Secció sindical de la UB

Hem creat la secció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un projecte de treball col•lectiu en què confluïm companyes i companys de professorat, alumnat, treballadors d’administració i serveis (PAS), i becaris, amb la voluntat de defensar i dignificar la feina de tothom a la UB.

Si vols contactar amb nosaltres escriu-nos un correu!

ub@sindicatcos.cat        @COS_UB          https://cosub.wordpress.com/

Volem mobilitzar-nos enfront de l’actual procés de destrucció de la universitat pública, i començar a encaminar els passos per fer-ne, de la UB, una eina emancipadora, creativa i perpètuament crítica contra qualsevol tipus d’explotació en el camí cap a una societat lliure en tots els àmbits de la vida. Resulta paradoxal –ja ho sabem– que tantes persones que aspirem a viure des de models de relacions socials justos i igualitaris haguem de defensar el sector públic dins una societat capitalista, però som on som.

Els governs successius de la UB han anat responent a una lògica degradadora; malgrat això, mai com ara la UB havia estat en una situació tan greu quant al risc de desaparició de l’ensenyament universitari públic i de qualitat. El curs 2012-13 esdevindrà fonamental a l’hora de constatar cap on avança aquest procés: per una banda, assistim a l’expulsió creixent d’alumnat per motius econòmics, paral•lel a l’acomiadament encobert de professorat, becaris i PAS en nom de la reducció de l’oferta docent o de la “inutilitat social” de determinats ensenyaments; per l’altra, depèn de tots nosaltres que puguem aturar-ho i establir les bases d’un procés a través del qual la col•lectivitat universitària mateixa sigui capaç de realitzar formes veritablement racionals, científiques i alliberadores en el terreny de les pràctiques acadèmiques i laborals. Sigui com sigui: quina col•lectivitat té por d’agafar les regnes del seu propi destí, des del suport mutu i la participació cooperativa i horitzontal? Quin ha de ser el paper de la universitat pública dins la societat catalana? Quins interessos, necessitats i objectius han de regir l’organització de la UB??

La manca de resistència i combativitat que hem viscut durant dècades té lloc en un context de forta despolitització i desmobilització de les classes populars, i això n’ha provocat l’afebliment. Cal que ens unim per plantar cara a l’espasa de Dàmocles d’unes “reformes laborals” i uns “rescats” que ens engeguen més cap al segle XIX –incloent-hi el funcionariat: vegeu-ne la situació a Grècia– que no pas cap a una civilització de drets garantits per a la majoria treballadora. Denunciem la passivitat en si mateixa, perquè significa la nostra pròpia sentència de mort, per això proclamem que la lluita és l’únic camí: si lluitem podem perdre (i guanyar), si no lluitem estem perduts.

Amb aquest panorama al davant, la gent de la COS –que procedim de tradicions polítiques i sindicals diverses– no som esclaus de les sigles. Elaborarem propostes constructives, dialogarem amb tothom i treballarem colze a colze amb qui comparteixi objectius, proposicions i calendaris. No som als comitès d’empresa de la UB: durem a terme una feina de conscienciació, agitació i organització. Serem honestos per coincidir al màxim en el que diguem, el que pensem i el que fem. No som capella de ningú, bandegem autoritarismes de tota mena i transmetrem la informació que coneguem sobre les diverses problemàtiques de la UB al conjunt de col•lectivitats i assemblees universitàries. No proclamem que ho farem: ho farem.

Atesa la imposició de l’Estratègia 2015, és a dir, en vista de l’assalt final dels governs capitalistes espanyol i català per destruir la Universitat de Barcelona com a universitat pública i de qualitat, i en vista de la complicitat dels equips rectorals present i futur, posem la COS a la vostra disposició: becaris i PAS, alumnat i professorat. Tingueu en compte que dins el camp de la Governança, per si no n’hi hagués prou amb el pas del model parlamentari al presidencialista en el sistema claustral (el vet d’un rector demana el 80% dels vots –els quals es divideixen electoralment per grups corporatius, de manera que a l’origen una persona no equival a un vot–), es preveu el nomenament extern –per part del govern polític de torn a través d’òrgans en què aquest serà majoritari– dels rectors, d’aquí en sortiran els degans, i d’aquí –al seu torn– els caps de departament, a l’ombra de patronats amb la presència d’empreses privades. Digueu-ne feixisme postmodern, tecnofeudalisme, neoliberalisme clientelar…

Ha nascut la COS de la UB, si vols participar-hi escriu-nos a ub@sindicatcos.cat. Farem per vosaltres el que generacions d’avantpassats han fet per nosaltres: plantar cara al classisme, ja que al nostre context combatre per l’educació pública significa fer-ho alhora per la justícia i l’emancipació socials. Fa 90 anys un treballador llibertari (CNT) lleidatà del Raval de Barcelona, el Noi del Sucre (en Salvador Seguí), ho deixava clar: “La qüestió social no és més que això: arribar a aprendre com es defensa la vida.”

Barcelona, 6 de setembre del 2012