El passat dilluns 12 de juny, ens vam despertar amb la notícia que Cambray per fi era cessat, cosa que feia molt de temps que la comunitat educativa de la CAC reclamàvem amb força pel seu tarannà despòtic i les decisions arbitràries venudes amb una gestió grandiloqüent en les paraules, però buida en les formes.
A aquest el substitueix Anna Simó, una vella coneguda de la política catalana. Ja va ser-hi al Govern del tripartit i en aquesta legislatura era secretària d’Educació, Cultura i Esports. És una persona de partit, de fet ha servit als interessos d’ERC en diferents càrrecs. Aquests canvis de persona, però no de fons, ja els vam viure no fa gaire, quan es van desprendre de Bargalló, fins al moment un dels pitjors consellers que havíem patit, per substituir-lo pel seu cadell, en Cambray.
Així, no pensem que aquest darrer canvi anunciï millores: Anna Simó és una peça més en el desballestament de l’educació pública que el govern actual no ha revertit. A més, està vinculada a la Fundació Bofill, un lobby de pressió de l’educació que destaca per la visió hipermercantilista impregnada amb paraules bon-rotllistes i que carrega al personal docent les culpes de tot el que passa amb l’alumnat sense fer cap lectura en clau de classe social.
Anna Simó no ens provoca cap simpatia, mai ha estat una veu díscola amb el discurs i les formes del seu predecessor. Se l’ha presentat com a una consellera més dialogant, però nosaltres no ens empassem les bones paraules sense anar acompanyades de fets i des del primer dia seguirem darrere seu. Cambray era un símptoma més d’una planificació en contra de l’educació pública i els drets del professorat que esdevé clau per justificar la privatització, externalització i el concert amb l’empresariat que s’enriqueix amb l’educació en detriment de la pública; Anna Simó només ha vingut a rematar aquesta política.
COS-Educació. Viladecans, 12 juny 2023
COS Educació 