DECLARACIÓ EN DEFENSA DE LA IMMERSIÓ I LA COHESIÓ SOCIAL: PÚBLICA I EN CATALÀ

El dia 30 de maig passat es va exhaurir el termini de compliment de la interlocutòria del TSJC amb la qual es pretén imposar l’atac jurídic contra la immersió lingüística que obliga que, com a mínim, es faci un 25% de classes en castellà o en català. La sentència anterior del TSJC, del 2021, no va ser feta d’acord amb cap criteri pedagògic, ni responia a cap consens amb la comunitat educativa ni amb el conjunt de la societat catalana. Ben al contrari, només pretenia satisfer els les demandes i els interessos d’una minoria interessada a trencar la convivència al sistema educatiu del nostre país.

Els darrers mesos, el PSC, ERC, Junts i els Comuns han registrat dues proposicions de llei per fer-hi front. La primera va ser un intent maldestre de modificar la Llei de Política Lingüística del 1998, i la segona, la proposta de Llei que avui s’ha aprovat al Parlament, després que el Consell de Garanties Estatutàries hi donés el vistiplau. Les organitzacions que formem part de Pública i en Català considerem, però, que la proposta de llei que s’aprovarà de manera imminent representa un enorme pas enrere en la normalització de la llengua i la cohesió entre els ciutadans de Catalunya, tant pel fet que suposa el final legal de la immersió com perquè fa recaure bona part de la responsabilitat i pressió als centres educatius, que hauran d’aprovar als seus Consells Escolars Projectes Lingüístics diferents.

Volem manifestar que veiem amb molta preocupació aquesta via, ja que considerem que obre la porta a una segregació escolar creixent, ara també per raó de llengua.

Finalment, constatem que tant aquesta llei com el Decret-llei que ja ha aprovat el govern no han estat ni contrastats, ni dialogats ni negociats amb la comunitat educativa.

Davant d’aquesta situació, les entitats sota-signants prenem la iniciativa i fem públiques aquestes consideracions i demandes, que volem fer arribar als partits del Parlament:

1. La llei que aprova avui el Parlament de Catalunya representa un clar retrocés respecte el marc legal vigent.

2. Demanem que el Departament d’educació faci un projecte lingüístic marc per a tots els centres i evitar, d’aquesta manera, el perill que representa que cada centre faci el seu propi projecte lingüístic en funció del seu context sociolingüístic.

3. Demanem que es destinin tots el recursos necessaris per tal que es pugui desplegar la vehicularitat del català de manera adequada. En concret, demanem que s’ampliï el límit actual de dues dotacions d’Aula d’Acollida per centre.

4. Demanem que s’obri un marc de diàleg entre el Govern i la comunitat educativa, és a dir, entre institucions i societat civil, per tal d’afrontar amb la màxima unitat possible la sentència i la interlocutòria del TSJC.

5. Per últim, reclamem que es constitueixi un comitè jurídic que ajudi a fer front a les possibles denúncies contra els equips directius i els docents que es neguin a complir una imposició jurídica que és arbitrària i absolutament antipedagògica.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Entrevista a Vidal Aragonés: La lluita per la fixesa a les administracions públiques

Vidal Aragonés és advocat laboralista, professor i ex-diputat al Parlament de Catalunya per la CUP.

La Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical l’hem entrevistat perquè ha viscut de prop els debats parlamentaris i coneix bé les limitacions d’aquests processos. Aquest any 2022 cal continuar les mobilitzacions per desterrar la temporalitat dels serveis públics. La lluita és l’únic camí!

COS: Segons la teva opinió: quins són els obstacles principals que impedeixen que els interins de les administracions públiques catalanes siguin reconeguts com a fixes a partir dels 3 anys de prestació de serveis.

V.D.: Si parlem de la «fixesa» en sentit tècnic-jurídic l’impediment podria ser una interpretació rígida de la Constitució Espanyola i de la normativa d’accés a la funció pública. Semblaria que sense els requisits d’igualtat, mèrit i capacitat (també publicitat, transparència i seguretat jurídica) l’adquisició de la condició de funcionària o funcionari de carrera no és possible. Això sí,  no ens enganyem: és un problema polític. 

Però hem de dir que la Proposició de Llei de la CUP salva aquest problema. Es fixa a una norma amb força de llei la sanció que ha de tenir l’abús de la temporalitat, obligació per tot el sector públic derivada de les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Els efectes de passar més de 3 anys en una plaça fent activitats  ordinàries, estables o permanents (no per cobrir activitats provisionals, esporàdiques o excepcionals) haurà de ser el dret a romandre al lloc de treball amb els mateixos drets que el funcionariat de carrera. I específicament a no veure extingida la seva relació si la plaça és ocupada per completar-se un procés selectiu.

Aquest efecte suposa a la vegada donar resposta a la precarietat, complir amb les resolucions del TJUE i no  haver de discutir als Tribunals si la fixesa és o no compatible amb la Constitució Espanyola. A la vegada és resoldre amb un criteri de justícia social la precarietat al sector públic però mantenir les oposicions i els concursos com a mecanisme d’accés al sector públic. Durant anys no s’han convocat oposicions perquè als Governs de torn ja els hi anava bé la precarietat. Amb aquesta solució que proposa la CUP s’actua contra la  precarietat i alhora és el millor mecanisme perquè s’acabin recuperant les oposicions als 3 anys. 

COS: Penses que les denúncies per contractació en frau de llei contra l’administració arribaran a bon port? Tenim als Països Catalans alguna sentència favorable a la fixesa? A quin sector de l’administració?

Crec que les Sales  Socials i Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem no acabarà declarant la «fixesa» però potser sí alguna alternativa entre la «fixesa» i desestimar les demandes. 

El darrer any als Països Catalans hem tingut diferents sentències que declaren la fixesa, Jutjats de la jurisdicció contenciosa de Barcelona i Alacant han declarat fixesa. També algun tribunal de la jurisdicció social han estimat aquesta petició. Tenim de sentències de l’Administració Local, a les Diputacions, Universitat, TEEI’s.

Pots llegir l’entrevista sencera a en Vidal Aragonés al núm. 3 de “A peu d’aula”

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Comencem les presentacions d’A peu d’Aula a Vilanova i la Geltrú

Hem anat a l’Ateneu Vilanoví per a compartir impressions, mancances i reptes de la comunitat educativa de cara al curs vinent. La organització és més necessària que mai. Felicitats a tots els companys per la inauguració del nou local.

Podeu consultar A peu d’Aula, aquí.

Si voleu demanar una xerrada o una presentació escriviu-nos un correus a:

educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

L’any que ve, la Bressol: Ni universal, ni gratuïta, ni inclusiva.

Fa uns mesos el departament d’educació de la Generalitat de Catalunya ens va sorprendre en avisar que a partir del curs 22-23 l’últim curs de l’escola bressol (2-3 anys) serà gratuït per a tots els infants que assisteixin a la pública. Però el que el conseller ha de recordar és que gratuïtat no és sinònim d’universalitat.

Universal està clar que no serà, ja que cal recordar que en el món rural molts municipis no poden assumir la creació d’una escola bressol, com passa a la comarca del Solsonès on només tres municipis de quinze tenen aquest servei, la qual cosa provoca encara més despoblament o haver-se de desplaçar a molts quilòmetres amb un transport públic ineficient o inexistent. Però el problema no acaba aquí, ja que també afecta les grans ciutats com Barcelona, que si bé té una xarxa pública extensa cada any deixa fora a la meitat de famílies que han sol·licitat plaça. Havent aquestes de buscar alternatives en l’educació
privada que en moltes ocasions, inclús en 0-3, estan en mans de grans congregacions religioses cristianes o d’empreses familiars que no respecten l’ús del català com a llengua vehicular.

Així que no només no serà universal sinó que tampoc serà gratuïta, degut a què, el curs 1-2 i 0-1 any continuaran sent de pagament almenys 1 i 2 anys respectivament, i si s’aproven els següents pressupostos anuals catalans, si no la gratuïtat hauria d’esperar. Així que l’any que ve una família barcelonina amb dos progenitors amb un infant que cobrin 928 euros bruts al més en 14 pagues cadascun hauran de pagar a l’ajuntament 210 euros cada mes per l’escolarització i el menjar durant els 10 mesos que dura el curs, 2.100 euros cada any, en el qual no s’inclou les llets en pols, bolquers, tovalloletes, llençols de llit, gots per
beure aigua…

Ni universal, ni gratuïta, ni tampoc inclusiva, com a conseqüència de que els serveis d’atenció per infants amb NESE (necessitats específiques de suport educatiu) en moltes ocasions només ofereixen unes poques hores setmanals de vetlladores durant dies intermitents per exemple amb infants amb paràlisis cerebrals o autisme. O deixant en mans del pressupost de cada escola la creació de pictogrames per comunicar-se amb infants amb problemes de llenguatge i, inclús obligant als educadors i educadores de les bressols el control de botons gàstrics per tal de donar menjar a un infant, sense una reducció de ràtio
a l’estança, ni una formació específica prèvia.

És per això que és necessari passar del servei d’infermer/a del CAP de referència en línia per a les escoles bressols del barri o poble, a un servei d’infermeria itinerant per les escoles bressols en el qual sigui una professional sanitària la que tingui cura directa i presencial de certs aspectes dels infants i formi als docents en aquests àmbits per tal de millorar l’atenció als infants i les nostres condicions laborals.

Aprofitant aquesta situació la patronal d’escoles bressol privades ha demanat al
departament que subvencionin els seus negocis per tal que les famílies que no han entrat a la pública ho puguin fer a la privada, la qual cosa crearia una espècie de sistema concertat encobert. És important tenir en compte que subvencionar l’empresa d’educació privada d’una persona o fundació no és la solució, la solució és que tots i cadascun dels municipis dels Països Catalans tinguin les suficients places per a atendre a tots els infants en escoles de proximitat públiques, laiques, universals, gratuïtes i inclusiva.

LLUITEM PEL FUTUR DEL 0-3!

Barcelona, 11 de juny 2022, Sectorial Educació de la COS.

educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Recursos per la salut mental a post-obligatòria ja !

Són públics i diversos els missatges d’alarma que ens arriben de que la nostra societat es troba immersa en una veritable pandèmia de salut mental.

Ara ja fa un any, la Confederació Salut Mental Espanya (SME) iniciava la campanya Salut mental i Covid-19, amb l’objectiu de visibilitzar els efectes negatius que les restriccions per la pandèmia havien provocat en el nostre benestar emocional, sobretot en el cas de les persones amb menys recursos i més vulnerables.

En aquest sentit, la campanya d’SME reivindicava mesures des de les administracions per combatre l’empitjorament de la salut mental de la població, i demanava un pla d’acció per engegar una reconstrucció social i econòmica. També denunciava que els efectes de la Covid-19 havien agreujat la precarietat i la manca de recursos de la xarxa d’atenció en salut mental a l’estat espanyol.

D’altra banda, la campanya parlava sobre alguna de les principals conseqüències de la pandèmia en el nostre benestar emocional, com la sensació d’incertesa per la mort de persones estimades, la pèrdua de feina, la soledat, el confinament i la convivència interrompuda, i altres factors que han afectat sobretot les persones i famílies amb menys recursos econòmics.

Així ho demostren les dades d’estudis com el del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que alerta que les persones amb menys recursos dupliquen els nivells de depressió i pensaments negatius de la població de classe alta, i tripliquin el consum de psicofàrmacs de les persones amb més ingressos econòmics.

I el nostre alumnat no és aliè a aquesta problemàtica. Nombrosos estudis alerten de que, entre joves i adolescents, la crisi de la Covid-19, i les mesures per fer-ne front, han incrementat els casos d’ansietat, depressió i temptatives de suïcidi d’aquest grup d’edat.

Les dades són alarmants. Les temptatives de suïcidi entre adolescents de fins a divuit anys s’han incrementat en un 27% amb l’aparició de la Covid-19, tal com ha detectat el Codi de Risc de Suïcidi de la Generalitat de Catalunya. Els hospitals també n’han notat les conseqüències: l’Hospital de Sant Joan de Déu va denunciar que els pacients adolescents atesos a urgències per trastorns mentals van augmentar en un 47% durant el primer trimestre del 2021.  Personal de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron també ha denunciat públicament que les urgències psiquiàtriques de menors de 18 anys no han deixat d’augmentar des que es va acabar el confinament de la primera fase. En aquest centre hospitalari són habituals les consultes d’adolescents i joves per temptatives de suïcidi.

Nosaltres com a docents ho vivim dia a dia a les aules: l’empitjorament de la salut mental del nostre alumnat és evident i no sembla frenar la seva tendència a l’alça.

Per això, reivindiquem poder disposar de recursos específics per a l’alumnat de post-obligatòria (formació professional i batxillerat), adequadament dimensionats a la situació d’emergència que patim.

Demanem al govern de la Generalitat i al Departament d’Educació que afrontin aquesta problemàtica, amb un pla de xoc i mesures específiques que dotin els centres públics educatius de recursos, en forma de personal especialitzat amb prou disponibilitat d’hores i en horaris ajustats a cada nivell educatiu, que permetin afrontar aquesta nova pandèmia.

El professorat especialista de formació professional i batxillerat, per molt bona voluntat i hores que vulguem dedicar-hi, no tenim la preparació, formació, ni els recursos per poder afrontar les múltiples problemàtiques que, en matèria de salut mental i trastorns de l’aprenentatge ( TDAH, dislèxia, disortografia, disfèmia, discalcúlia, altes capacitats, etc ), sorgeixen a les nostres aules dia rere dia.

Cal que professionals amb formació psicopedagògica i psiquiàtrica reforcin els equips docents en aquest sentit per tal de poder donar a l’alumnat afectat la millor atenció possible. El futur de tota la societat depèn d’això.

Claustre de professorat de l’Institut Joaquim Mir, Vilanova i la Geltrú.

Podeu adherir-vos com a AFA, entitat, organització al manifest i difondre’l.

https://recursossalutmentalpostobligatoria.weebly.com/


Anxiety” by kevin dooley is licensed under CC BY 2.0.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Els Tècnics en Educació Infantil (TEI) són la cara visible de la precarietat laboral a les escoles.

En els serveis d’atenció a la infància de 0-3 anys i a les escoles de 3 a 6 anys l’explotació del personal que hi treballa, fins i tot en centres gestionats pels municipis o en els centres públics, és inacceptable i impossibilita el desenvolupament dels serveis i l’organització dels treballadors per a demandar millores en les condicions laborals. 

En aquest número entrevistem a dos treballadors d’escoles bressol i militants de la Coordinadora Obrera Sindical.

L’Arnau A. és tècnic en educació infantil, que treballa com a suport de mestre, per una empresa subcontractada per una escola pública de l’Ajuntament de Barcelona

Ens explicarà com és la seva feina i quines oportunitats hi veu per a millorar-la. 

Trobareu l’entrevista a la pàgina 8 de l’A peu d’Aula número 3.

-En què consisteix la feina de Tècnic en Educació Infantil ? t’agrada?

Els tècnics en educació infantil (TEI) som els que hem estudiat la Formació Professional de Grau Superior en Educació Infantil, i treballem com a tutors a escoles bressol dels 0 als 3 anys, igual que els que han fet la carrera de mestres en educació infantil. En canvi de 3 a 6 anys només podem estar com a auxiliars del mestre.

En el cas de les escoles bressol consisteix no només en atendre les necessitats assistencials del infants, donar de menjar, canvi de bolquers,… sinó també de programar el curs i organitzar propostes educatives, per tal de fer uns infants el més autònoms possibles i complir amb els objectius dels currículum  del 1r cicle d’educació infantil: Afavorir l’expressió plàstica, ensenyar a l’infant a seguir les rutines diàries de l’escola, a conviure amb els companys, a que s’estableixin ells mateixos els límits i les normes,… en definitiva fer un infant autònom.

En el meu cas m’encanta la meva feina ja que estar amb infants i fomentar l’aprenentatge em fa sentir satisfet i il·lusionat, ja que considero que és l’etapa més important de l’ésser humà, si bé no es valora molt.

– Quin tipus d’escoles incorporen Tècnic en Educació Infantil? Escoles públiques, privades, cooperatives, quins casos coneixes…

A banda dels tutors de les escoles bressol, a Barcelona també incorporen un educador (ja sigui tècnic o mestre) a mitja jornada a cada aula per tal de donar suport al tutor a l’hora de dinar i als descans. Aquests suport, en les escoles públiques de Barcelona, ve gestionat per una empresa privada.

A banda en les escoles bressol privades també contracten directament a aquest suport i en les escoles de 3 a 6 anys públiques a p-3 sol haver-hi un TEI per tal d’ajudar a la mestre.

-Consideres que teniu bones condicions laborals? I que el servei que oferiu a les famílies i als infants és de qualitat?

En el meu cas, al no haver fet encara oposicions, estic treballant com a suport per una empresa subcontractada, i no considero que tinguem bones condicions laborals sobretot perquè se’ns aplica el conveni de lleure, amb la categoria de monitor encara que és necessari per a desenvolupar la feina el títol de formació professional o de grau.

Sincerament no considero que el servei que estem prestant sigui de qualitat, ja que la meitat de la jornada, igual que la tutora, ens quedem 1 persona amb 8 infants de 0-1 anys, 13 infants d’1 a 2 anys i 19 infants de 2 a 3 anys depenent del cas. Per tant és impossible atendre les necessitats bàsiques, ja no parlem de crear propostes d’aprenentatge i complir els objectius d’aprenentatges del currículum 0-3 de la Generalitat.

Una cosa que és important és que se’ns demana atendre els alumnes amb Necessitats Educatives Especials, però la formació que se’ns dóna per fer-ho és precària en aquest aspecte, sobretot en les privades.

L’Ajuntament no posa més educadors per aula més enllà de 2 hores al dia durant 2 o 3 cops a la setmana, ni  redueix aquestes ràtios, que són de les més altes de la UE.

-Consideres que teniu un salari adequat?

Jo com a suport cobro l’hora a 5,83 euros. I en els cas de les privades no millora gaire. 

Les tutores a la pública, depèn de cada Ajuntament, però molts ens apliquen la categoria C, quant a la resta de mestres des de P-3 fins a secundària se’ls aplica la categoria A.

-Els companys de les escoles estan organitzats per demanar millores en les condicions laborals (horaris, torns, permisos, salaris, seguretat) a les direccions a l’administració competent? Què consideres que faria falta ?

Els companys educadors, sobretot el personal de suport, no estan organitzats ja que és un lloc de pas mentre estudien les oposicions o una altra carrera. A més a Barcelona les 100
Escoles Bressol estan dividides en 11 lots on s’externalitza el suport i cada tres anys canvien d’empreses subcontractades, la qual cosa dificulta molt l’organització sindical. 

Ja no parlem de que moltes estem en contractes d’obra i servei, o de que no se’ns proporcionen EPIs adequats, com mascaretes, mentre que a les companyes contractades per l’Ajuntament sí.

Ens caldria una organització forta per tal d’anar cap a un sistema que eviti les externalitzacions i que posi a 2 adults a cada aula per tal de complir amb les recomanacions europees sobre les ràtios.

L’elevat número de treballadors interines, més d’un 70 %, pel fet que l’Ajuntament de Barcelona fa 12 anys que no convoca oposicions per estabilitzar la plantilla de tutores. Aquestes persones caldrà que obtinguin la plaça fixa en les pròximes oposicions o corren el risc de perdre la feina encara que algunes portin una dècada treballant.

-Quin altre aspecte creus que és rellevant a destacar del teu àmbit professional. 

La feminització: En les últimes oposicions d’educadors a Barcelona, el 97% dels aspirants van ser dones. En moltes escoles no hi ha ni un sol home, i quan hi va algun, com en el meu cas, hem d’afrontar  comentaris com: no seràs carinyós, els pares no els agradarà, els nens et tindran por, no siguis gaire autoritari, o inclús impediments per utilitzar  el vestuari o lavabo comuns, ja que només hi ha un, degut a que mai ha calgut separar entre educadors i educadores perquè dels primers no hi havia.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Lluitem pel futur del 0-3

I per un conveni digne !

L’àmbit del 0-3 és un dels més oblidats en el nostre sistema educatiu. És per això, que des de la sectorial d’Educació de la COS exigim:

1. Places públiques i gratuïtes per a tots els infants. Fer definitivament per als tres cursos de l’escola bressol, l’accés gratuït i universal.

2. Reducció de ràtios. Per assegurar una bona atenció i desenvolupament dels infants cal passar de 8 lactants (0-1 any), 13 caminants (1-2 anys) i 19 grans (2-3 anys) infants per adult a 4 a lactants, 6 caminants i 8 a grans per educador seguint la ràtio recomanada per la UE.

3. Parelles educatives.Per complir amb la baixada de ràtios i sense deixar infants sense plaça, demanem posar dos educadors dins l’estança.

4. Prou externalitzacions. Acabar amb les licitacions per privatitzar el personal de les escoles bressol municipals (EBM), des de les educadores fins a personal de cuina i neteja del centre.

5. Conciliació familiar real. Cal tenir en compte que gran part de les docents d’escoles bressol són dones i que solen ser sobre elles les quals recau les cures dels seus fills i filles. Cal que la responsabilitat de conciliació recaigui sobre l’empresa i no sobre els horaris de les educadores.

6. Equiparació salarial. És necessari que s’assigni la categoria i salari corresponent i de forma homogènia a tot el territori, i no depenent de cada municipi, ja que ara mateix no està acabada de desenvolupar la regulació de contractes segons les titulacions i per tant, es donen irregularitats i sous inferiors al que pertocarien.

7. #FixesaJa! No s’han convocat oposicions en els darrers anys, la qual cosa deixa a moltes docents en situació de frau de llei i penalitzades pel recent decret Iceta aprovat a nivell estatal. Nosaltres demanem la fixesa immediata de les interines que es trobin en aquesta situació!

PER UN 0-3 DE QUALITAT I SENSE EXPLOTACIÓ LABORAL,

RECLAMEM UN CONVENI COL·LECTIU !

Sectorial Educació de la Coordinadora Obrera Sindical

coseducacio@coseducacio

Si ets mestre de bressol, tenim un grup de treball i estem debatent propostes de millora i organització del sector. Escriu-nos i participa !

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Les que hi som ens quedem!

Cati Morros, Sectorial Educació SSTT Catalunya Central

La plantilla que treballa per a les administracions i que depassa els 3 anys de temporalitat, només a Catalunya és de més de 100.000 persones, 15.000 a les Illes i en el cas de l’administració autonòmica valenciana suposa el 35% del total.

El dia 2 de desembre està programada el debat i aprovació de la “Icetada” al Congreso, el Decret que pretén, sobre el paper, posar fi a l’abús de temporalitat a les administracions públiques. Empès per la pressió de la UE -i, en concret, per la Directiva 1999/70/CE i la sentència del 19 de març  del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)-, l’Estat espanyol ha de prendre partit i acordar mesures per reduir dràsticament la temporalitat a la funció pública. És a dir, és la mateixa administració que ha abusat de treballadores no fixes i que encadenen contractes qui ha de vetllar per revertir la precarietat que la temporalitat suposa. I a partir d’aquí, la trama es complica.

Si bé l’Estatut dels Treballadors limita a 3 anys (prorrogables a 4, en algun conveni) el temps màxim de durada dels contractes temporals, perquè es consideren en abús de temporalitat, i obliga les empreses a fer indefinides les treballadores a l’empresa privada; a la pública tot s’hi val, o això han pretès durant dècades. Si bé l’accés a l’ocupació pública “es basa en els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat” (CE i TREBEP), les administracions no han convocat processos selectius d’estabilització de plantilles en la mesura en què incorporaven personal temporal. I és que la plantilla que treballa per a les administracions i que depassa els 3 anys de temporalitat, només a Catalunya és de més de 100.000 persones, 15.000 a les Illes i en el cas de l’administració autonòmica valenciana suposa el 35% del total.

Què suposa la “Icetada”?

Ras i curt, que les places que fa 3 anys que ocupa personal laboral i interí siguin ocupades a través d’un procés selectiu. Regularitzar la irregularitat de la temporalitat de les plantilles que durant dècades han anat conformant estabilitzant les places, assignant-hi personal funcionari. En altres paraules, posar fi a la relació d’interinitat que ocupa un lloc de treball i assignar-la per oposició a un contracte de funcionariat. I si queden deserts, els processos, assignar-los a una nova interinitat que no hi superarà els 3 anys. I tornem a començar.

Així, si una treballadora interina no es presenta a oposicions o bé suspèn el procés selectiu perd la plaça que ocupa. I podria rebre una indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats, si pot acreditar haver treballat durant més de 5 anys en el mateix lloc de treball i fent les mateixes funcions sense que la plaça hagi sortit a concurs, fet difícilment demostrable en diversos sectors, com per exemple, a l’educació. Aleshores, en què quedem? Es reconeix l’abús de temporalitat a les treballadores i per això s’indemnitzen les persones o bé s’estabilitzen les places i s’acomiada qui les ocupa per a regularitzar els llocs de treball?

Mentre que actualment hi ha qui acumula contractes temporals durant 5, 10, 15 o 20 anys a les administracions, per a reduir la temporalitat la mateixa administració opta, en comptes de garantir vies d’estabilització, per penalitzar les treballadores que pateixen les conseqüències dels incompliments dels successius governs municipals, autonòmics i estatals. I, no tenint-ne prou, les indemnitza amb menys del que els tribunals requeririen que ho fes una empresa privada. I l’abús encara és més insultant quan algunes d’aquestes mateixes administracions no han convocat oposicions durant els darrers 15 anys, com és el cas de les TEEI a la Generalitat de Catalunya; i que totes elles, quan ho han fet, no han tret a concurs totes les places estructurals cobertes eternament perpetuant la temporalitat.

I qui són, majoritàriament, les interines?

Cal remarcar que, a la funció pública, en general, hi treballen moltes més dones que homes i que aquesta taxa es trasllada també al total de persones que hi mantenen relacions laborals de temporalitat. I a ningú no se li deu escapar que és una fal·làcia la igualtat d’oportunitats en afrontar un concurs d’oposicions, lluitant per estabilitzar la pròpia situació laboral, quan hi introduïm el factor del gènere i alhora cal conciliar la vida personal, familiar i laboral. A més, la franja d’edat més afectada per l’acumulació de contractes no fixes és la de 45 en endavant. Per força, doncs, la Icetada afectarà majoritàriament dones de més de 45, una part de la societat que, com més gran sigui, més vulnerable serà, i més li costarà trobar feina en altres sectors en acomiadar-les.

Per què el 30N farem vaga? i seguirem lluitant els propers mesos? 

Perquè no els permetrem la transició de l’abús de les interines, al de fer desaparèixer del mapa les interines de qui han abusat. Perquè el que vulgarment s’anomena “amagar la merda sota la catifa” no és admissible parlant de treballadores. Perquè n’estem fartes de cinisme. Perquè és ara que s’inicia el tràmit a Madrid del marc que d’altres administracions aplicaran per a acabar amb la temporalitat i que acabarà amb moltes interines. Perquè les treballadores de la pública n’estem fartes dels pactes entre sindicats grocs (CCOO, UGT, USOC) i Gobierno que mercadegen amb l’estabilitat de les treballadores. Perquè tinguin la certesa que de la incertesa no se’n viu. Perquè ni aquesta lluita comença aquí, ni tampoc aquí finalitza. Perquè ens sobren els motius per a organitzar-nos dia a dia, al carrer i als llocs de treball per exercir la lluita sindical col·lectiva, per sumar-hi interines i funcionàries, i per aturar la Icetada i exigir la #FixesaJa!

Article publicat al Diari del Treball. (29/11/2021)

Article publicat a l’A peu d’Aula núm. 3. (12/03/2022)

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Lluitem pel futur del 0-3

L’àmbit del 0-3 és un dels més oblidats en el nostre sistema educatiu. És per això, que des de la sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical estem organitzant les treballadores en aquest àmbit de l’educació de 0-3. I des del sindicat exigim als responsables de les polítiques educatives i de l’administració en general els següents punts:

Concentració de les educadores de les escoles bressol municipals de Barcelona, 2020

1. Places públiques i gratuïtes per a tots els infants: Fer definitivament per als tres cursos de l’escola bressol, l’accés gratuït i universal.

2. Reducció de ràtios. Per assegurar una bona atenció i desenvolupament dels infants cal passar de 8 lactants (0-1 any), 13 caminants (1-2 anys) i 19 grans (2-3 anys) infants per adult a 4 a lactants, 6 caminants i 8 a grans per educador seguint la ràtio recomanada per la UE.

3. Parelles educatives. Per complir amb la baixada de ràtios i sense deixar infants sense plaça, demanem posar dos educadors dins l’estança.

4. Prou externalitzacions. Acabar amb les licitacions per privatitzar el personal de les escoles bressol municipals (EBM), des de les educadores fins a personal de cuina i neteja del centre.

5. Conciliació familiar real. Cal tenir en compte que gran part de les docents d’escoles bressol són dones i que solen ser sobre elles les quals recau les cures dels seus fills i filles. Cal que la responsabilitat de conciliació recaigui sobre l’empresa i no sobre els horaris de les educadores.

6. Equiparació salarial. És necessari que s’assigni la categoria i salari corresponent i de forma homogènia a tot el territori, i no depenent de cada municipi, ja que ara mateix no està acabada de desenvolupada la regulació de contractes segons les titulacions i per tant, es donen irregularitats i sous inferiors al que pertocarien.

7. #FixesaJa! No s’han convocat oposicions en els darrers anys, la qual cosa deixa a moltes docents en situació de frau de llei i penalitzades pel recent decret Iceta aprovat a nivell estatal. Nosaltres demanem la fixesa immediata de les interines que es trobin en aquesta situació!

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – Sectorial d’Educació.


PER UN 0-3 DE QUALITAT I SENSE EXPLOTACIÓ LABORAL, RECLAMEM UN CONVENI COL·LECTIU!!

ORGANITZA’T I LLUITA AMB LA COORDINADORA OBRERA SINDICAL.

educacio@coseducacio.cat

@coseducacio

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre les sis jornades de vaga a les escoles i instituts del Principat el mes de març

La Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical ens adherim a les jornades de vaga que han convocat els sindicats amb representació a la Mesa Sectorial d’Educació a la comunitat autònoma de Catalunya, però volem deixar clares les nostres demandes:

  • Desobediència a la sentència del 25% de castellà a les aules. Les sentències imposades pel Tribunal Superior de Justícia Espanyol, als territoris de parla catalana per a incrementar les hores en llengua castellana i destruir models d’immersió en l’ensenyament, recolzant l’estratègia segregadora dels partits espanyolistes i feixistes, imposant a la majoria el seu model d’incultura, desmemòria i elitització de l’educació. 
  • Cap interina al carrer: #FixesaJa! L’incompliment de la normativa europea en matèria de fixesa, consolidant l’abús i el frau de llei per la majoria del professorat que ha estat o és interí i substitut a les administracions públiques dels Països Catalans sota legislació espanyola. Rebutgem qualsevol sistema d’oposicions i concurs de mèrits per a la consolidació de les plantilles docents, que comporti l’exclusió de qualsevol company en situació d’abús de temporalitat. I reclamem la fixesa immediata de les plantilles docent.
  • Retirada del Decret de Plantilles. La destrucció de la borsa de treball pública causada per l’aplicació del decret de plantilles i del decret de direccions a la CAC, que permet la selecció de personal mitjançant entrevistes i elimina la democràcia i la participació dels claustres i altres òrgans de representació sindical als centres educatius.
  • Reversió de les retallades i reformes antidemocràtiques dels darrers anys. L’empitjorament de les condicions de treball del col·lectiu docent i personal administratiu i de serveis en les escoles i instituts públics dels Països Catalans, sobrecàrrega i explotació dels treballadors a través de: ràtios inassumibles, increment de les jornades de treball efectives i sense control horari, disminució salarial i abús de temporalitat. La submissió a l’autoritarisme de les direccions i del Departament d’Educació, els permet la modificació del currículum sense diàleg amb l’objectiu de facilitar la privatització de les escoles i l’entrada d’empreses o de professionals externalitzats, que amb ànim de lucre, i beneficiant-se dels fons públics s’introdueixen impunement en l’àmbit de l’educació.

PER TOT AIXÒ:

La Coordinadora Obrera Sindical ha convocat el proper 23 de març una jornada de vaga de la comunitat educativa en defensa del català a les escoles i del sistema d’immersió lingüística, que tot i que s’ha mostrat en alguns centres insuficient, és un model d’èxit escolar i integrador criticat només per l’espanyolisme antidemocràtic. A més a més, tenim clar, que la defensa de la llengua no pot anar deslligada d’una lluita per un sistema educatiu 100% públic, lliure de concerts i empreses privades mercantilitzant l’educació. 

La Sectorial d’Educació de la COS, participarà en les jornades de mobilització i de vaga convocades al principat de Catalunya però lamentem que els sindicats amb representants a la mesa sectorial d’educació escenifiquin tanta unitat sindical contra el conseller Cambray, perquè això ha comportat incloure, blanquejar i impulsar, altre cop CCOO i UGT, que són còmplices directes de la situació de les interines en frau de llei i busquen vots en les pròximes eleccions sindicals. CCOO i UGT, han negociat l’estabilització del personal, i no pas la fixesa i ara han de simular indignació amb les formes del conseller i dir que s’oposen a les propostes -de canvi curricular i dates d’inici de curs, etc.- però deixant en segon pla les dues lluites principals de reivindicació laboral i nacional encetades durant el primer trimestre, la fixesa als serveis públics i la defensa contra l’ofensiva espanyolista per destruir el model d’ensenyament de les llengües als Països Catalans.  

Animem a les treballadores d’educació a resistir totes les agressions que malmetin les nostres condicions materials de vida i de treball, agressions que posen en perill la qualitat del sistema educatiu. Des de la Sectorial d’Educació de la COS promovem la lluita dins les escoles, instituts i al carrer per una educació pública, de qualitat, realment inclusiva, popular, laica, coeducadora, en català i al servei de la classe treballadora.

Països Catalans, 7 de març de 2022

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – Sectorial d’Educació

educacio@sindicatcos.cat @coseducacio

Manifest en pdf

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari