Tot el suport i solidaritat activa amb la vaga general del 30 de gener a Euskal Herria

La COS dóna el suport més enèrgic a la vaga general convocada per les organitzacions integrants de la Carta de Drets Socials d’Euskal Herria en defensa d’un treball, unes pensions i una vida dignes. En aquest context d’auge de la mobilització popular contra les arbitrarietats antidemocràtiques, masclistes i antiobreres de l’Estat espanyol, la classe treballadora basca fa un pas més i demostra la seva unitat per trencar amb la fal·làcia de l’anomenat “oasi basc”.

Contra aquesta mentida, les xifres a EH revelen un retrocés dels salaris, un enduriment dels ritmes de treball i un augment dels acomiadaments, la precarietat juvenil i l’índex de pobresa, que assoleix el valor més alt des de 2008. Però aquesta vaga va més enllà de les millores socials, és un cop a la taula per revertir l’agenda de retallades i auteritat del PNV i la burgesia basca, per dignificar i garantir les tasques de cures, contra els atacs a l’educació pública, la repressió de l’Estat, per conquerir els drets de les dones i persones de sexualitats dissidents contra la violència masclista del sistema i la seva justícia patriarcal.

La vaga general a Hego Euskal Herria ha estat convocada pels sindicats integrats a la Carta Social (LAB, ELA, ESK, STEILAS, Etxalde, EHNE e HIRU), així com per CNT i les organitzacions estudiantils Ikasle abertzaleak, Sindicato de Estudiantes i Ikasle Ekintza, i juvenils Eragin i Ernai. Així mateix, ha rebut les adhesions del Moviment de Pensionistes d’EH, del moviment feminista, la PAH de Bizkaia i Berri Otxoak, entre altres, sumant més de cent organitzacions. La negativa de CCOO i UGT a secundar aquesta vaga desemmascara, un cop més, el seu rol desmovilitzador com a part de l’aparell de l’Estat.

La classe treballadora basca ens dóna una lliçó d’unitat, passa a l’ofensiva, i fa palès el paper de la vaga com a eina de lluita. Concretament, la Carta reivindica l’augment de pensions i salaris en proporció, almenys, al cost de la vida; derogar les reformes laborals de 2010 i 2012 i els aspectes regressius de les reformes de les pensions de 2011 i 2013; una pensió mínima de 1080 euros i un Salari Mínim Interprofessional de 1200; acabar amb la diferència salarial i pensional de gènere; una jubilació anticipada sense penalització després de 40 anys cotitzats; una xarxa de serveis socio-sanitaris pública, universal i gratuïta; una Renta Garantida i RGI del 100% del salari mínim interprofessional; i una normativa específica per a complementar la pensió mínima de 1080 euros.

Des de la COS no podem sinó traslladar el suport més fraternal a la vaga que emprèn el Poble Basc el 30 de gener, difondre aquesta experiència de lluita, prendre’n exemple, i organitzar la solidaritat internacionalista activa a través de la convocatòria de concentracions de suport arreu dels Països Catalans. És aquesta solidaritat la que ens permetrà plantar cara als grans poders econòmics de l’Estat i a aquells que, en nom seu, es preparen per governar contra la classe treballadora i perpetuar el règim del ’78.

Som classe treballadora! La solidaritat és la tendresa dels pobles!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

AMENAÇAT EL DRET A L’EDUCACIÓ A LA BARCELONETA

La gentrificació crònica que pateix el districte de Ciutat Vella sembla no tenir aturador. Malgrat ser un problema reconegut i quantificat per totes les institucions i organismes, estudiat a les Universitats i en boca de les converses de bar o de cua del super, ningú més que l’anomenat activisme li planta cara de manera valenta. No ens hauria d’estranyar que això sigui així si recordem que el propi terme, “gentrificació”, va ser pronunciat  per aquest mateix activisme quan ningú l’havia sentit mai. Totes les institucions, les mateixes que ara reconeixen la qüestió, en negaven l’existència i l’atribuïen a la imaginació paranoica dels qui ho critiquen tot. Però la realitat és més veritable que cap altra cosa i, el pas dels anys, ha deixat per la memòria col.lectiva l’expulsió de milers de veïnes, amb violències tan explícites com el mòbing, els desnonaments o l’augment abusiu de lloguers, i la depauperació dels serveis públics el retrat d’unes institucions que, quan no han restat passives i han preferit mirar cap a una altra banda, s’hi han posat directament a favor. El problema persisteix i, malgrat que tothom ens hem familiaritzat terriblement amb els símptomes, ningú amb poder de decisió s’ha arremangat per tractar la malaltia de fons.

El desmantellament d’un barri no es comença un dia concret i s’acaba un altre. És un procés estructurat, gradual, que va pertorbant i fent incòmode la vida veïnal mentre possibilita que el mercat disposi de cada cop més espai arrabassat al caràcter comunitari. Moltíssimes veïnes hem anat prenent consciència de que aquí s’estan esborrant barris per deixar lloc a un producte de consum. Aquesta consciència implica, inevitablemet, un zel  per les coses públiques. Un interès molt viu per a defensar els nostres CAPs, les nostres escoles, biblioteques, els espais per la gent gran… de la depradació del capitalisme. Una sensació fonamentada que, tot allò que és nostre i ens ha costat tant guanyar, si no ho posem sota custòdia veïnal, ens pot ser arrabassat en un instant. Esborrat. A la Barceloneta, el barri més petit i arraconat del districte, amb 15 000 habitants i 15 milions de visitants consumint-lo tot l’any, el Departament d’Educació i el Consorci d’Educació de Barcelona han anunciat les seves intencions d’aplicar una una nova retallada: consisteix a desplaçar l’alumnat de l’Escola Mediterrània cap a un centre educatiu únic amb l’altre Escola, l’Alexandre Galí, en una fusió que agruparia infantil, primària i secundària i faria desaparèixer el batxillerat.

El gest més urgent del Departament d’Educació que cal al barri és una inversió estructural en l’Institut Joan Salvat-Papasseit i un suport explícit la seva comunitat educativa. N’hi hauria prou amb la visita ordinària d’un inspector d’habitatge per posar una denúncia per mòbing institucional al Consorci ja que l’edifici, literalment, cau a trossos. Cal mantenir i millorar l’oferta pública actual i, si de cas, augmentar-la. Mai reduïr-la. L’exclusió laboral està relacionada amb la dimensió educativa de qui la pateix i si, per una banda, el model econòmic del monocultiu turístic que s’ha imposat ofereix només feines precàries i lloguers abusius, per l’altre, l’Administració ha de garantir una educació de qualitat i pública que possibiliti la promoció social i inserció laboral dels nois i noies del barri, defensant-los del mercat. Enlloc d’això, durant successius governs, s’ha reduït el finançament, s’han desviat recursos i escatimat mitjans als centres educatius públics, desviant fons cap a les escoles concertades i “animant” les famílies a pagar quotes il.legals per l’educació primària obligatòria. D’aquesta manera s’ha empès a bona part de la joventut a omplir una bossa de treballadores al servei de l’explotació. Els nostres joves, els nostres fills i filles.

Les Ampes i, en general, les comunitats educatives dels tres centres, no accepten cap retallada. Encara que els autèntics especialistes en el llocs són els qui els viuen, no han format part activa en cap de les decisions de les polítiques educatives del barri. En tot això només hi ha un dret que no els hi podran negar: el de plantar cara. Defensar les seves escoles tal com són i on són i no deixar tota l’oferta educativa a l’atzar del bon o mal funcionament d’una sola opció. Perquè tenen la convicció de que aquesta aposta respon a l’interès de degenerar, denigrar i foragitar l’escola pública amb l’objectiu de justificar injeccions de capital als centres concertats i seguir perpetrant el procés de privatització de l’ensenyament i la segregació social a la ciutat.

A la Barceloneta calen espais de propietat pública dispersos, que dotin de vida popular i cohesió social uns carrers que estan lluitant per defensar el terreny, polzada a polzada. Calen escoles amb uns treballadors i una comunitat educativa arrelats a la realitat que els envolta, familiaritzats amb l’entorn i les seves dificultats i virtuts. Escoles que funcionen, generen demanda de places i són sentides com a pròpies pels qui les usen. Escoles que aporten prestigi a l’educació pública i autoestima a barris castigats. Que són un reflex fidel de la gent que habita la seva immediatesa, amb migrants, alumnes que demanen atenció més especial, projectes participats pels pares i mares… una escola que respon, exactament, al que se li demana: aguantar l’envestida i recuperar terreny.

Les Ampes sabran despertar complicitats en una xarxa veïnal molt conscienciada respecte al mòbing institucional i a la bona relació entre el mercat i les administracions. Nosaltres, en la part que ens interpel.li, tindrem molt clar amb qui posicionar-nos: amb el nostre veïnat i al costat de les Ampes, per cridar juntes:

TRAIEU LES VOSTRES MANS BRUTES DE LES NOSTRES ESCOLES!

Barcelona 20 de desembre de 2019

Arran Ciutat Vella

COS Educació

CUP Ciutat Vella

Endavant Ciutat Vella

SEPC Ciutadella

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El català ara i sempre la llengua de tots als Països Catalans.

Els intents de divisió feixistes i espanyolistes a les escoles no prosperen, porten 30 anys al pou. Que hi segueixin.

El debat sobre la immersió lingüística torna a estar damunt la taula, aquest cop, de la mà del PSC amb la seva proposta d’adaptar les hores lectives en català, castellà i anglès a l’entorn de cada escola, argumentant que aquesta és la manera d’assolir un «model plurilingüe» i «flexible» que concorde amb la realitat sociolingüística de Catalunya.

El PSC pretén fer una esmena a la totalitat al sistema d’immersió per fer front al «risc» que la llengua materna siga un motiu de divisió a Catalunya, fet que atribueix a la «instrumentalització» i a «l’ús partidista» que «els nacionalismes» han fet de la llengua i de l’escola.

Des de la Sectorial de COS-Educació volem recordar que l’escola en català és de totes i que bona part dels fonaments de la immersió lingüística es basen en la conquesta dels drets socials de les classes populars, de la transformació de les escoles catòliques i franquistes en escoles catalanes arrelades als barris i d’una lluita contra diverses explotacions per construir una comunitat en la que la llengua no pogués servir per separar ni excloure. No va ser una immersió exclusivament idiomàtica sinó una immersió en justícia i igualtat.

Així doncs, l’objectiu de la immersió lingüística ha estat lluitar contra la segregació igualant les condicions de partida de tot l’alumnat pel que fa al domini de la llengua, fent del català la llengua d’acollida per totes les famílies, independentment de la seva procedència, perquè pogueren assolir el mateix coneixement i grau d’inclusió cultural. Cal assenyalar que els atacs contra el català són un fet repetit arreu dels Països Catalans, amb exemples tan lamentables com l’anul·lació del decret de plurilingüisme al País Valencià per part del TSJPV o l’intent d’aplicació del TIL a les Illes. Han estat molts els intents per part de l’Estat Espanyol d’entorpir el procés de normalització lingüística que tants anys portem construint, per això com a Cos-Educació no tolerarem cap pas enrere, i continuarem reivindicant l’aplicació dels drets lingüístics en totes les esferes de la societat.

Tanmateix, nosaltres continuem defensant davant aquesta ofensiva que la realitat sociolingüística de les escoles públiques cada cop és més intercultural i plurilingüe, i per tant, és necessari un nexe aglutinador i cohesionador de la comunicació que esdevinga la ferramenta per assolir els aprenentatges escolars. Eliminar la immersió vol dir crear una fractura social on els més perjudicats seran l’alumnat de classe treballadora.

Malauradament, el PSC defensa la necessitat d’actualitzar el model actual davant la «politització» de la llengua a l’escola, que considera que ha fet l’independentisme. Com a Cos-Educació denunciem que aquesta excusa partidista està totalment allunyada de la realitat perquè els problemes o dèficits que es poden trobar a les escoles públiques no són a causa de l’ús d’una única llengua vehicular en el procés d’aprenentatge, sinó a causa de l’augment de retallades i la privatització implícita que estem patint. Certament, per portar endavant un sistema d’immersió lingüística de qualitat i amb totes les garanties, la comunitat educativa necessitem un programa d’atenció a la diversitat social i, per això, nosaltres defensem que és fonamental que tots els recursos i totes les inversions vagen destinades a l’educació pública.

Barcelona, 26 de novembre de 2019

Per una escola pública, laica, catalana, emancipadora i de qualitat
la lluita és l’únic camí.

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – Sectorial d’Educació
educacio@sindicatcos.cat @COSEducacio

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Iniciem la campanya Denúncia Groga contra la segregació i els concerts educatius

Famílies i docents de les escoles segregades s’organitzen contra la política de manteniment i sosteniment amb fons públics dels concerts educatius.

És l’escola concertada responsable de la segregació escolar? són les quotes il·legals un mecanisme més de segregació? és la degradació de l’escola pública (tancament de línies, edificis ruïnosos, implementació de programes dubtosament innovadors, autoritarisme de les “direccions cacics”) necessària per la supervivència dels concerts educatius? Sí, sí i sí.

Iniciem la campanya Denúncia Groga per a obrir un debat entre la comunitat educativa i aglutinar forces per respondre a l’administració.

Posa’t en contacte a: Twitter: @denunciagroga i al mail denunciagroga@gmail.com

www.denunciagroga.info

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Carta oberta al Sr. Bargalló

Benvolgut Sr. Bargalló,

M’adrece a vostè amb tot l’afecte per fer-li saber que ara mateix el sistema educatiu no està passant per un bon moment. No creiem del tot assenyat que ens diga que som uns professionals apalancats, no ho crec que perquè en molts casos hi ha moltes històries de persones que tenim darrere realitats, vides, sentiments. Si és conscient del que està passant, fet que ignore donat que veig que no dóna mostres, veuria que els nostres centres estan perdent allò de tant valor pel que hem lluitat durant anys, això és, la democràcia. No és d’estranyar que vostè comulgue amb el fet que vol quants més interins millor, ja que amb gent que amb terços i mitges jornades pensant en com mantindran la feina i les famílies sense dir ni mu és fàcil dur a terme tot això. Ens ha llançat un dard enverinat diguent-nos que si no estem conformes amb les condicions laborals d’aquest sistema educatiu que l’abandonem. Oi que si? Doncs bé, crec que
això no es produirà; el motiu és perquè moltes de nosaltres portem ací molts més anys que vostè i no ens resignem a deixar de banda un dels pilars dels Països Catalans que estimen i que desitgem que un dia siguen una realitat.
Ah, una última cosa pregunte’s a vostè mateix si el seu govern ho està fent bé o si aquell govern que s’autoanomena independentista està fent el que cal per dotar-nos de la independència intel·lectual com a persones lliures que mereix el ser un estat (almenys una part que és la Comunitat Autònoma de Catalunya). Sinó el resultat és el que es veu: blanc i en ampolla.

Molta sort per tothom!!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comunicat de suport a l’Institut Mont Perdut de Terrassa

La Sectorial d’Educació de la COS volem manifestar i donar  tot el nostre suport a les reivindicacions i accions de les diverses Assemblees de centres educatius públics que aquestes últimes setmanes han denunciat la política retalladora de recursos del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Més concretament, a les de l’Assemblea Stop Batxillerat Massificat  #nialMontPerdutnienlloc (constituïda per la comunitat educativa de l’Institut Mont Perdut de Terrassa).

L’Assemblea ha fet pública la seva reivindicació d’un segon grup de 2n de Batxillerat, d’acord amb el que estableix la llei.

Si el Departament d’Ensenyament no reverteix la decisió de mantenir tan sols un grup a 2n de Batxillerat, aquest grup podria estar conformat per un nombre d’alumnat proper a 60, una xifra inassumible més enllà de no respectar la ràtio que el propi Departament ha estipulat en 35 alumnes per grup.

Aquest fet, a nivell pràctic, suposa menys professorat i menys recursos humans i pressupostaris. Això entrebanca tots els intents dels diversos professionals per oferir una bona qualitat educativa, representa algun lloc de treball menys i perjudica l’organització de tot el centre, inclosa la pròpia ESO.

Des de la nostra Sectorial signifiquem la importància d’acompanyar, des de tots els sectors possibles i, específicament, des del sindical, les iniciatives d’Assemblees com la del Mont Perdut per tal d’aconseguir realment una educació no segregadora i autènticament democràtica.

Vallès Occidental, 15 de juliol de 2019

Per una escola pública, laica, catalana, emancipadora i de qualitat
la lluita és l’únic camí.

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – Sectorial d’Educació
educacio@sindicatcos.cat @COSEducacio

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Quotes i privatització de l’educació.

Reproduïm l’article de Matías Fidemraizer, publicat a @malarrassa i a @laccent el passat 21 de juny de 2019.

L’escola pública d’infantil i primària Auró – abans President Salvans -, situada a un barri humil del sud de Terrassa, és un gueto escolar – concentració de dificultats socials i educatives – on més del 90% de l’alumnat és d’ascendència marroquina, es troba devaluada i sense gairebé nova matrícula, al temps que a un radi de 600 metres dues escoles privades concertades gaudeixen de sobredemanda.

En aquest context, s’afegeix l’infrafinançament públic, la filantropia bancària i el cobrament il·legal de quotes d’escola privada per finançar un projecte educatiu «innovador» inviable sense l’espoli econòmic a les famílies pel diner públic que se’n va al concert educatiu. El Departament d’Educació i l’equip directiu justifiquen les mesures com una sort d’acte de beneficència solidària per la continuïtat de l’educació pública al barri.

Donat el greuge a l’educació pública del barri, més de 70 famílies de l’escola es mobilitzen, s’auto-organitzen i decideixen denunciar la devaluació de la qualitat educativa, espoliació econòmica i discriminacions per impagament de les quotes a la Inspecció Educativa dels Serveis Territorials del Departament d’Educació que, posteriorment declara irregulars i propicia la baixa de l’equip directiu.

Les comunicacions en premsa de les autoritats públiques reinterpreten el relat acusant a les famílies de «voler tot gratis», fer un guirigall per una insignificant pujada de les quotes il·legals, o de fins espuris, com si d’una subversió de la legalitat es tractés. Resulta obscè, ja que l’educació pública és gratuïta i es finança amb els impostos, i el cobrament de quotes és un repagament il·legal.

Aquestes declaracions sense base legal demostren la voluntat política del Departament d’Educació de liquidar la gratuïtat i igualtat d’oportunitats que han de regir l’educació pública. Al mateix temps, la universalitat es degrada a una escolarització de mínims amb plusvàlues en base al cobrament de quotes il·legals.

No obstant, cal qüestionar quina relació hi ha, a un context de privatització dels serveis públics, entre la fugida de les famílies des dels centres públics devaluats cap a l’escola privada concertada i l’existència de cobraments de quotes il·legals a les dues xarxes educatives. Adquireix sentit la hipòtesi de fer caixa amb la segregació escolar, però sembla una anàlisi limitada: quina finalitat política podrien tenir les quotes?
La resposta es troba en la voracitat política de l’executiu català per liquidar drets ciutadans i privatitzar els serveis públics: les quotes adoctrinen a les famílies en els funcionaments de l’empresa privada.

Qui subverteix el sistema educatiu és la Generalitat quan asfixia a la educació pública, liquida la gratuïtat i carrega la desinversió a les famílies amb cobraments il·legals, i blinda l’escola privada concertada que, casualment, cobra quotes il·legals artificialment assequibles per les subvencions d’ajuntaments i el mateix Govern català. L’evidència apunta al concert educatiu com una eina transitòria d’adoctrinament ideològic amb l’objectiu de crear el context favorable cap a la privatització de l’educació.

Tot plegat invita a la reflexió quant a la justificació que troben les quotes il·legals a la comunitat educativa i l’oposició amb impostures a l’abolició del concert educatiu, els discursos falsaris vers la segregació escolar, així com l’obscenitat del Departament d’Educació i organitzacions subvencionades acusant de fins espuris a les famílies migrades i segregades en defensa de l’educació pública.

La realitat dibuixa l’absència de contrapoder, urgència de debat públic i auto-organització per impugnar la privatització de l’educació amb alternatives democràtiques i un projecte polític emancipador.

Assemblea de l’Escola Auró – President Salvans.

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari