La reforma curricular de la Formació Professional s’encamina cap a la dualització.

Les organitzacions sotasignants convoquem una roda de premsa el proper dimecres 17 de juny a les 11:00 hores per explicar la queixa entrada al Síndic de Greuges sobre la reforma curricular de la FP i demanem la retirada immediata d’aquesta reforma publicada fa unes setmanes.

La roda de premsa es realitzarà davant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. C. Via Augusta, 202-226

ENTITATS SOTASIGNANTS

Professorat de formació professional de Catalunya Defensem l’FP, USTEC-STEs, Intersindical-SC, ASPEPC-SPS, CGT Ensenyament, COS Educació, Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC), Sindicat d’Estudiants (SE) i el Sindicat d’Estudiants del Països Catalans (SEPC)

Esperant la vostra assistència, cordialment

Sectorial d’Educació – COORDINADORA OBRERA SINDICAL

————————————————————————————————————————

Consideracions de la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical en relació a la reforma.

  • La totalitat de les hores de pràctiques a les empreses s’han de fer amb contracte laboral signat. Han de ser remunerades segons conveni d’empresa o conveni sectorial sense excepcions. A part, es pot complementar amb una beca-salari aportada per l’administració municipal o educativa.

  • Cal renovar cada dos anys els acords amb les conselleries i les empreses que ofereixen pràctiques en FP-Dual, per evitar abusos i encadenament de contractes formatius.

  • Cal revisar, a través de comissions paritàries, l’encadenament de contractes formatius per afavorir les denúncies a inspecció de treball i promoure la contractació indefinida i vigilada pels representants sindicals.

  • Cal dir no al reconeixement acadèmic de la formació específica en una empresa. Les hores de formació que permeten obtenir una titulació han de ser impartides i avaluades per personal docent.

  • Manteniment de la plantilla docent de la Formació Professional. Increment d’especialitats, quan sigui necessari. El disseny i la impartició del currículum no pot estar en mans dels interessos privats.

  • Equiparació salarial del cos de docents les diverses modalitats: professorat tècnic, professorat de primària, d’infantil, professorat de secundària, d’escoles d’adults.

  • Consideració dins dels contractes i els convenis que se signen amb les empreses dels alumnes com a alumnes (amb drets que cal garantir) i no com a aprenents.

  • Suprimir les taxes, tant les que es paguen com a ensenyament postobligatori a la Generalitat de 360 euros, com les que es fan en concepte de material per cada mòdul, a tots els instituts públics de formació professional de Catalunya.

  • Dotar els centres dels equipaments i les instal·lacions adequades per a la formació pràctica en les diferents famílies professionals.

  • Eliminar les escoles de Formació Professional privades, eliminant els concerts educatius. I limitant, per llei, el nombre de places ofertes a les escoles privades, reduint-les cada curs fins a la seva desaparició.

  • Valorar les experiències actuals de l’FP-Dual, de forma objectiva i aplicar les correccions que corresponguin a les situacions fracassades.

CONSULTEU: Article publicat a l’Accent l’1 de juny del 2020. “L’FP-Dual: oportunitats laborals i formatives en el context d’extrema precarietat”.

Escrit per professorat de Cicles Formatius de Grau Mig i Superior, dels Països Catalans i militants de la Sectorial d’Educació de la COS.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Les bressol estem de dol i la lluita continua.

Publiquem l’article d’opinió d’una educadora d’Escola Bressol, que el passat divendres 5 de juny de 2020 es va manifestar amb les companyes de @Bressolrebelat i les Escoles Bressol Indignades . Les hem acompanyat, a elles, les educadores de les Escoles Bressol, les mateixes que van encendre l’espurna i començar el cicle de mobilitzacions en educació de l’any 2012. Hi han tornat. Per començar, una vintena s’han plantat davant l’alcaldessa de Barcelona per explicar-li els temors de la reobertura de centres en les condicions actuals i comentar-li unes propostes.  Companyes, sou exemple ! LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ.

LES BRESSOL ESTEM DE DOL

Enfocat des del punt de vista de la poca importància que se li està donant a l’infant i totes les situacions per les quals ha hagut de passar durant el confinament. Volem fer una bona acollida. Sabem que hi ha famílies que necessiten que obrim però com garantim l’equitat? 5 infants per estança cobrirà realment les demandes? Estem preparades emocionalment les educadores? Establir un horari estricte d’esbarjo a l’aire lliure els farà realment més lliures? Si tornar a l’escola, només perpetua el model d’estar entre quatre parets, sense la seva família o adults de referència, i sense poder rebre un petó o una abraçada de consol per part de la seva educadora… personalment m’entristeix tornar així. L’infant d’1 a 3 anys no comprèn de manera racional tot aquest estat de mesures que el Coronavirus ens ha obligat a adoptar. Tot són mesures de salut, però no es parla de la salut mental dels nostres infants i famílies. Qui més qui menys ha perdut un familiar o amic proper de per la malaltia. Podem tornar a l’ escola, per més fase 2 en la que ens trobem, fent com si no hagués passat res? Estem preparades per acollir aquests infants i famílies i les seves peculiaritats? Potser al setembre pot ser una mica més fàcil.

Precisament el que més desitjo és acabar amb el teletreball. Però no entenc que es parli de cohesió amb les famílies per part de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) quan, pel que se’ns va comentar des de la direcció, encara no se sap quines famílies tornaran. Les companyes heu fet una tasca d’acompanyament, tot aquest temps, molt digna.

Des del meu cas particular, la qüestió no és pas no voler tornar, sinó aprofitar aquest mes i mig per plantejar el curs vinent, planificar molt bé com ho farem al setembre, posar “bonica” l’escola, REFLEXIONAR sobre el projecte d’escola…

Personalment tinc ganes de tornar a exercir com a educadora acollint als infant i les famílies. Però a poder ser, en les millors condicions. Sé que millor 5 infants que cap i que la situació ideal d’equitat serà difícil de complir. I també sóc conscient que hi haurà famílies, majoritàriament dones que patiran aquesta desigualtat un cop més. En fi, que si es torna, l’única mesura que em convenç és l’AIRE LLIURE. Tot el dia al jardí!!!

L’única i millor eina que ens queda és acollir a l’infant i la seva família el millor que puguem i sabem.

De totes maneres, com que no deixa de ser una decisió política, demanaria a les administracions que establissin ajuts per a la conciliació familiar o proporcionessin espais alternatius on acollir més infants, com es farà a l’estiu.

Magda Font, educadora d’Escola Bressol de Barcelona

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Cansades de la gestió erràtica del Departament: “no, però sí, però gestioneu-ho com considereu a cada centre”.

De les promeses i titulars a la premsa, allunyats de la realitat que vivim docents i alumnat. I mentre ens entretenen amb rodes de premsa, el Departament paga de nou els concerts als centres segregadors, reprèn la reforma de l’FP dual amb nocturnitat i menysté les substitutes. Ja n’hi ha prou! Amb l’educació no s’hi juga!
La comunitat educativa tenim tota la força per fer entendre al Departament que volem una educació pública i universal, de qualitat i coeducadora on ningú quedi enrere.

Publicat dins de Escoles públiques, Moviments socials | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El pla de reobertura de centres, un altre dels motius per demanar la dimissió d’en Bargalló.

El passat 20 de maig el conseller Josep Bargalló ens oferia una altra roda de premsa, en aquest cas, per presentar el pla d’obertura de centres per a finals d’aquest curs i per al curs 2020-2021.

Treballadores, alumnat i famílies de nou ens assabentàvem de la informació al mateix temps que la premsa, i novament el Departament d’Ensenyament evidenciava la falta de consideració a la comunitat educativa i la manca de transparència en la seva praxi.

Segons el conseller, a partir de l’1 de juny, a les zones que estiguin en fase dos l’alumnat podrà anar de forma voluntària als centres educatius i es prioritzaran determinades etapes per “donar suport a la finalització d’etapa i tancar l’acompanyament personalitzat”. Aquest fet suposa que les treballadores del sector educatiu farem doble jornada, presencial i telemàtica, si el nombre de nomenaments, que ha caigut en un 90% durant el confinament, no augmenta.

Una altra de les novetats que hem sabut del Departament d’Educació, és que davant la reincorporació presencial als centres, ha confeccionat una declaració responsable consistent en un qüestionari de salut que han de complimentar les treballadores del sector educatiu. Una declaració que alguns centres estan forçant a respondre obligatòriament a les treballadores quan ningú hi està obligat. Com en tots els sectors, no només l’educatiu, si volen que les treballadores ens reincorporem de manera segura als nostres llocs de feina, l’única opció és que es garanteixin les mesures sanitàries facilitant EPIS i es faci tests de detecció de la COVID-19.

A tot l’esmentat hi afegim que des que es van tancar els centres educatius, la manca de directrius clares, la inexistència de planificació del Departament d’Ensenyament i el Decret d’autonomia de centres han delegat la responsabilitat de la presa de decisions a les direccions de cada centre. Cada institut i cada escola ha actuat sota el seu criteri tant durant el confinament com ara amb el pla de reobertura, fet que no garanteix l’equitat entre les estudiants i exposa a les treballadores a obeir ordres diverses procedents de les direccions.

Si anem més enllà i ens situem en el curs 2020-2021 les perspectives no són millors, tenint en compte que el nombre d’alumnes per aula s’haurà de reduir a la meitat, se’ns poden plantejar unes quantes preguntes: per garantir una atenció adequada a l’alumnat, el nombre de treballadores del sector educatiu doblarà? On anirà l’alumnat que no hi càpiga al centre? En cas de repunt, dotarà el Departament d’Educació de dispositius electrònics a l’alumnat que no en tingui?

Des de la sectorial d’educació de la COS creiem que la reobertura dels centres educatius ha de regir-se per criteris de salut i educatius, ha de respondre a les necessitats de l’alumnat i ha de respectar les condicions laborals de les treballadores. És per això que demanem:

  • Nomenaments per ampliar la plantilla de docents i de treballadores del sector educatiu

  • EPIS per a les treballadores que es reincorporin als centres de treball
  • Menys declaracions de responsabilitat i més proves de detecció de la COVID-19 per a les treballadores de tots els sectors que s’incorporen als seus llocs de feina

  • Que el Departament d’Educació assumeixi les seves responsabilitats i unifiqui criteris per a tots els centres educatius

  • Que en Josep Bargalló i en Josep González Cambray dimiteixin fent un exercici d’humilitat i reconeguin els errors en la gestió i en la presa de decisions.

Perquè amb l’educació no s’hi juga i amb la salut tampoc, ens hi trobaran alçades i ens hi trobaran de cara per garantir les condicions laborals de les treballadores i una educació pública de qualitat.

Organitzem-nos i lluitem plegades!

Baix Llobregat, Països Catalans, 4 de juny de 2020

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Manifest L’FP SEGUEIX EN ESTAT D’ALARMA!

Davant la insistència per part del Departament d’Educació en imposar la reforma curricular de l’FP a Catalunya per a ser aplicada el curs vinent peti qui peti, us fem arribar el següent manifest des de la comunitat docent:

1.- La situació de cara al proper curs és ja prou complexa amb la crisi sanitària de la COVID-19 a causa dels següents fets:

– Sobreesforç a nivell organitzatiu per a atendre l’emergència educativa als centres dins de cada família professional.
– Aquest proper curs caldrà organitzar la recuperació dels continguts no impartits durant el temps de confinament, atès que no tot l’alumnat ha tingut les eines informàtiques necessàries per a poder seguir el trimestre telemàticament.
– Les empreses tindran la necessitat de sobreviure i, per tant, no podran centrar-se en formar l’alumnat amb qualitat.
– Incrementar el nombre d’hores de FCT planteja problemes a l’hora de trobar llocs addicionals on poder realitzar-la amb garanties, independentment de si ens trobem o no en alerta sanitària.

2.- La reforma de l’FP és essencialment igual a la proposta ja rebutjada el curs passat, per tant:

– No hi ha raons pedagògiques que justifiquin l’increment d’hores a les empreses. Seguim demanant estudis seriosos sobre les bondats de la Formació Dual, creuant dades de rendiment acadèmic i incorporació al món laboral en totes dues modalitats.
– La reforma agreujarà el problema de l’abandonament escolar, ja que concentra els continguts més teòrics a primer curs. L’abandonament escolar obeeix a una àmplia diversitat de raons: socials, econòmiques, d’orientació prèvia, etc.
– Les metodologies actives d’aprenentatge ja s’apliquen a l’aula sense necessitat d’incrementar les hores de projecte i/o síntesi.
– Dóna a entendre que és millor un ensenyament específic a un de més generalista, el qual reben al centre d’estudis amb els docents.

3.- La reducció d’hores lectives suposa un deteriorament en la qualitat de la formació de l’alumnat. La reforma:

– Comportarà treballar les competències i capacitats clau dels cicles en menys temps, desatenent l’atenció a la diversitat i els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.
– Condicionarà negativament el seu futur professional, precaritzant-lo pel fet d’haver rebut menys formació acadèmica.
– Devaluarà la formació acadèmica i la tasca docent, substituint-la per una estada a l’empresa tutoritzada per personal no qualificat pedagògicament i, sovint, sense temps per a realitzar adequadament aquesta tasca.
– Formarà força de treball submisa i desconeixedora dels seus drets laborals.
– Buidarà els continguts específics de cada ofici, dificultant la carrera professional de l’alumnat.
– Reduirà la polivalència dels estudis de formació professional, lligant-los a les necessitats de mà d’obra d’empreses concretes.

4.- S’ha obviat l’opinió del professorat sobre l’actualització del currículum a les necessitats actuals i futures de formació de l’alumnat i ni tan sols està acompanyada de la necessària inversió.

– S’ha creat un fals debat consultiu amb certes direccions de centres i a d’altres se les n’ha deixat fora.
– En aquest “debat” ja es presentaven les modificacions com a fets consumats, no com allò que es pogués discutir i millorar.
– No es dóna llibertat per aplicar un model o un altre en funció de les necessitats de cada família professional, ni tampoc es preveuen garanties de reversió en el cas de demostrar-se que el model Dual no funciona.
– Mantenim la nostra preocupació que en un futur no es puguin mantenir les hores de tot el professorat. El Departament d’Educació ens ha donat raons sobrades per mostrar-nos que no és de fiar.

5.- No preveu la inversió educativa necessària mentre s’incompleix encara la pròpia LEC catalana, amb una despesa molt per sota del 6% previst:

– Per augmentar les beques i finançar també les FCT.
– Per a resoldre els problemes estructurals actuals en equipaments i atenció educativa.
– Per a fer front a la transició de model, amb la formació i reconversió del professorat i un augment de plantilla.
– Per absorbir el creixement demogràfic i l’augment de la demanda per cursar estudis de cicles.
– Per a corregir les disfuncionalitats produïdes en etapes prèvies a causa de les retallades.
– Per comptar només amb ajudes testimonials provinents de les ajudes europees.
– Per excusar-se en els recursos de les empreses per no fer les inversions necessàries en equipaments educatius.

Per tot això, considerem que aquesta reforma no va encaminada a millorar el sistema de formació reglada, sinó tan sols a fomentar i facilitar la transició encoberta de la formació professional ordinària tradicional cap al model dual.

EXIGIM LA SEVA RETIRADA IMMEDIATA I DEMANEM A LES DIRECCIONS DELS CENTRES LA NO APLICACIÓ D’AQUESTA REFORMA, NI EL CURS VINENT NI MAI!

DEMANEM EL CESSAMENT DEL DIRECTOR GENERAL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL INICIAL I ENSENYAMENT DE RÈGIM ESPECIAL, SR JOAN LLUÍS ESPINÓS ESPINÓS I LA DIMISSIÓ

Defensem la FP. Després d’aturar la reforma el curs passat, el Departament d’Educació es va comprometre a parlar amb tots els sectors de l’educació per buscar un consens.

Al final l’única cosa que han fet és parlar amb direccions afins i retocar la reforma que és un 98% similar a l’anterior, i com a docents entenem que va en greu perjudici dels futurs professionals que ara són el nostre alumnat i per qui defensem la FP.

Signa la petició a Change: http://chng.it/9dMqX9CQ

Manifest – materials

SECTORIAL d’EDUCACIÓ de la COORDINADORA OBRERA SINDICAL

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Educació, teletreball i desescalada: crònica dels darrers despropòsits de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana

Anàlisi de la sectorial d’educació de la Coordinadora Obrera Sindical sobre la gestió de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana i altres misteris

La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana ha presentat a la mesa sectorial del 21 de maig de 2020 un esborrany sobre la represa de l’activitat lectiva presencial als centres educatius del País Valencià. El contingut d’aquest esborrany és un misteri per a la comunitat educativa i el conjunt de la societat valenciana. Conselleria negocia a porta tancada amb els sindicats amb representació a la mesa sectorial i no informa de manera transparent sobre qüestions que afecten de manera directa el futur de les nostres vides.

Immediatament aquests sindicats “representatius” han posat el crit en el cel i es pregunten: com és possible que Conselleria haja canviat tan ràpidament de criteri i tinga la intenció de reobrir els centres educatius tan bon punt el territori valencià passe a la Fase 2 de la desescalada? Però el ben cert és que, malgrat el que puga semblar i més enllà de les aparents bones intencions i el “bonrotllisme” de Conselleria, hi ha hagut una total i absoluta improvisació a l’hora de fer front a la crisi de la Covid-19 en l’àmbit educatiu.

Com sempre, el conseller Marzà delega en el Secretari Autonòmic d’Educació i Formació Professional (en aquest cas, el senyor Miguel Soler, a qui sincerament agraïm que ens agraesca la tasca que fem) la gestió de la crisi (i de tots els assumptes que afecten l’educació al País Valencià) per a evitar donar la cara, més enllà de les típiques i oportunistes compareixences als mitjans de comunicació.

Mentrestant, i durant tot aquest temps, la major part, si més no, dels sindicats representatius del sector educatiu STEPV, ANPE, CCOO-PV, CSI·F, FETE-UGT PV s’ha limitat a enclaustrar-se amb els tècnics de Conselleria per a negociar les engrunes de sempre i ha abandonat qualsevol cosa que s’assemble a una mobilització del professorat en defensa dels drets laborals. Potser no hauria de resultar tan sorprenent que Conselleria presente un esborrany inacceptable sobre la tornada als centres educatius en la Fase 2 de la desescalada.

Les aules s’han quedat estos dies sense alumnat. EFE/Ángel Medina G.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical volem denunciar que la improvisació i la manca de planificació s’ha estat produint des del principi en la gestió de la present crisi social i sanitària. Per això, i donat que no tenim el privilegi de poder seure al costat de tan il·lustres personatges per a xerrar una estona, llancem a la Conselleria d’Educació les següents preguntes i reflexions:

Quines mesures té previst Conselleria implementar per a garantir el dret a l’educació de tot el nostre alumnat, malgrat les condicions socioeconòmiques desfavorables que puga patir? Com es pensa fer front a la bretxa digital? S’han repartit realment totes les tauletes que Conselleria havia promès? És això suficient per a pal·liar aquesta bretxa digital?

Com es realitzaran els exàmens de la PAU, més enllà de “demanar professorat disposat a anar a vigilar a un centre pròxim”? Pot garantir Conselleria l’accés a aquestes proves en condicions d’igualtat per a tot l’alumnat de 2n de batxillerat, independentment de les titularitats dels centres, les circumstàncies socioeconòmiques, personals i familiars de l’alumnat?

S’ha establert o es pensa establir cap tipus de coordinació entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (més enllà de les diferències que hi puga haver entre les diferents forces polítiques del “pacte del Botànic”) per a establir un protocol de seguretat sanitària?

Hi ha cap pla per a condicionar els centres educatius a les circumstàncies i assegurar unes condicions de treball saludables? Se’ns proveirà al professorat i a tot el personal que treballa als centres educatius dels equips de protecció individual (EPI) necessaris perquè puguem realitzar el nostre treball? I l’alumnat disposarà de mesures i material necessari per garantir la seua salut?

Quins criteris se seguiran per a reincorporar l’alumnat gradualment a les aules sense que això supose crear noves desigualtats?

S’ampliarà el curs 2020-21 la plantilla de professorat i s’augmentarà el nombre d’adjudicacions de professorat a fi de poder atendre millor l’alumnat? Es respectaran els drets laborals del professorat interí? S’adoptaran les mesures necessàries per poder conciliar la vida laboral i personal del professorat davant una situació de crisi social i sanitària com la que estem patint?

Es crearan més torns en franges horàries diferents el curs que ve? Augmentarà el volum de feina del professorat en haver de fer el doble de tasca, presencial i no presencial? Durarà la nostra jornada laboral les 24 hores del dia amb més teletreball del que ja fem? Està el sistema educatiu preparat per a fer aquest salt metodològic? Es donarà un formació adequada al professorat? Es proveiran els centres educatius d’equipaments i materials adequats i suficients? Haurem de resignar-nos a carregar sobre les nostres espatlles una quantitat il·limitada de burocràcia fins al dia del judici final?

Tindrem alguna resposta mínimament satisfactòria que oferesca alguna orientació davant de tant de misteri?

Al capdavall, la crisi de la Covid-19 no ha fet més que posar en evidència les mancances que les institucions educatives han estat arrossegant des de fa molt de temps. Des de la Coordinadora Obrera Sindical volem manifestar que ja n’hi ha prou de jugar amb la nostra salut i la nostra paciència. Ha arribat l’hora de posar fi a tanta incertesa i organitzar-nos per defensar unes condicions laborals dignes i segures.

Davant tant de despropòsit, organitza’t i lluita!

València, Països Catalans, 25 de maig de 2020

SECTORIAL d’EDUCACIÓ de la COORDINADORA OBRERA SINDICAL

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Vulneració de drets laborals a una treballadora de l’escola Hatikva

Des de la sectorial d’Acció Social de la COS (@COS_AccioSocial) volem denunciar el cas d’una treballadora de l’escola Hatikva de Sant Cugat del Vallès.

La treballadora, tècnica en Integració Social, desenvolupava tasques de suport educatiu i conductual dins del centre escolar i dins de l’horari del centre. Tot i això, el contracte l’ha de formalitzar la família amb infants amb necessitats específiques que se li recomani un suport educatiu individualitzat dins de l’aula.

Amb el cessament de l’activitat lectiva i el tancament dels centres escolars decretat per la Generalitat de Catalunya el dia 13 de març amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, el centre educatiu ha seguit la seva activitat lectiva de forma digitalitzada sense comptar amb la treballadora, que seguia depenent de les decisions de la família contractant.

Ni el centre escolar ni la família comuniquen a la treballadora el pla escolar que s’està executant i no és fins al cap d’una setmana, que el pare de l’infant es posa en contacte via WhatsApp per anunciar-li l’acomiadament. Treballadora i pare, que és la persona contractant, acorden un ERTO, ja que està previst que en reprendre l’activitat escolar, l’infant hagi de tenir el suport educatiu.

No obstant això, el 20 de març, l’advocat de la família es posa en contacte amb la treballadora per formalitzar l’acomiadament, argumentant que la treballadora ha baixat el seu rendiment laboral i el tancament del centre. Tot i insistir que s’havia acordat un ERTO, l’advocat comunica que des del primer moment se li dóna l’ordre de formalitzar l’acomiadament sabent que aquest era improcedent.

Volem deixar constància que el centre educatiu és coneixedor de la situació i no ha fet res, i que per tant el considerem còmplice i responsable de la situació laboral de la treballadora.

La relació laboral no formalitzada pel centre educatiu provoca:

Irregularitats en la contractació
• Malgrat la treballadora ha realitzat la seva tasca professional dins del centre educatiu, s’ha responsabilitzat a la família de l’infant amb NESE de la contractació.
• La família decideix les condicions laborals.
No reconeixement de la figura de Tècnica en Integració Social.
Imposició de tasques fora de l’horari laboral acordat, que no corresponen a les tasques de suport educatiu dins de l’aula.
Més de vuit hores laborals treballades al dia.
• Situacions de xantatge emocional per part de la família contractant, que no s’haurien de donar si la contractació l’executés l’escola.
No considerar a la treballadora com a part el projecte educatiu de l’escola.
Falta de recursos materials i econòmics per realitzar les tasques exigides per l’escola.
• Exigències per part de la família per aplicar metodologies educatives per tal d’accelerar el procés integrador de l’infant.
Precarització de la treballadora.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, reclamem una escola i serveis educatius públics i de qualitat on totes les persones tinguin accés i no siguin discriminades per les seves capacitats, i on les professionals que treballen amb alumnat amb necessitats educatives especials, siguin contractades per l’Administració pública i se’ls hi reconegui la seva formació i categoria professional.

Per una educació pública, de qualitat, en català i per a totes!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Desorientacions sobre les orientacions generals del Departament d’Educació pel 3r trimestre del curs 2019-2020

El curs encara no ha acabat. Tant el Ministeri com el Departament d’Educació confien que els centres educatius puguin obrir les aules al juny i els exàmens d’accés a la universitat s’han programat pel juliol. Segons les previsions, el confinament s’anirà desescalant progressivament i l’agrupació de nens i joves serà part de les últimes fases, per tant haurem d’esperar per veure si podem tancar el curs presencialment. S’hi afegeix també la incertesa sobre una possible represa gradual del curs que combinarà les sessions presencials i les telemàtiques, amb unes condicions que es desconeixen avui dia.

En aquest context, el tercer trimestre es va iniciar el 14 d’abril i té un seguiment irregular al llarg dels centres. Entre d’altres, recordem que ara com ara encara no s’ha fet efectiu completament el repartiment de tauletes/ordinadors i internet. L’endemà, la premsa es feia ressò d’una proposta “d’aprovat general” que desconcertava la comunitat educativa, un cop més, sense directrius clares. El conseller Bargalló aclaria que no es tractava d’un aprovat general, ja que no tot l’alumnat tindria la mateixa nota final, que es tindrien en compte les dues primeres avaluacions del curs i que la tercera serviria per millorar o recuperar, però mai per suspendre o fer repetir a algú. 

El 20 d’abril el Departament d’Educació publicava les instruccions d’avaluació per al segon cicle d’educació infantil, primària, secundària i batxillerat. El 27, publicava les dels centres de formació d’adults. La norma general de les instruccions és el caràcter formatiu i formador de l’avaluació de les propostes que els centres fan arribar a l’alumnat i la promoció del curs, amb repeticions excepcionalíssimes. És a dir, sense novetats respecte a l’ordre d’avaluació de juliol de 2018. 

Que ningú quedi enrere. No al tractament discriminatori de l’alumnat i el professorat

Les indicacions d’avaluació, a més, són imprecises i, sota la pretesa llibertat dels equips docents, generen interpretacions diverses. Quin impacte tindran les activitats avaluables del tercer trimestre en el “pujar la nota mitjana dels dos trimestres presencials”? S’avança matèria del currículum “competencialment” o bé es proposa consolidar els aprenentatges previs? Quin tipus de recuperacions s’oferiran a l’alumnat? Pot el Departament garantir els ajuts indispensables per l’alumnat (en el sentit ampli del terme)? Pot garantir una preparació similar de tot l’alumnat de 2n de batxillerat, independentment de les titularitats dels centres, les circumstàncies socials, econòmiques i personals i familiars, per encarar les PAU? I pot evitar que determinats centres no inflin encara més el resultat de l’avaluació final per garantir accessos a beques i a determinats graus amb nota de tall elevada? Pot garantir un tractament no discriminatori entre l’alumnat, de centres de titularitat diversa i de diferents complexitats, que no hagi assolit tots els nivells competencials pel que fa a la superació de l’etapa i l’obtenció del títol de l’ESO? Quina és la veritable bretxa educativa que permeten les mesures adoptades pel Departament?

D’una banda, no entenem per què des de la Conselleria s’utilitzen eufemismes i no es parla clarament. Si el tercer trimestre ha de servir per recuperar o pujar la nota és una manera d’avaluar “quantitativament”. Per tant, entenem que en les circumstàncies actuals el Departament genera un greuge comparatiu que penalitza l’alumnat en situació socioeconòmica desafavorida.

De l’altra, no entenem per què les instruccions pel desenvolupament de l’acció educativa i l’avaluació del tercer trimestre menysté les funcions d’acompanyament, que en aquest moment és una tasca molt important dels docents. Pensem que en aquests moments de crisi hauríem d’estar al costat de l’alumnat i les famílies i oferint propostes de treball que no foren avaluables. 

A més, els centres privats-concertats es freguen les mans. No només se’ls han pagat ja els concerts perquè amb la connivència de l’administració segreguin l’alumnat, sinó que la llibertat d’adoptar les decisions dels centres (i sobretot la dels centres que s’ho poden permetre i que es venen al mercat) també els afavoreix. I conscients que l’administració pública balla per a ells, encara s’agrupen i reclamen més inversió pagada amb els impostos de tothom. I el debat sobre les quotes d’escolarització queda soterrat amb els laments de la patronal, ara que bona part de les famílies han deixat d’abonar les anomenades “quotes voluntàries”.

Qui dirigeix aquesta crisi? Volem directrius clares i criteris unificats

Des de la sectorial de la COS Educació denunciem la desinformació i les paraules buides i imprecises que pretenen amagar el no saber com gestionar aquesta situació. Denunciem que es deixa en mans dels centres educatius prendre decisions que generen desigualtats. I en aquest context, exigim al Departament:

– Que es posi al capdavant a dirigir aquesta crisi: que s’adreci al professorat i no a les càmeres i que doni pautes clares i per igual a tots els centres per tal de no fer més gran la bretxa educativa i social. Que planifiqui un marc comú de treball, que dissenyi models de tasques, que estableixi propostes i límits per a la seva avaluació  i que clarifiqui quin volum de treball cal fer arribar a l’alumnat.

– Que faci efectiu el repartiment del material informàtic necessari per a continuar el curs, tant a l’alumnat com al professorat. És ara que és necessari una remesa de telèfons perquè el professorat pugui establir un contacte continuat amb l’alumnat.

– Que el tercer trimestre no sigui avaluable i que el Departament dissenyi propostes de recuperació unificades metodològicament i tecnològicament que permetin avaluar l’alumnat amb uns mateixos paràmetres, tot atenent la diversitat, i sense discriminar-los pel fet de disposar o no de mitjans i circumstàncies propícies per a dur-los a terme.

– Que reforci la plantilla docent amb nomenaments extraordinaris per poder acompanyar emocionalment l’alumnat i poder plantejar-los un reforç individualitzat, per garantir unes condicions laborals dignes al personal substitut.

– Que vetlli per un control del teletreball dels docents que permeti la conciliació laboral i de la vida personal, perquè treballar des de casa no vol dir estar disponible 24 hores i 7 dies a la setmana. I que permeti la conciliació familiar, en un moment en què moltes som docents del nostre alumnat i dels de casa. 

– Que protegeixi el personal docent dels abusos per part d’algunes direccions, en un moment en què part del professorat es troba en una situació de vulnerabilitat. I que suspengui el Decret de direccions i de plantilles per evitar que aquestes actuïn com a cap de recursos humans.

– Exigim també que planifiqui la tornada a les aules, per poder aplicar als centres un pla d’acollida. No volem que la tornada sigui igual d’incerta que l’educació telemàtica durant el confinament i exigim una planificació exhaustiva i viable. 

No oblidem, a més, que cal més recursos perquè es digitalitzin els centres educatius: des de les darreres retallades no hem avançat com calia i ara se’ns demana una digitalització per la qual no estem preparades. És una irresponsabilitat no treballar-hi des d’aquest moment tenint en compte les circumstàncies excepcionals en què es començarà el curs 2020-2021.

Prou d’anar a la deriva. Prou d’incerteses! Per una planificació i gestió que afavoreixi l’equitat educativa! Per uns procediments i criteris clars i que no segreguin encara més l’alumnat! Que ningú quedi enrere! Per un tracte digne al conjunt del professorat: els drets no estan de rebaixes! Menys voler agradar a les rodes de premsa i més planificar i informar la comunitat educativa! Per la ineptitud que has demostrat: BARGALLÓ, DIMISSIÓ!

Països Catalans, 20 de maig de 2020

SECTORIAL d’EDUCACIÓ de la COORDINADORA OBRERA SINDICAL

@COSEducacio         educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Diversitat de propostes als Països Catalans per a pal·liar la crisi educativa

Dins de la Sectorial d’Educació del nostre sindicat, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), se’ns fa necessari posar èmfasi en les desigualtats que s’han fet paleses a partir de la crisi del Covid-19. Amb les ordres de les diferents administracions estatals i autonòmiques de realitzar el treball en línia, s’ha evidenciat una escletxa digital que té un rerefons clarament social, on les persones amb més dificultats es queden enrere en aquesta situació de crisi derivada de la pandèmia. Com comentava Belén Tascón, presidenta de la FaPaC en un article a la Directa, no es pot aplicar cap mecanisme de compensació a l’alumnat amb necessitats educatives especials o que no coneix la llengua.

Dins del marc nacional del nostre sindicat, als Països Catalans hem observat diverses actuacions pel que fa a les conselleries d’educació dels diferents territoris. La Generalitat Valenciana ha comprat 9.700 tauletes amb connexió 4G per repartir entre l’alumnat prioritzant Batxillerat i Cicles Formatius. A més, diferents ajuntaments com el de Castelló de la Plana han adquirit més dispositius per a l’escola primària, prioritzant l’alumnat de final d’etapa tant de la ESO, com de Cicles Formatius i Batxillerat. En la mateixa línia, les Illes Balears tenien prevista la compra de tauletes per repartir entre l’alumnat. Però els centres a finals d’abril encara no havien obtingut cap dispositiu, tot i tindre la llista amb l’alumnat sense material des de la primera setmana de confinament. I pel que fa al Principat, han sigut els ajuntaments, les xarxes de suport mutu o organitzacions socials com Surt, els que han agafat la iniciativa, degut a la inacció per part de Conselleria.

D’altra banda, pel que fa als nomenaments del professorat per cobrir les baixes que s’han donat al llarg del confinament, la Conselleria d’Educació valenciana va començar a nomenar al professorat després del 21 d’abril i la catalana ha vist reduït el seu nombre de substitucions en detriment de les substitutes. Segons dades facilitades pel Departament d’Educació de la CAC les substitucions han passat de ser 260 en el període 11 de març al 30 d’abril d’aquest curs 2019-2020, respecte els 3.348 nomenaments de substitutes que hi va haver durant el mateix període el curs anterior. Aquesta situació de les substitutes, un col·lectiu precari i precaritzat durant dècades d’inacció pel que fa a les seues condicions de treball, ha portat a que ens organitzem al Principat en el grup “Substitutes en Lluita” com a eina d’autodefensa laboral front a una conselleria que actua més com una patronal que com una entitat pública al servei de les persones.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical exigim amb determinació a totes les conselleries d’educació dels Països Catalans els següents punts:

1) Si el tercer trimestre ha de servir per recuperar o pujar nota és una manera d’avaluar i crea un greuge comparatiu entre l’alumnat. Quan la tasca més important dels docents ara mateix és l’acompanyament emocional i la proposta d’activitats de reforç no avaluables. Per tant, EL TERCER TRIMESTRE NO HA DE SER AVALUABLE.

2) EXIGIM ALS DEPARTAMENTS LA SUSPENSIÓ DEL DECRET DE DIRECCIONS I QUE ES POSICIONEN AL CAPDAVANT A DIRIGIR AQUESTA CRISI, donant pautes per igual a tots els centres per garantir el control en la demanda de tasques formatives, desigual segons el centre, la conciliació amb la vida familiar i la tasca docent i assegurar QUE TOT L’ALUMNAT I EL PROFESSORAT DISPOSE DE LES EINES TECNOLÒGIQUES I LA CONNECTIVITAT NECESSÀRIA.

3) Demanem també QUE ES PLANIFIQUE LA TORNADA A LES AULES, on puguem gestionar i preparar un pla d’acollida. No volem que la tornada siga igual d’incerta que el confinament i volem una planificació exhaustiva i viable.

4) També cal LA DIGITALITZACIÓ DELS CENTRES EDUCATIUS, ja que des de les darreres retallades no hem avançat com calia i ara se’ns demana una digitalització per la qual no estem preparades, ni l’alumnat, ni el professorat.

Vallès Occidental, 5 de maig de 2020

SECTORIAL d’EDUCACIÓ de la COORDINADORA OBRERA SINDICAL

@COSEducacio

educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Volen deixar sense estiu l’alumnat.

El passat 14 d’abril el professorat ens vam aixecar amb un article d’EL PAÍS, amb el següent titular: “Las familias y expertos en educación piden que se abran los colegios en verano”

Nyas coca! Ja comencem de nou. El primer que ens preguntem és… Experts? Quins experts? Famílies, Quines famílies?

Si acudim a la carta en què es basa l’article, redactada per l’ONG Save the Children i signada per 12 organitzacions educatives i 31 persones a títol individual, pràcticament totes vinculades a la Universitat, vorem que a més d’ONG com Educo, col·lectius com Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació o la CEAPA, també la signen un seguit de fundacions privades, entre les que destacaríem:

La Fundació Cotec, que es planteja com a missió promoure la innovació com a motor de desenvolupament econòmic (en primer lloc) i social i que compta amb el rei Felip VI com a President d’Honor. O La fundació “Empieza por educar”, que és la sucursal a Espanya de la secta ultraliberal Teach for America, que s’estén per tot el món sota la denominació Teach for All. El seu propòsit és infiltrar als centres d’educació públics “missioners de la causa”, substituint progressivament el professorat funcionari i divulgant i promovent la ideologia de lliure mercat en educació.

El suport d’aquestes fundacions ja ens hauria de posar en estat d’alerta. Està clar que la situació actual ha posat sobre la taula la bretxa digital i que moltes famílies no tenen els dispositius digitals necessaris, ni les habilitats o el nivell cultural per acompanyar els seus fills i filles. A més d’aquesta problemàtica, cal afegir les situacions d’estrés que viuen les famílies pel seguit d’ERTO i acomiadaments, i per l’aïllament al qual estem sotmesos.

L’opció de parar ara i treballar a l’estiu és inviable, primer perquè la situació actual s’allunya moltíssim de les merescudes vacances i segon perquè qualsevol que treballe en un centre educatiu públic sap que les infraestructures no estan preparades per a resistir les altes temperatures de l’estiu. No parlem exclusivament dels aularis, si no també d’uns patis on impera el ciment i les pistes esportives i on hi ha poca zona verda on refugiar-se de la calor sufocant. Per tant, en dos dies col·lapsaríem el sistema educatiu per lipotímies.

La desgavellada proposta es basa en el fet que així “els alumnes que ho necessiten puguen reforçar continguts curriculars,” posar-se al dia “amb el temari, accedir a activitats esportives i a un menú diari” i alhora “oferir un suport a les famílies que es reincorporaran a seus llocs.”

Ens crida l’atenció això del temari i la reincorporació dels pares i les mares als llocs de treball. El professorat en la situació actual està realitzant un grandíssim esforç per adaptar-se i establir vies de comunicació amb l’alumnat, no tant per seguir impartint un currículum, sinó per realitzar l’acompanyament psicològic necessari, i intentant que aquesta situació servisca com aprenentatge per al nostre alumnat, per reflexionar sobre el món en el qual vivim i buscar alternatives.

S’afirma que “amb el confinament dels alumnes perdran de mitjana un 11% del que s’aprèn en un curs escolar” i que “Els efectes a llarg termini poden suposar una pèrdua de l’1% del seu salari quan s’incorporin al mercat laboral als 30 anys, segons aquesta mateixa projecció “. La pèrdua del seu salari no vindrà per la pèrdua de tres mesos en la seua formació acadèmica obligatòria, sinó perquè molts empresaris socialitzaran les pèrdues i aprofitaran la situació actual per estrènyer i retallar en drets laborals.

La situació actual ens mostra un sistema educatiu que no s’ocupa de pal·liar les desigualtats socials (en el mateix article es relaciona el fracàs escolar amb les situacions d’atur de les famílies) i que fomenta una escola orientada al mercat laboral, a la producció i a la idea que el sistema educatiu és un aparcament de l’alumnat perquè els seus pares i mares puguen seguir sent explotats.

Si pretenen que al juliol i agost seguim treballant, els recordem que no estem de vacances, ni els nostres alumnes ni nosaltres. Demanen recuperar el pla PROA, de suport educatiu, que cal recordar que ha sigut eliminat en les retallades educatives anteriors.

També proposen que es cobrisquen les places amb substituts i substitutes que no estiguen treballant ara. Doncs no, no consentirem que les nostres companyes i els nostres companys interins inicien el curs vinent esgotats i esgotades, després d’un període d’estrès i incertesa en la situació actual (on no s’estan cobrint les baixes) i un estiu treballant a 38 graus a l’ombra.

I a l’alumnat, el volen deixar sense estiu? A la carta s’afirma que la mesura serviria per pal·liar desigualtats. Doncs nosaltres pensem que tindria un efecte segregador i en contra de l’escola inclusiva. A la carta no diu de fer obligatòria l’assistència a classe durant el juliol. Si l’assistència fos voluntària , les famílies amb recursos econòmics deixaran que els seus infants/adolescents vagin als crematoris/ciment? No ho pensem pas! Llavors, quina seria la “clientela” de tal servei? Les filles i els fills de les famílies menys afavorides que, o bé no tenen recursos per oferir alternatives no docents (esplais, campaments, cursos d’idiomes, esports i contacte amb la natura, casals…) o bé no tenen opcions de tenir cura i guarda perquè estaran treballant intensament (si disposen de feina) o estaran buscant-se la vida per aconseguir-ne. I que pensarien eixes criatures que altres anys gaudien de temps lliure en la mateixa època?Millor seria que les administracions públiques es gastessin el pressupost directament en les activitats d’estiu (amb menjadors inclosos) de cada any; això sí, per a que arribés a tothom, per a que tampoc aquestes activitats fossin ghettos.

Si el que es vol és pal·liar la pobresa generalitzada que es va estenent, i assegurar un plat de menjar i accés a activitats esportives, s’haurien de recuperar drets socials que han estat retallats sistemàticament i deixar d’explotar fins a l’extenuació la classe treballadora.

València, 23 d’abril de 2020.

Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari