subrogació dels contractes de les treballadores de les empreses externalitzades, així com l’increment dels impostos a les empreses que facin ERTOs i EROs per a pal·liar l’allau i el buidament dels ingressos públics de les caixes de la seguretat social.

Demanem a les grans centrals sindicals que rebutgin d’aplicar i pactar aquests EROs que inevitablement són un camp de prova i de batalla per estendre l’acomiadament lliure i gratuït per part de les grans empreses. En cas contrari, entendrem que seran còmplices de la situació.

La internalització dels serveis externalitzats dels centres educatius és l’única solució per dignificar la tasca educativa i estructural, i per equiparar-la als drets laborals de les treballadores de l’ensenyament públic. Defensem els drets laborals de les companyes no docents! Organitzem-nos i lluitem! 

13 de març de 2020, Barcelona, Països Catalans

Sectorial Educació de la Coordinadora Obrera Sindical
educacio@sindicatcos.cat
@COSEducacio

@CLleure

 

Més informació:  La nostra vida no és un negoci. 

AUTOR: Coordinadora Obrera Sindical

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El futur de les treballadores de l’escola concertada

Estem en un moment del panorama educatiu d’aquesta part del país que pot ser determinant pel futur. La baixada d’inscripcions, els debats sobre el paper de l’escola per la cohesió social i l’augment de la confiança en l’escola pública, dibuixen un camí d’oportunitats que les treballadores del món educatiu formal hem de saber aprofitar. Totes les persones de la comunitat educativa que entenem l’educació pública com un bé preuat, a impulsar, a millorar i a preservar hem d’organitzar-nos i acordar una estratègia que permeti evitar que els interessos de les patronals privades de l’educació que viuen de concerts, i els de certa classe política que es troba a gust amb la segregació, tanquin per dalt tota opció de millora substancial.

El juliol del 2016 el Síndic de Greuges publicava un informe sobre la segregació escolar “La segregació escolar a Catalunya (I): La gestió del procés d’admissió d’alumnat, que posava dades a una realitat coneguda per tothom, sobretot a les poblacions més grans. La conclusió, que no permet cap dubte, el model educatiu actual segrega l’alumnat i que sobretot ho fa en tres casos: segons capital econòmic i cultural, als alumnes migrants, i als alumnes d’ètnia gitana.

Aquest informe va provocar un seguit de moviments que van concloure amb el Pacte contra la Segregació Escolar signat pel departament, per molts dels municipis de més de 10.000 habitants i per la patronal de la concertada. Els sindicats de classe i combatius d’ensenyament, la FaPaC i a nivell parlamentari la CUP, van desdir-se’n, ja preveient que un pacte amb la patronal de la concertada no podia en cap cas fer front de forma realista al problema. I aquest pacte, firmat l’any 2018, ha acabat amb un projecte de llei que camí de ser aprovat “si o si” segons el propi conseller Bargalló i que ha generat reaccions dispars.

Per un costat tenim l’escola concertada, veient tremolar el sistema sobre el que tan bé han viscut i corrent a recollir i presentar més de 120.000 firmes entre els seus usuaris en contra del projecte de llei. Unes escoles que s’han mobilitzat instant a les famílies i treballadores a defensar el seu model, ja que els deixa, segons afirmen, penjant d’un fil.

A l’altre costat la reacció dels agents que ja en el seu moment van oposar-se al pacte i que critiquen que el decret és un recull dels acords del pacte i que per tant referma el model concertat. Evidencien que mentre es mantingui un model escolar amb concerts econòmics, es mantindrà la desigualtat, i que el projecte de llei no entoma, per tant, el repte principal, acabar amb la desigualtat de base.

I en mig de tot plegat no podem oblidar que tenim la primera escola concertada religiosa que passa a internalitzar-se a la xarxa pública estant en funcionament, i tenint sobre la taula del departament la petició de 32 centres concertats que volen seguir el mateix camí.

Algú, entre tot aquest recull de notícies i opinions, es preguntarà què passa amb les treballadores dels centres concertats, quin paper juguen actualment, quin haurien de jugar, que ha passat amb els de l’escola de La Concepció internalitzada, i perquè sembla ser que són una part del sector abandonada en certa mesura pels sindicats de classe?

La defensa indispensable d’un model educatiu 100% públic (en titularitat, gestió i provisió), com a únic garant de la igualtat d’oportunitats i distribució justa, que acabi amb els concerts i per tant amb la segregació, no pot deixar de banda tenir un discurs per les treballadores de l’escola concertada. Els sindicats de classe han obviat massa sovint aquest sector de treballadors que el 2017 representava segons dades del propi departament vora del 35% del total de treballadors (Idescat: 2016/17) entre infantil, primària i secundària.

És fàcil pensar, i l’experiència als centres de treball ho corrobora, que molts dels qui en algun moment hem treballat a l’escola concertada o encara ho fem, no és que li tinguem una predilecció especial, com a treballadores, hem de buscar dins el nostre sector (com tota la resta de la classe treballadora) una opció laboral que ens permeti viure. Moltes treballadores entenem que hi estem de pas; i si bé els límits se’ls autoimposa cadascú i són criticables tots, és injust creure que la despreocupació pel sistema educatiu és la base sobre la que pivota aquesta decisió. Fàcilment podríem assegurar que la majoria de les professionals de tots els àmbits de l’escola concertada defensen i creuen en un model educatiu just, igual en oportunitats i que no segregui. Com s’entén llavors la falta de posicionaments públics i de presència als comitès d’empresa de llistes de sindicats de classe i combatius?

Podem aventurar-nos a pensar que la falta d’unes propostes concretes i el fet que les internalitzacions siguin anecdòtiques, generen molts dubtes a les pròpies treballadores. Si s’acabessin els concerts i passéssim a ser una escola pública, com seria el procés? Perquè ens interessa que sigui així? Quina situació laboral em queda? Intentem respondre-ho.

En primer lloc, cal fer una aposta clara per trencar amb aquesta dinàmica i convertir els sindicats de classe, a ulls de les treballadores de la concertada, en els sindicats de preferència.

  • L’estratègia de lluita. Cal començar a implantar l’estratègia de lluita del sindicats combatius, els sector de la concertada està disgregat i sense programa. La relació laboral amb l’empresa és igual que la de molts altres llocs de feina, i són les estratègies del sindicalisme combatiu les que més eficients s’han demostrat en tots els àmbits per aconseguir millores per a la classe treballadora. L’escola concertada és sovint una bassa d’oli de conflictes laborals, sovint sota la “responsabilitat” mal entesa que sentim cap a l’alumnat i les famílies, i que l’empres s’encarrega d’alimentar (com per exemple quan ens demana fer recomptes previs en les vagues), en que no es respon contundentment ni davant d’acomiadaments de companyes i companys.

  • Per l’equiparació completa del conveni. Proposem fer una reflexió col·lectiva que porti a entendre que al diferència existent entre els treballadors de la concertada i la pública no ens converteix en dos àmbits separats, que lluiten per interessos dispars. Justament cal proposar un seguit de mesures que vagin (com en totes les lluites laborals) a millorar les condicions de vida de les treballadores del secor i per tant com a proposta de mínims exigir l’equiparació de càrrega laboral, seguretat en la plaça i de sou de totes les treballadores de l’escola concertada.

En segon lloc serà necessària una argumentació i una estratègia per les internalitzacions, cal una aliança entre els agents de la comunitat educativa implicats i cal que les treballadores de la concertada esdevinguin agents actius de canvi i de pressió.

  • En primer lloc hi ha un argument ideològic de base; la defensa dels serveis públics. Si bé és una necessitat de la classe treballadora i amb les dades a la mà és la única que garanteix la igualtat, és evident que la ideologia dominant, el capitalisme, intenta construir i defensa models individualistes, parlant d’eleccions lliures que no són més que atacs a principis i drets bàsics com la igualtat. Només la implicació en un model públic 100% per part de tota la comunitat educativa pot garantir-la i acabar així amb la falta de responsabilitat (volguda) dels diferents governs.

Vista de la capçalera de la manifestació, 16 novembre 2019 a Barcelona. Autor: Josep Losada.

  • La seguretat del futur laboral. Cal que des l’escola concertada s’entengui que la internalització la xarxa pública no té perquè ser traumàtica ni suposar una pèrdua de seguretat laboral. És evident que és un greuge comparatiu amb aquells qui estan a llistes o han optat a places i caldrà saber trobar la fórmula més adient, però els exemples en les internalitzacions permeten veure que hi ha marge per l’acord. Hem de partir de la idea que aquelles persones que tenen un vincle amb el centre seguirien al seu lloc de feina, que el seu horari passaria a adequar-se a la jornada habitual de l’escola pública i que seguiria així fins la finalització del contracte, quan sortiria la plaça a oposició.

  • Computar l’experiència laboral. La vida laboral de les treballadores d’escoles concertades quan volen integrar-se al sistema públic puntua molt menys, això té sentit que sigui així en l’actualitat, si bé caldria veure què passa en els caso d’escoles absorbides pel sistema públic. Probablement podrien passar a computar com els de les treballadores públiques, també en cas de presentar-se a una plaça d’oposició.

  • Menor pressió empresarial, més qualitat. A l’escola concertada la llibertat del professional per impartir el temari és més limitada, coses com els resultats en competències bàsiques, resultats a la selectivitat, normes d’aprovats i suspesos, dibuixen un model educatiu competitiu que sovint, no té el procés d’aprenentatge de tot l’alumnat al centre i pressiona al professorat (no estem posant en dubte la qualitat i dedicació cap a les seves tasques en cap moment) per acomplir els mínims de tots aquests barems. L’escola pública no té la necessitat per garantir la seva existència de competir en camps de batalla que sovint no tenen res a veure amb l’aprenentatge de l’alumnat i pot, per tant, centrar-se en el desenvolupament.

  • Les treballadores de la concertada són totes les qui fan funcionar el centre. Sovint es pressuposa en aquesta discussió que les persones treballadores dels centres educatius són professores i professors. És evident que no ho entenem així, i que, com quan combatíem la “Llei Aragonès” ara ja aturada, el nostre posicionament és el de la internalització de tots els serveis de l’escola. L’escola és una comunitat educativa que ens implica a totes, i és també, camp de batalla de totes la conquesta d’aquestes demandes.

Per tal de moure a les treballadores de l’escola concertada i sumar-les en la lluita pel servei públic doncs, cal posar però un camí transitable i plausible. Cal que aquestes siguin agents de difusió d’aquesta realitat i evitar així que els discursos alarmistes de les patronals concertades arribin a les treballadores i famílies sense ser contradites com ha passat amb les successives recollides de firmes que acaben de promoure

Per tant cal fer una crida al sindicalisme de classe per abraçar també aquestes treballadores i donar-los espai i discurs, i un projecte de futur encoratjador que funcioni de base en la lluita per un model educatiu 100% públic i gratuït. Aquesta base hauria de construir-se sobre un seguit de propostes concretes que haurien de girar al voltant d’idees clau, i que amb la única voluntat d’encetar el debat i amb cap altre pretensió que la d’aportar la reflexió hem intentat marcar al llarg del text.

Calen doncs unes primeres propostes per construir un sindicalisme diferent a la concertada que demanin l’equiparació salarial i horària de les plantilles, i unes dinàmiques de lluita sindical pensades per aconseguir-ho. Una estratègia compartida per la comunitat educativa que exigeixi clarament la internalització de les concertades, amb un procés clar d’integració del personal, garantint-ne la seva seguretat laboral i incentivant-la a aconseguir la plaça per oposicions.

Només així aconseguirem posar remei a la segregació actual, deixant de finançar-la de facto amb diners públics i cohesionant a tota la població sota un model educatiu garant de la igualtat d’oportunitats per l’alumnat i basant-se en criteris de proximitat, no elitistes construïts en base a la capacitat econòmica de l’alumnat. Les treballadores de la concertada hem de passar a ser agents actius en aquest canvis i el sindicats de classe i combatius hem d’esdevenir els principals aliats del col·lectiu.

11 de març del 2020, Barcelona, Països Catalans

Sectorial Educació de la Coordinadora Obrera Sindical
educacio@sindicatcos.cat
@COSEducacio

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comunicat de COS Educació sobre l’acord sindical posterior a la mesa sectorial d’educació del 30 de gener del 2020

Arran del context de crisi arreu dels Països Catalans, el sector educatiu ha patit un
procés encobert de privatització sota l’efecte de les retallades, les externalitzacions de
serveis i la falta de democràcia als centres que limita la llibertat de càtedra i la llibertat
d’expressió.

La desinversió dels últims anys està suposant una reducció dràstica dels recursos de les escoles i instituts que es tradueix en manca de personal i de capital per afrontar l’espectre d’atenció a la diversitat, el tancament de nombroses línies, la reducció d’ajuts per a l’adquisició dels recursos bàsics, la dotació de menys beques de menjador, edificis amb mancances estructurals, i un llarg etcètera que repercuteix de forma directa a la qualitat educativa i sobreexplota i sobrecarrega a les treballadores.

La falta de recursos esquitxa també les universitats públiques: la situació del
professorat associat és la viva imatge de la precarietat. Tot i ser una part importantíssima de la docència les associades pateixen any rere any l’encadenament de contractes temporals i sous baixos que obliguen les treballadores a tenir altres feines per poder viure.

L’aplicació de privatitzacions que no funcionen i les portes giratòries han promogut
l’externalització dels serveis educatius públics contractant empreses com CLECE,
Fundesplai, ARAMARK o Fundació Pere Tarrés, que sota uns convenis indignes i uns
salaris d’esclavatge precaritzen a les monitores de menjador, cuineres, ajudants i
vetlladores. La majoria de les empreses esmentades es reparteixen el negoci dels
menjadors escolars i reben subvencions i beques per part de les administracions
públiques que haurien d’anar destinades a cobrir les necessitats alimentàries dels
infants i joves en edat escolar.

Seguint amb les externalitzacions, les empreses de neteja contractades per
l’administració pública són la representació viva de l’aliança entre capitalisme i
patriarcat. En aquest sector professional altament feminitzat els convenis són cada
vegada més desregularitzats, les condicions laborals més precàries i les treballadores
es troben cada vegada més desprotegides.

Pel que fa a la democràcia als centres educatius públics amb l’aplicació dels decrets
de direccions i plantilles de línia ultraliberal, es permet la privatització i la selecció de personal docent sense cap control administratiu sometent a companys i companyes que no són de grat de les direccions a l’assetjament laboral i la coacció.

És per tot això que des de la COS Educació lluitem:

  • Per incrementar els recursos de les escoles, instituts i universitats públiques per
    millorar les condicions de treball de les docents i garantir una educació de qualitat.
  • Per una Formació Professional pública i de qualitat. Contra la reforma Low-Cost
    de la FP que disminueix la qualitat de la formació.
  • Per la internalització de tots els serveis educatius.
  • Per recuperar la democràcia als centres i aturar la coacció i l’assetjament laboral.

Com a COS Educació no farem seguidisme d’iniciatives que deixen al marge la resta de la comunitat educativa, ni restarem sotmeses a les estructures fàctiques que empobreixen les nostres condicions materials de vida i posen en perill la qualitat del sistema educatiu.

Seguirem lluitant des dels centres i des del carrer per una educació pública, de
qualitat, realment inclusiva, popular, laica, coeducadora, en català i al servei de la
classe treballadora.

1 de març de 2020, Baix Llobregat Països Catalans.

Sectorial Educació de la Coordinadora Obrera Sindical
educacio@sindicatcos.cat
@COSEducacio

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

A per totes !! Feminisme per canviar-ho tot.

Un any més, arribem a la jornada de lluita del 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, i continuem reivindicant i defensant els nostres drets. Enguany, no podem deslligar la diada de l’actual situació política i econòmica. Els nous governs s’abanderen com a portadors del feminisme, mentre anuncien que no derogaran la reforma laboral, en un context en què ha augmentat la visibilització d’una extrema dreta que avança sense aturador.

Davant l’intent d’institucionalització i cooptació del feminisme per part dels nous governs progressistes, volem expressar els perills que comporta aquesta situació. Cal seguir apuntant a la base del que volem canviar, el sistema capitalista i patriarcal, com a màxim responsable de les  desigualtats, explotacions i opressions que patim les dones treballadores . No ens conformem amb petites reformes com posar dones al capdavant de l’exèrcit, la guàrdia civil, de ministerios o l’Ibex 35.

El sistema capitalista, patriarcal i racista en què vivim segueix sent l’eix vertebrador de totes les violències que patim les dones . Tanmateix, la nostra lluita no és una lluita aïllada de la lluita de classes, perquè seguim sotmeses a un sistema que aposta pel màxim benefici d’unes elits i del mercat, en detriment de la vida de la resta.

Els estats espanyol i francès continuen sent estructures al servei del capital, que troba en la violència contra les dones un aliat privilegiat per sotmetre i perpetuar la nostra explotació: salaris més baixos, discriminació laboral, més temporalitat en els nostres contractes, habitatge inaccessible, assumpció exclusiva de les cures, etc.

Aquesta violència és l’expressió més visible d’una violència estructural que afecta les condicions materials i afectives de les dones i ens porta cap a una situació de precarietat. La justícia, els cossos policials, el sistema sanitari, el sistema de pensions, els lobbies de poder, les lleis reguladores del dret són altres expressions de violència perpetuades per les mateixes institucions, mentre algunes s’autoanomenen ‘feministes’. Nosaltres tenim clar que per aconseguir una millora de les condicions de vida de totes les dones treballadores dels Països Catalans –i del món– cal avançar cap a una revolució feminista i socialista.

El repte és gran, però també ho són els ànims. La nostra tasca és immensa, hem de feminitzar totes les lluites socials: en defensa de l’habitatge, en defensa dels serveis públics i en defensa de la millora de les condicions laborals. Hem de tenir clar que com a feministes també som antifeixistes i ataquem el feixisme més descarat que ha tornat a treure el cap.

Volem atacar també els valors catòlics i tradicionals que ens envolten i exerceixen violència sobre les dones. Estem preparades. Seguirem lluitant pel dret al propi cos, per unes sexualitats lliures, i contra el model de família tradicional. En definitiva, lluitem contra aquest context de violència masclista que va en augment amb un nombre alarmant de feminicidis des de l’inici del 2020.

Aquests últims anys i aquesta jornada de lluita mostren una capacitat de mobilització immensa, i sabem que és el moment per fer passos endavant, dotar-nos d’objectius i de propostes que canviïn les condicions materials de vida de les dones treballadores i que no buidin de contingut i de radicalitat la proposta feminista. Sabem on som i sabem on anem. ANEM A TOTES! Per un feminisme que ho canviï tot, caminem cap a un nou horitzó.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

EL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FA UN ERO ENCOBERT A LES TEEI DE P3

Les TEEI després de 15 anys treballant a les escoles públiques catalanes, el Departament d’Educació ens vol deixar al carrer !

SIGNEU EL MANIFEST DE SUPORT

Som un col·lectiu de TEEI (Tècniques Especialistes en Educació Infantil) que fa molts anys que treballem al Departament d’Educació. Concretament, la nostra plaça es va crear el curs 2004-2005 per donar resposta a la necessitat educativa que es produïa a les aules de P3 de les escoles públiques catalanes.

L’entrada de les TEEI a P3 va suposar un gran canvi a les escoles, per a les mestres i sobretot pels infants, nosaltres treballem colze a colze amb les mestres tutores fent tota mena de tasques assistencials, educatives i emocionals, acompanyem als infants tenint en compte les seves individualitats, necessitats i aprenentatges. Les TEEI som persones estimades, implicades i valorades per tota la comunitat educativa.

TEEI en lluita

Moltes de nosaltres fa més de deu anys que treballem a la mateixa escola sent part indispensable de l’equip educatiu. En aquests moments ens trobem davant una situació completament injusta, que ens deixarà a moltes de nosaltres al carrer després de quinze anys treballant al Departament d’Educació. Durant tot aquest temps no se’ns ha donat l’oportunitat d’estabilitzar el nostre lloc de treball, tal com permet l’Article 70 de l’EBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) que especifica que “l’execució de l’oferta d’ocupació pública o instrument similar s’ha de desenvolupar dins del termini improrrogable de 3 anys”.

A més, la Directiva 1999/70/CE de la Unió Europea prohibeix aquests abusos en la contractació temporal. Estem en frau de llei! El Govern de la Generalitat, juntament amb els sindicats majoritaris (CCOO i UGT), han negociat una convocatòria d’oposicions de TEEI amb una oferta de places molt inferior a la necessitat estructural del sistema educatiu, i sense garanties de consolidació del lloc de treball (Acord de Govern 48/2017, de 18 d’abril i Acord de Govern 156/2018, de 20 de desembre).

Tenim molt a dir, estem disposades a arribar fins a on calgui perquè les TEEI tinguem un pla de consolidació de les nostres places que s’ajusti a la realitat. Sabem que hi ha altres casos a l’Administració Pública en què, amb voluntat política, s’han aprovat solucions excepcionals per situacions excepcionals. Per exemple recordem la
integració de les escoles del CEPEPC a la xarxa pública amb contracte administratiu per a les treballadores (LLei 14/1983, de 14 de juliol), la contractació de docents de religió a centres públics i la integració a la xarxa pública de centres privats i municipals (Decret llei 10/2019, de 28 de maig). Així que, creiem que és possible trobar una solució i instem a Funció Pública i al Departament d’Educació a parlar per a dur-ho a terme.

El govern i el departament d’educació obre la porta a l’exclusió de dones treballadores,
aquest és el reconeixement que mereixem les TEEI després de tants anys als centres educatius? Convocar oposicions de places ocupades durant dècades per empleats públics temporals no és una consolidació real, genera acomiadaments i cap sanció a l’abusador.

Ajudeu-nos a demanar la fixesa contra la precarietat i l’abús a la temporalitat.
Per això demanem que signeu per a exigir al Govern de la Generalitat de Catalunya que paralitzi aquesta convocatòria d’oposicions i s’assegui a parlar amb el col·lectiu

RECOLLIDA DE SIGNATURES A :

http://chng.it/KYddsvXMQQ

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari