Quotes i privatització de l’educació.

Reproduïm l’article de Matías Fidemraizer, publicat a @malarrassa i a @laccent el passat 21 de juny de 2019.

L’escola pública d’infantil i primària Auró – abans President Salvans -, situada a un barri humil del sud de Terrassa, és un gueto escolar – concentració de dificultats socials i educatives – on més del 90% de l’alumnat és d’ascendència marroquina, es troba devaluada i sense gairebé nova matrícula, al temps que a un radi de 600 metres dues escoles privades concertades gaudeixen de sobredemanda.

En aquest context, s’afegeix l’infrafinançament públic, la filantropia bancària i el cobrament il·legal de quotes d’escola privada per finançar un projecte educatiu «innovador» inviable sense l’espoli econòmic a les famílies pel diner públic que se’n va al concert educatiu. El Departament d’Educació i l’equip directiu justifiquen les mesures com una sort d’acte de beneficència solidària per la continuïtat de l’educació pública al barri.

Donat el greuge a l’educació pública del barri, més de 70 famílies de l’escola es mobilitzen, s’auto-organitzen i decideixen denunciar la devaluació de la qualitat educativa, espoliació econòmica i discriminacions per impagament de les quotes a la Inspecció Educativa dels Serveis Territorials del Departament d’Educació que, posteriorment declara irregulars i propicia la baixa de l’equip directiu.

Les comunicacions en premsa de les autoritats públiques reinterpreten el relat acusant a les famílies de «voler tot gratis», fer un guirigall per una insignificant pujada de les quotes il·legals, o de fins espuris, com si d’una subversió de la legalitat es tractés. Resulta obscè, ja que l’educació pública és gratuïta i es finança amb els impostos, i el cobrament de quotes és un repagament il·legal.

Aquestes declaracions sense base legal demostren la voluntat política del Departament d’Educació de liquidar la gratuïtat i igualtat d’oportunitats que han de regir l’educació pública. Al mateix temps, la universalitat es degrada a una escolarització de mínims amb plusvàlues en base al cobrament de quotes il·legals.

No obstant, cal qüestionar quina relació hi ha, a un context de privatització dels serveis públics, entre la fugida de les famílies des dels centres públics devaluats cap a l’escola privada concertada i l’existència de cobraments de quotes il·legals a les dues xarxes educatives. Adquireix sentit la hipòtesi de fer caixa amb la segregació escolar, però sembla una anàlisi limitada: quina finalitat política podrien tenir les quotes?
La resposta es troba en la voracitat política de l’executiu català per liquidar drets ciutadans i privatitzar els serveis públics: les quotes adoctrinen a les famílies en els funcionaments de l’empresa privada.

Qui subverteix el sistema educatiu és la Generalitat quan asfixia a la educació pública, liquida la gratuïtat i carrega la desinversió a les famílies amb cobraments il·legals, i blinda l’escola privada concertada que, casualment, cobra quotes il·legals artificialment assequibles per les subvencions d’ajuntaments i el mateix Govern català. L’evidència apunta al concert educatiu com una eina transitòria d’adoctrinament ideològic amb l’objectiu de crear el context favorable cap a la privatització de l’educació.

Tot plegat invita a la reflexió quant a la justificació que troben les quotes il·legals a la comunitat educativa i l’oposició amb impostures a l’abolició del concert educatiu, els discursos falsaris vers la segregació escolar, així com l’obscenitat del Departament d’Educació i organitzacions subvencionades acusant de fins espuris a les famílies migrades i segregades en defensa de l’educació pública.

La realitat dibuixa l’absència de contrapoder, urgència de debat públic i auto-organització per impugnar la privatització de l’educació amb alternatives democràtiques i un projecte polític emancipador.

Assemblea de l’Escola Auró – President Salvans.

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Prou persecució ideològica dels docents de Terrassa

Des de la territorial del Vallès de la Coordinadora Obrera Sindical, volem mostrar el ple suport a la mestra de l’Escola Font de l’Alba de Terrassa, perseguida i criminalitzada per uns fets no provats, plens d’incerteses i impressions. Volem solidaritzar-nos també, amb el centre i totes les famílies que es veuen afectades per l’assetjament públic d’alguns mitjans de comunicació i partits polítics d’extrema dreta, que cerquen, de nou, la inestabilitat i el qüestionament de l’escola catalana.

Històricament, l’extrema dreta espanyola, en tot el seu espectre polític comprès des del PP fins a Vox, passant per Ciudadanos o Societat Civil Catalana, ha intentat desestabilitzar l’escola als Països Catalans, especialment al Principat, amb l’objectiu d’atacar la immersió lingüística i el model de cohesió vertebrat al voltant del català. Diverses han estat les accions o les mentides orquestrades des de l’ultranacionalisme espanyol que han esdevingut eines de confrontació i crispació, a la recerca de diversos objectius. Per una banda, se cerca la imposició del castellà com a llengua vehicular, tot arraconant i confrontant-la amb la llengua i la cultura catalana; per l’altra s’intenta inculcar la por a través de la persecució ideològica dels docents, tot evitant que es fomenti el pensament crític dels alumnes i que els mateixos professors puguin exercir, lliurement, la seva tasca.

Afortunadament, la classe treballadora del país, tenim clar que la persecució dels docents i la confrontació político-lingüística incitada per l’extrema dreta, no porta enlloc. Així com, després de la mort del dictador, vam ser els primers d’exigir l’ensenyament amb la llengua pròpia del territori, també som els primers en defensar l’escola en català i la tasca de les treballadores de l’educació.

20 de juny de 2019, Vallès Occidental, Països Catalans.

Per una escola pública, laica, catalana, emancipadora i de qualitat
la lluita és l’únic camí.

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – Sectorial d’Educació
educacio@sindicatcos.cat        @COSEducacio

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Concentració a Sabadell 2 de juliol 11:00 als SSTT contra el decret de plantilles

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Recuperem la Borsa de Treball a l’ensenyament públic

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

MANIFEST CONTRA LA REFORMA ​LOW-COST DE L’FP

La Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical s’adhereix al següent manifest contra la reforma de l’FP.

Davant la reforma curricular express de la FP prevista a Catalunya per ser aplicada el curs vinent i sorpresivament anunciada pel Departament d’Educació en les darreres setmanes, la comunitat docent i sindical llencem el següent manifest:

  1. No s’ha comptat amb la opinió del professorat per quins són els continguts a reduir o mantenir, ni quines modificacions s’haurien d’incorporar. Dubtem que la premura per implantar aquesta reforma, la manca de transparència en el procés, i l’absència de debat entre els i les responsables del desenvolupament dels currículums d’una banda, i professors i professores amb implicació en el desplegament d’una altra, hagi permès la suficient profunditat d’anàlisi que porti a la impartició dels temaris adequats que requereix el nostre alumnat.
  2. La reducció d’hores lectives suposa una merma de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prous carències de coneixements, i escurça cada cop més del seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.
  3. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i posa més difícil que es converteixi en un treballador qualificat amb possibilitats de progressar en el seu sector.
  4. L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la FCT amb garanties, en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts, i propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.
  5. La reforma representa una pèrdua de capacitat de maniobra dels instituts per adaptar la distribució de l’horari a la seva realitat social i organitzativa, i amb la pèrdua de les hores de lliure disposició es perd la capacitat d’innovació i de renovació periòdica dels currículums a cada moment. No veiem viable en molts casos la pretesa igualació de continguts curriculars, que l’únic que farà és restar-nos adaptabilitat i encorsetar-nos, i que, en cas d’aplicació, hauria d’anar lligat a converses i renovacions de continguts permanents, consensuats de forma democràtica pels diferents centres.
  6. No es garanteixen que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur, posant en joc l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, més d’un 5%, al desnaturalitzar-lo de la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint en càrrecs d’observador, de comercial, i de visitador casual de les empreses.
  7. Que la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, per tant, no poden substituir-se unes hores per les altres.
  8. Continuaran havent disfuncions organitzatives al mantenir dos models educatius en paral·lel. No creiem que l’esforç d’equiparació de condicions hagi de recaure tan sols en la part educativa, i, que en cas d’aplicació de la reforma, la part empresarial hauria d’equiparar les pràctiques duals i les de formació en centre de treball, posant de la seva part una remuneració per a les FCT i assegurant que l’alumnat en pràctiques no es converteix en mà d’obra barata.
  9. Percebem amb l’experiència que tenim amb dual, per la priorització que en fa la Generalitat de Catalunya per fomentar-la, i els processos selectius de les empreses, que aplicar els canvis de la resolució portarà també a que es produeixi una separació entre l’alumnat que opti per una modalitat i una altra, que el segregui en estudiants de primera i de segona classe, i que, per tant, es renunciï a la funció d’equiparació que hauria de fer l’escola pública.
  10. Finalment, i després de tots els punts anteriors, considerem que aquesta reforma no va encaminada en millorar el sistema de formació reglada, sinó tan sols a fomentar i facilitar la transició encoberta de la formació professional ordinària tradicional cap al model dual, plantejant ja, aquesta, altres problemàtiques que caldria abordar.

Volem deixar clar que tot això s’està fent tenint com a referència l’alternança dual, sobre la que no s’ha fet cap valoració de l’experiència portada a terme fins el moment, i no entenem perquè s’està intensificant la promoció d’un model que no té cap tipus de control ni avaluació rigorosa ni científica.

Professorat de Formació Professional

ORGANITZA’T i LLUITA, la LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

@CosEducacio

educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

SALVEM LA LÍNIA DE P3 DEL TORRENT D’EN MELIS

PER UNA ESCOLA PÚBLICA, CATALANA, LAICA I DE QUALITAT CONSTITUÏM LA PLATAFORMA CONTRA EL TANCAMENT D’ESCOLES.

Veïns i veïnes, pares i mares, mestres i treballadors de l’escola, nens i nenes, aquest curs sembla que ens toca tornar a lluitar per evitar el tancament d’una línia de P3 a l’Escola Torrent d’en Melis. Fa quatre o cinc anys que el Departament d’ensenyament tanca línies públiques de P3 ací i allà. Malgrat la contrastada tendència creixent de l’aposta de les famílies per l’educació pública. Obre cursos “bolet”, fent classes als passadissos o a les aules d’informàtica i desvia matrícula a l’escola concertada. Tot això obliga les famílies a estar alerta i en tensió per evitar que li retallin, li prenguin un dels seus béns més preuats: l’educació dels seus fills i filles.

El Departament d’Educació ho anuncia de sobte, sense avís previ, al·legant falta de matrícula. Sabem que no és veritat. No ha baixat la natalitat ni deixen de matricular-se infants a l’escola pública. La FAPAC ha denunciat recentment que la oferta de places públiques no cobreix la natalitat. I que per primer any la demanda de plaça l’escola pública ha superat a la de les escoles concertades. En canvi deixen de destinar-hi recursos, els treuen en favor de les escoles privades i les concertades religioses. Així que aquest any ens ha tocat altra vegada rebre.

Al Torrent d’en Melis, del barri del Guinardó no cal tancar cap línia, perquè ja ens en van tancar una l’any 2014 i RECORDEM els molts esforços i hores de mestres i famílies per recuperar el desdoblament. Perquè és una escola amb MATRÍCULA VIVA I ORGULLOSA que va incorporant infants durant tot el curs. Perquè començar un P3 amb una RÀTIO BAIXA a cada aula, és un DRET que hauríem de defensar per a tots els infants. Ens han acostumat a resignar-nos, a badar i acceptar les seves decisions de garrepes i així els únics que surten perdent són els nostres fills. Es mereixen molt més. Que abaixin la ràtio i que destinin professorat especialista per a la integració. Que no desviïn recursos sobreexplotant el personal de les escoles.

Si perdem una línia de P3 al Torrent d’en Melis podríem perdre la plaça de Tècnica d’Educació Infantil (TEI). La pèrdua d’aquesta línia suposa per l’escola la pèrdua d’una plaça de mestra a mitja jornada pel curs vinent.

Ja no volem sentir excuses que fa massa temps que sentim: que si no tenim matrícula, que si la natalitat, que si la crisi que li estem pagant als bancs. Si heu de tancar un sol P3 per manca de places feu-ho a l’escola privada o a la concertada. Al Guinardó el Consorci va tancar una escola pública l’any 2015 es deia Tresfonts i actualment les seves instal·lacions les fa servir una escola privada. Que sota la imatge i el pretext d’impartir pedagogia innovadora NOMÉS AMAGA PRECARIETAT, EXPLOTACIÓ, PRIVATITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ.

CAP TANCAMENT DE LÍNIES PÚBLIQUES DE P3 AL GUINARDÓ

defensem.p3torrent@gmail.com

PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ESCOLA PÚBLICA DEL GUINARDÓ 2019

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comunicat de la Sectorial d’Educació de la COS davant la convocatòria de vaga de personal docent de l’ensenyament públic a Catalunya el dijous 16 de maig de 2019.

Davant l’emplaçament a la vaga de personal docent de l’ensenyament públic a Catalunya, convocada pel proper 16 de maig del 2019, la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical ha decidit no adherir-s’hi.

Malgrat que defensem en tot moment una escola pública, laica, antipatriarcal, inclusiva, democràtica, participativa per decidir, justa, catalana i de qualitat, considerem que una convocatòria de vaga, per a ser efectiva, requereix de certa horitzontalitat en les decisions, debat i participació als centres i vol temps, per a poder fer-ne una difusió real, més enllà de la que permet les xarxes socials.

La nostra manera innegociable de lluitar -contra la precarització de les treballadores de l’educació, per recuperar la democràcia als centres educatius, per evitar l’assetjament laboral, per recuperar la borsa de treball i altres reivindicacions que ja hem exposat en diverses ocasions-, entén que les convocatòries s’haurien de gestar en les assemblees de treballadores i no pas ser decidides verticalment per part de les cúpules professionalitzades d’alguns sindicats, tal com ha ocorregut també en aquesta ocasió. És per això que, tot i compartir de manera general les reivindicacions malgrat ens quedin curtes -no només volem restituir, sinó guanyar drets-, sota el paraigües de la suposada “unitat sindical” no convocarem a la vaga.

Ras i curt, valorem enormement la lluita als llocs de treball i als carrers, al costat i colze a colze de les nostres companyes, afiliades o no afiliades als sindicats. Ara bé, ni farem seguidisme d’iniciatives parcials, que demanen engrunes, ni restarem sotmeses a les estructures fàctiques que impedeixen que nosaltres, com a classe treballadora dels Països Catalans, siguem els protagonistes i definim els canvis que han de dur-nos a viure en millors condicions.

No obstant això, individualment participarem en les convocatòries al carrer i treballarem perquè les properes siguin veritablement participatives.

Ens trobarem a l’aula, a la sala de professorat i a les assemblees, no als despatxos.

Barcelona, Països Catalans, 15 de maig de 2019

COORDINADORA OBRERA SINDICAL, SECTORIAL D’EDUCACIÓeducacio@sindicatcos.cat

@COSEducacio

https://coseducacio.wordpress.com/

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Convocatòria concentració dimecres 15, 9h matí, i 11h roda de premsa. Professorat associat de Catalunya

La situació laboral d’una gran part del professorat associat és la viva imatge de la precarietat a les universitats públiques catalanes: tot i fer una part importantíssima de la docència, i sovint d’assignatures estructurals, patim any rere any l’encadenament de contractes temporals, sous baixos, l’obligació de tenir altres feines, que no se’ns reconegui econòmicament la recerca i unes nul·les perspectives de promoció a la carrera acadèmica. Per lluitar contra aquesta situació, des de les assemblees d’associats i associades de diverses universitats hem començat a organitzar-nos més i millor; per això ens vam trobar el dissabte 4 de maig a Barcelona. L’objectiu va ser compartir la situació en què estem les associades a cada universitat i acordar estratègies conjuntes entre totes les universitats per combatre i escombrar la precarietat en què ens trobem, i així poder aconseguir la regularització de la nostra situació laboral.

Reunits, doncs, en assemblea el dia 4 de maig, vam decidir que començaríem una lluita amb les  reivindicacions comunes següents:

• Exigim la regularització del professorat associat estructural (que imparteix assignatures obligatòries i fa activitat de recerca) assegurant-ne la continuïtat a la universitat i la dignitat laboral.

• Exigim l’augment salarial immediat de tot el professorat associat i la fi de la situació de temporalitat en què es troba.

• Exigim que no es produeixi ni un sol acomiadament encobert del professorat associat.

En el marc de la Universitat de Barcelona, denunciem:

• La inacció de la UB davant del greu problema laboral que patim el professorat associat estructural de la UB.

• La falta de voluntat política per buscar solucions per regularitzar els associats estructurals i la falta de convocatòria, per part del vicerectorat, de la mesa de negociació sobre aquesta qüestió amb el comitè d’empresa.

• La falta de claredat sobre com es durà a terme la renovació del professorat associat. Exigim una vegada més que no es produeixi ni un sol acomiadament encobert.

• La convocatòria de noves places de professorat agregat i lector sense tenir en compte la situació del professorat associat i sense potenciar-ne la seva promoció  acadèmica.

Cridem, també, a la solidaritat del professorat permanent davant la situació de precarització que estem vivint.

SALARI DIGNE, ESTABILITAT I FUTUR!!!!

PER TOT AIXÒ convoquem:

15 de maig del 2019, a les 9 del matí, a les portes de l’Edifici Històric de la UB (Plaça Universitat), CONCENTRACIÓ.

15 de maig de 2019 a les 11 del matí, davant la Direcció General d’Universitats (Via Laietana, 2), RODA DE PREMSA del professorat associat de les universitats catalanes (es necessita gent donant suport).

Us informem, també, d’altres convocatòries a altres universitats:

Universitat Autònoma de Barcelona. 14 de maig: Assemblea de professorat associat a les 3 del migdia a la Sala Annexa de l’Hotel d’Entitats (Plaça Cívica).

Universitat de Girona. 15 de maig: Accions informatives a les aules.

Universitat de Lleida. 15 de maig: Classes al carrer a les 7 de la tarda a la Plaça de Víctor Siurana (Facultat de Lletres, Rectorat).

Universitat Politècnica de Catalunya. 15 de maig: Concentració a les 9 del matí a les portes de Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  (Avinguda Diagonal, 649) i de  Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (Carrer de Pere Serra, 1-15, Sant Cugat del Vallès)

Universitat Rovira i Virgili: Juny. Assemblea de precàries.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Manifest pels drets lingüístics

Pel requisit  lingüístic a la funció pública. Ja n’hi ha prou, d’imposicions: Volem viure en català plenament

DES DE LA COORDINADORA OBRERA SINDICAL -COS MANIFESTEM QUE:

  1. L’única “comunitat” que existeix i és viable és la nostra comunitat sociolingüística de parla arreu dels Països Catalans, des de la Catalunya Nord al Baix Segura, des de l’Alta Ribagorça a Menorca, des de l’Alcoià a Eivissa.
  2. L’estatus legal actual de la nostra llengua catalana, a penes ens permet una cooficialitat restringida a tres comunitats autònomes de l’Estat espanyol i cap garantia jurídica al Carxe (Múrcia), Franja de Ponent (Aragó), Catalunya Nord (França) o l’Alguer (Sardenya).
  3. L’anomenat “bilingüisme” és asimètric, és a dir, que vigeix un principi jurídic de personalitat (individual) per als parlants de l’espanyol, francès o italià, arreu dels seus estats i de territorialitat per als catalanoparlants dins els seus territoris restringits, talment com reserves indígenes; o inexistents, allà on hi ha simples “lleis de protecció”.
  4. Durant més de quaranta anys, els i les catalanoparlants conscients del País Valencià i d’arreu del territori, hem estat vigilants i actius, amb “democràcia o sense”, en la defensa de la nostra llengua i dels nostres drets lingüístics, que són drets democràtics fonamentals. Totes i tots nosaltres, juntament amb diferents associacions i col·lectius com la CAL, la Plataforma per la Llengua, Crida a la solidaritat per la llengua, Escola Valenciana, l’OCB, ACPV, el Tempir, i tants i tants d’altres, representem el pes dels i les catalanoparlants.
  5. DENUNCIEM:
    • Les agressions constants pel simple fet de voler viure amb normalitat en la nostra llengua, fins a l’extrem de rebre denúncies judicials per parlar en la nostra llengua.
    • La manca d’autocrítica i el falsejament continuat de les estadístiques de l’ús del valencià per part de l’administració.
    • El posicionament difús i oscil·lant dels sindicats tradicionals autoanomenats “de classe” i fins i tot alguns “valencianistes”.
    • La reacció regressiva per part dels parlants, polítics i defensors de les llengües dominants i glotofàgiques.

    VOLEM:

    • Construir un espai català de comunicació amb garanties i no una “normalització de façana” des de tots els àmbits d’ús lingüístic (mass media, administracions, sindicats, parlaments i consells democràtics, etc..)
    • Denunciar la manca d’inspecció real dels programes lingüístics d’ensenyament vigents en valencià i simplificar la normativa actual. És a dir, la IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA EN CATALÀ al País Valencià sense eufemismes, ni cap tergiversació.
    • Ampliar l’exigència real del requisit lingüístic, que ja no es pot ajornar més, a tot el funcionariat que treballe en la nostra terra.
    • Exigir a l’administració valenciana que forme de manera adequada el funcionariat que ha d’atendre la població i que ho faça en horari laboral (no amb PIALP, “macrocircs” estil JQCV i d’altres anuncis estrella improvisats o que aboquen a fer reciclatges forçosos o amb escassos recursos humans, com ocorre als departaments de valencià de les EOI).
    • Aprofitar tots els recursos legals i extralegals per a denunciar la discriminació i les actituds de supremacisme lingüístic contra els catalanoparlants, en el seu accés com a usuaris a la sanitat, administracions públiques, comerços, jutjats, policia…
    • Bastir una vertadera llei de normalització lingüística igualitària que s’ajuste a un MLI (model lingüístic igualitari) i que no siga una successió de pedaços normatius que no garanteixen res; una llei que garantisca drets per a l’usuari de la llengua en condicions d’ús “normal” i especifique deures i penalitzacions, en cas d’incompliment, al funcionariat i en l’àmbit privat; no només advertiments simbòlics.
    • Frenar la jurisprudència espanyola que nega l’existència de la llengua pròpia recollida a l’Estatut d’Autonomia i dóna la raó als que denuncien l’ús de la nostra llengua davant l’administració espanyola.

Amb aquesta intenció encetarem una campanya de concentracions periòdiques a partir del mes de març de 2019, davant del Palau de la Generalitat Valenciana, perquè volem que el govern del Botànic no faça l’estruç per interessos partidistes i espuris, i s’implique en les promeses que ha incomplert i que ha deixat a mitges, sota el lema:

VOLEM SER ATESOS EN VALENCIÀ, A LA CONSULTA MÈDICA, AL JUTJAT, A LES FINESTRETES DE L’ADMINISTRACIÓ

Països Catalans 28 de febrer 2019

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comunicat de la COS davant l’entrada dels Mossos d’Esquadra a les escoles públiques catalanes

Complint les ordres de la Junta Electoral Central espanyola el cos policial de la Generalitat de Catalunya, els Mossos d’Esquadra, entren altra vegada a les escoles del Principat a treure llaços grocs, records de l’1 d’octubre, o qualsevol tipus de símbol de solidaritat i denúncia de la repressió que l’estat espanyol està exercint contra el poble de Catalunya arribant-hi als extrems més absurds, en retirar senyeres, llaços morats de suport al 8M, etc.

La COS denunciem l’entrada dels cossos policials a les nostres escoles, fet indigne de qualsevol societat teòricament democràtica i madura, com la nostra, en la qual el debat, l’assemblearisme i el consens acostumen a apropar col·lectius de procedències molt diverses i postures allunyades en la causa de l’emancipació social i la independència. Dissortadament fets com aquest no són res més que una demostració de qui governa realment a casa nostra… si la casa reial espanyola i el bloc del 155, o el mal anomenat “govern efectiu”.

El Departament d’Educació ha de denunciar immediatament l’actuació dels mossos i del Departament d’Interior, si no vol demostrar que està al servei de l’Estat espanyol i la seva persecució de drets i llibertats, com ja ha fet la Conselleria dirigida per Miquel Buch. L’entrada dels cossos repressius a les escoles i instituts per a retirar les mostres de solidaritat amb els presos polítics i els represaliats per l’Estat, com una forma de càstig per tots els que vam voler exercir el nostre dret a l’autodeterminació, demostra de nou que aquest cos policial és un cos repressiu més de l’estat.

Aquest cos policial, que no pretenia respectar el mandat de l’1 d’octubre i preparava la detenció del govern si aquest complia aquest mandat, compleix les ordres dictades per l’oligarquia espanyola, per les seves institucions repressives, jutges i guàrdies civils. L’autocràcia insalubre espanyola es posa com a pretext fer complir la llei electoral i allò que dicta la Junta Electoral Central per a les eleccions autonòmiques a Catalunya, però no té cap escrúpol democràtic en mantenir empresonats i imputats càrrecs electes i la Presidenta del Parlament de Catalunya, condicionant d’aquesta manera les eleccions. Sota l’amenaça d’empresonar aquells qui havent estat escollits democràticament intentin exercir el dret a l’autodeterminació.

La comunitat educativa de cada centre decideix expressar la seva solidaritat en defensa de la democràcia i les persones represaliades per les seves idees de múltiples formes i aquest fet no és un acte partidista sinó de consolidació de defensa de drets polítics i democràtics bàsics que ens afecten a tots. Només ofenen aquestes accions i ens fan retirar els llaços a aquells que estan en contra dels drets polítics i democràtics i a favor de la persecució política.

La COS denunciem també l’entrada reiterada dels cossos policials a les escoles i instituts i la lleugeresa com el Departament d’Educació els permet sota pretextos diferents de fer tallers o «xerrades» a les tutories amb l’alumnat (tant de primària com de secundària), de prevenció de l’assetjament, de drogodependències o de violència de gènere. Aquests tallers normalitzen als ulls dels nostres infants l’autoritarisme i la via repressiva per a afrontar alguns dels problemes més greus de la nostra societat. Ni els mossos d’esquadra, ni la guàrdia urbana, ni la guàrdia civil, ni l’exèrcit, són especialistes en tots aquests temes des del punt de vista pedagògic. La irrupció dels cossos repressius a les escoles afavoreix l’autoritarisme. Fan de la via dialogada una impossibilitat, perquè quan ells entren a les aules, el diàleg és coaccionat. Entrar una sola pistola o porra als centres representa l’autoritat i la imposició davant del consens i el debat.

Volem reivindicar l’esperit d’organització popular del referèndum dels dies 29 i 30 de setembre i tot l’1 d’octubre quan les escoles van ser ocupades per assemblees populars de veïns i veïnes i membres de la comunitat educativa. El record d’aquells dies és el que avui persegueixen i volen esborrar.

Països Catalans, 22 de març de 2019

FORA POLICIA DE LES NOSTRES ESCOLES

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari