Diversitat de propostes als Països Catalans per a pal·liar la crisi educativa

Dins de la Sectorial d’Educació del nostre sindicat, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), se’ns fa necessari posar èmfasi en les desigualtats que s’han fet paleses a partir de la crisi del Covid-19. Amb les ordres de les diferents administracions estatals i autonòmiques de realitzar el treball en línia, s’ha evidenciat una escletxa digital que té un rerefons clarament social, on les persones amb més dificultats es queden enrere en aquesta situació de crisi derivada de la pandèmia. Com comentava Belén Tascón, presidenta de la FaPaC en un article a la Directa, no es pot aplicar cap mecanisme de compensació a l’alumnat amb necessitats educatives especials o que no coneix la llengua.

Dins del marc nacional del nostre sindicat, als Països Catalans hem observat diverses actuacions pel que fa a les conselleries d’educació dels diferents territoris. La Generalitat Valenciana ha comprat 9.700 tauletes amb connexió 4G per repartir entre l’alumnat prioritzant Batxillerat i Cicles Formatius. A més, diferents ajuntaments com el de Castelló de la Plana han adquirit més dispositius per a l’escola primària, prioritzant l’alumnat de final d’etapa tant de la ESO, com de Cicles Formatius i Batxillerat. En la mateixa línia, les Illes Balears tenien prevista la compra de tauletes per repartir entre l’alumnat. Però els centres a finals d’abril encara no havien obtingut cap dispositiu, tot i tindre la llista amb l’alumnat sense material des de la primera setmana de confinament. I pel que fa al Principat, han sigut els ajuntaments, les xarxes de suport mutu o organitzacions socials com Surt, els que han agafat la iniciativa, degut a la inacció per part de Conselleria.

D’altra banda, pel que fa als nomenaments del professorat per cobrir les baixes que s’han donat al llarg del confinament, la Conselleria d’Educació valenciana va començar a nomenar al professorat després del 21 d’abril i la catalana ha vist reduït el seu nombre de substitucions en detriment de les substitutes. Segons dades facilitades pel Departament d’Educació de la CAC les substitucions han passat de ser 260 en el període 11 de març al 30 d’abril d’aquest curs 2019-2020, respecte els 3.348 nomenaments de substitutes que hi va haver durant el mateix període el curs anterior. Aquesta situació de les substitutes, un col·lectiu precari i precaritzat durant dècades d’inacció pel que fa a les seues condicions de treball, ha portat a que ens organitzem al Principat en el grup “Substitutes en Lluita” com a eina d’autodefensa laboral front a una conselleria que actua més com una patronal que com una entitat pública al servei de les persones.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical exigim amb determinació a totes les conselleries d’educació dels Països Catalans els següents punts:

1) Si el tercer trimestre ha de servir per recuperar o pujar nota és una manera d’avaluar i crea un greuge comparatiu entre l’alumnat. Quan la tasca més important dels docents ara mateix és l’acompanyament emocional i la proposta d’activitats de reforç no avaluables. Per tant, EL TERCER TRIMESTRE NO HA DE SER AVALUABLE.

2) EXIGIM ALS DEPARTAMENTS LA SUSPENSIÓ DEL DECRET DE DIRECCIONS I QUE ES POSICIONEN AL CAPDAVANT A DIRIGIR AQUESTA CRISI, donant pautes per igual a tots els centres per garantir el control en la demanda de tasques formatives, desigual segons el centre, la conciliació amb la vida familiar i la tasca docent i assegurar QUE TOT L’ALUMNAT I EL PROFESSORAT DISPOSE DE LES EINES TECNOLÒGIQUES I LA CONNECTIVITAT NECESSÀRIA.

3) Demanem també QUE ES PLANIFIQUE LA TORNADA A LES AULES, on puguem gestionar i preparar un pla d’acollida. No volem que la tornada siga igual d’incerta que el confinament i volem una planificació exhaustiva i viable.

4) També cal LA DIGITALITZACIÓ DELS CENTRES EDUCATIUS, ja que des de les darreres retallades no hem avançat com calia i ara se’ns demana una digitalització per la qual no estem preparades, ni l’alumnat, ni el professorat.

Vallès Occidental, 5 de maig de 2020

SECTORIAL d’EDUCACIÓ de la COORDINADORA OBRERA SINDICAL

@COSEducacio

educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Volen deixar sense estiu l’alumnat.

El passat 14 d’abril el professorat ens vam aixecar amb un article d’EL PAÍS, amb el següent titular: “Las familias y expertos en educación piden que se abran los colegios en verano”

Nyas coca! Ja comencem de nou. El primer que ens preguntem és… Experts? Quins experts? Famílies, Quines famílies?

Si acudim a la carta en què es basa l’article, redactada per l’ONG Save the Children i signada per 12 organitzacions educatives i 31 persones a títol individual, pràcticament totes vinculades a la Universitat, vorem que a més d’ONG com Educo, col·lectius com Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació o la CEAPA, també la signen un seguit de fundacions privades, entre les que destacaríem:

La Fundació Cotec, que es planteja com a missió promoure la innovació com a motor de desenvolupament econòmic (en primer lloc) i social i que compta amb el rei Felip VI com a President d’Honor. O La fundació “Empieza por educar”, que és la sucursal a Espanya de la secta ultraliberal Teach for America, que s’estén per tot el món sota la denominació Teach for All. El seu propòsit és infiltrar als centres d’educació públics “missioners de la causa”, substituint progressivament el professorat funcionari i divulgant i promovent la ideologia de lliure mercat en educació.

El suport d’aquestes fundacions ja ens hauria de posar en estat d’alerta. Està clar que la situació actual ha posat sobre la taula la bretxa digital i que moltes famílies no tenen els dispositius digitals necessaris, ni les habilitats o el nivell cultural per acompanyar els seus fills i filles. A més d’aquesta problemàtica, cal afegir les situacions d’estrés que viuen les famílies pel seguit d’ERTO i acomiadaments, i per l’aïllament al qual estem sotmesos.

L’opció de parar ara i treballar a l’estiu és inviable, primer perquè la situació actual s’allunya moltíssim de les merescudes vacances i segon perquè qualsevol que treballe en un centre educatiu públic sap que les infraestructures no estan preparades per a resistir les altes temperatures de l’estiu. No parlem exclusivament dels aularis, si no també d’uns patis on impera el ciment i les pistes esportives i on hi ha poca zona verda on refugiar-se de la calor sufocant. Per tant, en dos dies col·lapsaríem el sistema educatiu per lipotímies.

La desgavellada proposta es basa en el fet que així “els alumnes que ho necessiten puguen reforçar continguts curriculars,” posar-se al dia “amb el temari, accedir a activitats esportives i a un menú diari” i alhora “oferir un suport a les famílies que es reincorporaran a seus llocs.”

Ens crida l’atenció això del temari i la reincorporació dels pares i les mares als llocs de treball. El professorat en la situació actual està realitzant un grandíssim esforç per adaptar-se i establir vies de comunicació amb l’alumnat, no tant per seguir impartint un currículum, sinó per realitzar l’acompanyament psicològic necessari, i intentant que aquesta situació servisca com aprenentatge per al nostre alumnat, per reflexionar sobre el món en el qual vivim i buscar alternatives.

S’afirma que “amb el confinament dels alumnes perdran de mitjana un 11% del que s’aprèn en un curs escolar” i que “Els efectes a llarg termini poden suposar una pèrdua de l’1% del seu salari quan s’incorporin al mercat laboral als 30 anys, segons aquesta mateixa projecció “. La pèrdua del seu salari no vindrà per la pèrdua de tres mesos en la seua formació acadèmica obligatòria, sinó perquè molts empresaris socialitzaran les pèrdues i aprofitaran la situació actual per estrènyer i retallar en drets laborals.

La situació actual ens mostra un sistema educatiu que no s’ocupa de pal·liar les desigualtats socials (en el mateix article es relaciona el fracàs escolar amb les situacions d’atur de les famílies) i que fomenta una escola orientada al mercat laboral, a la producció i a la idea que el sistema educatiu és un aparcament de l’alumnat perquè els seus pares i mares puguen seguir sent explotats.

Si pretenen que al juliol i agost seguim treballant, els recordem que no estem de vacances, ni els nostres alumnes ni nosaltres. Demanen recuperar el pla PROA, de suport educatiu, que cal recordar que ha sigut eliminat en les retallades educatives anteriors.

També proposen que es cobrisquen les places amb substituts i substitutes que no estiguen treballant ara. Doncs no, no consentirem que les nostres companyes i els nostres companys interins inicien el curs vinent esgotats i esgotades, després d’un període d’estrès i incertesa en la situació actual (on no s’estan cobrint les baixes) i un estiu treballant a 38 graus a l’ombra.

I a l’alumnat, el volen deixar sense estiu? A la carta s’afirma que la mesura serviria per pal·liar desigualtats. Doncs nosaltres pensem que tindria un efecte segregador i en contra de l’escola inclusiva. A la carta no diu de fer obligatòria l’assistència a classe durant el juliol. Si l’assistència fos voluntària , les famílies amb recursos econòmics deixaran que els seus infants/adolescents vagin als crematoris/ciment? No ho pensem pas! Llavors, quina seria la “clientela” de tal servei? Les filles i els fills de les famílies menys afavorides que, o bé no tenen recursos per oferir alternatives no docents (esplais, campaments, cursos d’idiomes, esports i contacte amb la natura, casals…) o bé no tenen opcions de tenir cura i guarda perquè estaran treballant intensament (si disposen de feina) o estaran buscant-se la vida per aconseguir-ne. I que pensarien eixes criatures que altres anys gaudien de temps lliure en la mateixa època?Millor seria que les administracions públiques es gastessin el pressupost directament en les activitats d’estiu (amb menjadors inclosos) de cada any; això sí, per a que arribés a tothom, per a que tampoc aquestes activitats fossin ghettos.

Si el que es vol és pal·liar la pobresa generalitzada que es va estenent, i assegurar un plat de menjar i accés a activitats esportives, s’haurien de recuperar drets socials que han estat retallats sistemàticament i deixar d’explotar fins a l’extenuació la classe treballadora.

València, 23 d’abril de 2020.

Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comencem el curs lluitant !!

La Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical, l’any 2013, feia una convocatòria els dies 30 i 31 d’agost. Una concentració davant del Departament d’Ensenyament per denunciar la precarietat dels interins i els substituts.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comunicat substituts i substitutes en lluita

Atesa la situació que s’ha donat a causa de la COVID-19, molt personal docent substitut ens trobem sense nomenament i amb la incertesa de saber si en tindrem en el que queda de curs.

Més enllà de la situació actual, el sistema educatiu a Catalunya s’aguanta gràcies a què el personal docent interí substitut tenim disponibilitat completa, ens incorporem en aules que no coneixem d’un dia per l’altre, ens adaptem a equips docents amb rodatge per una durada incerta, vetllem per l’alumnat i hi creem vincles sense saber fins quant de temps ni si les intervencions que fem a l’aula podran ser completes. I tot això ho fem amb un somriure, però amb la incertesa que suposa no saber quan treballarem i quan no, si cobrarem el cap de setmana o les vacances de Nadal, si podrem agafar baixes o permisos, sense poder fer plans, sense saber si aquell mes cobrarem, amb un agost obligadament inhàbil i sense saber quants anys haurem de seguir així, confiant en la sort de tenir una vacant.

A tot això hem d’afegir la situació actual, ja que des del dia 10 de març, últim dia de nomenaments abans del tancament de les escoles del dia 13, s’han aturat els nomenaments. Molts docents substituts i substitutes ens hem quedat sense opcions a feina. D’altres l’hem perduda aquests dies. I molts altres la perdran durant el que queda de curs. I cap podrà tornar a treballar fins el curs vinent si tenim en compte les prediccions més optimistes sobre l’evolució de la crisi. Això ha provocat que algunes persones ja hagin hagut de tramitar l’atur. D’altres, però, no podem fer-ho perquè el propi sistema ens obliga a compaginar les curtes substitucions amb l’atur. O ni tan sols arribem a cotitzar prou per generar-ne. 

Som substitutes i tenim un paper molt important dins la borsa i dins el sistema educatiu; donem un servei essencial per donar qualitat al funcionament dels centres educatius. En una situació de normalitat, la borsa seguiria funcionant i s’estarien donant serveis. Però és que en una situació de normalitat ja hi hauria prou motius per reclamar que es garantissin els drets laborals i econòmics del personal docent interí que realitza substitucions: es reclamaria un salari base pel fet d’estar actiu a la borsa, que els nomenaments s’allarguessin els caps de setmana, que es cotitzessin els períodes de vacances i reduir la immediatesa d’incorporació al centre en els casos que sigui previsible.

Però no estem en una situació de normalitat. I això provoca que la precarització del nostre col·lectiu s’aguditzi molt més. És per això que demanem que s’acompleixin les següents mesures de mínims:

  • Que les persones que estiguin en actiu a la borsa i que hagin prestat serveis aquest curs, puguin optar a un nomenament extraordinari, ja sigui accedint a cursos i formacions o donant suport als diferents centres que necessitin cobrir feines necessàries i específiques; aquesta mesura s’ha de fer efectiva en el moment en què la persona substituta es quedi sense nomenament i amb efecte retroactiu per a les persones que ja han quedat sense nomenament. Així doncs, conseqüentment, el nostre sou no ha de veure’s afectat ni modificat.
  • Que durant aquests mesos, des que van tancar els centres fins a juliol, se’ns computin com a dies treballats a tots i totes les que hem estat prestant servei i que, per tant, es respecti l’ordre de la borsa del personal docent i no es vegi modificat en cap dels casos.

Volem que se’ns garanteixi una estabilitat social, laboral i econòmica. No ens podeu deixar sis mesos a l’estacada. De veritat esteu disposats a comprovar com funciona un curs sense nosaltres?

Substituts i substitutes en lluita!   CONTACTEU-HI AQUÍ: 

@SubstitutesL

substitutesenlluita@gmail.com

http://www.facebook.com/groups/542434393319609/

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comunicat de la sectorial d’Acció Social de la Coordinadora Obrera Sindical

@COS_AccioSocial

El passat 26 de Març, el conseller d’Educació Josep Bargalló, anunciava que el curs escolar es reprendrà telemàticament després de les vacances de Setmana Santa. Des de la Sectorial d’Educació de la COS, ja s’ha manifestat el rebuig per les mesures adoptades, deixant en evidència que no corresponen a la realitat que viu l’alumnat i les seves famílies a les escoles públiques catalanes.

“Una vegada més, tornem a carregar contra la mala gestió d’un Departament, que pensa més en com acabar el curs i que no se li solapen els terminis que no en lluitar contra la segregació escolar. És l’administració qui ha de garantir la igualtat d’oportunitats en tot l’alumnat, també en una situació sense precedents.”

Des de la COS Acció Social ens volem sumar a la denúncia de les companyes de la sectorial d’Educació. Des del sector social, a més, també volem posar el focus sobre les famílies amb infants amb Necessitats Educatives Especials i les professionals que hi treballen realitzant tasques de Suport Educatiu dins de l’aula.

La finalització del curs escolar telemàticament perjudicarà els infants amb NEE que fins ara han tingut el suport d’una especialista i la del professorat, oferint una educació especialitzada i individualitzada on es vetllava perquè l’infant pogués créixer acadèmicament i potenciar la seva autonomia. No és una novetat però, que les institucions i administracions públiques oblidin els col·lectius minoritaris posant per damunt els interessos econòmics i polítics, deixant palès que les mesures adoptades són insuficients, segregadores i només van dirigides a una part de la població que té facilitats per accedir-hi.

Tanmateix, aquesta situació no només afecta l’alumnat i professorat, sinó que també afecta les professionals especialitzades que treballen en els centres educatius. Moltes de les Tècniques en Integració Social no formen part de l’equip educatiu del centre o si en formen part, la majoria estan contractades per empreses externalitzades i no tenen reconeguda la seva categoria professional. Arran de la crisi de la Covid-19 i l’obligatorietat de tancar les escoles, les empreses i fundacions privades que gestionen aquest servei, han optat per acomiadar les treballadores o aplicar ERTOs. Aquesta situació agreuja encara més la precarització d’un sector que sempre ho ha estat: privatització de serveis essencials, contractes temporals, convenis de lleure i sous per sota del conveni que ens correspondria.

Les treballadores del sector social també volem remarcar que la desigualtat d’oportunitats de la infància i adolescència en la represa telemàtica no tan sols és degut a l’accés o no de les tecnologies. Els nens i nenes del nostre país viuen situacions familiars i de context molt diverses. Sovint amb presència de violència a la llar, sent víctimes i observant violència masclista, o dinàmiques familiars conflictives. També angoixes familiars i pròpies en relació amb manca d’aliments, infrahabitatge o por a la pèrdua del domicili. Aquestes situacions generen una desigualtat pel que fa a l’estabilitat emocional, social i familiar que permeti un marc favorable per afrontar el curs escolar telemàticament.

Exigim que la Generalitat de Catalunya garanteixi la igualtat d’oportunitats per tot l’alumnat, també pels que tenen Necessitats Educatives Especials. Que es facilitin els recursos necessaris a les famílies i al professorat per poder garantir una educació de qualitat i no segregadora i finalment, que es validi la professionalitat de les tècniques internalitzant el servei.

Sectorial d’Acció Social de la Coordinadora Obrera Sindical

Països Catalans, 4 d’abril del 2020

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

I AMB LES SUBSTITUTES, QUÈ PASSA?

Arran de la crisi sanitària, del tancament dels centres educatius i de la crisi econòmica i social generada, les docents continuem treballant en circumstàncies excepcionals, utilitzant noves eines i oferint suport a l’alumnat i les seves famílies telemàticament. El confinament, però, s’allargarà i el Departament d’educació ja ha llançat les línies mestres de com s’haurà de desenvolupar el tercer trimestre a partir de la Setmana Santa. Les concrecions ens arribaran passat aquest període “festiu”.

A aquesta incertesa se suma la de les mestres i professores que cobreixen diversos tipus de baixa i que han estat menystingudes per l’administració en un moment d’excepcionalitat com l’actual. En resum i a la pràctica: a partir de les declaracions a premsa del conseller d’Educació hem conegut que a mesura que les titulars s’incorporin de nou al sistema -tot i que no es donaran altes d’ofici-, les substitutes serem donades de baixa i, en un context amb els centres tancats, difícilment tornarem a tenir l’opció de treballar fins al setembre vinent.

Així, entenem que per a l’administració som una peça clau per a fer funcionar un sistema educatiu que ha patit diverses retallades des del 2010 malgrat l’augment de la població escolaritzada. Unes retallades que han afectat les ràtios i les hores lectives docents -i per tant, també, les condicions de treball de les interines i funcionàries-, i el nombre absolut de personal docent en actiu en circumstàncies ordinàries -i per tant, directament a les interines, especialment les substitutes-. Unes retallades que, malgrat la professionalitat i els esforços de les professionals de l’educació, dificulten una atenció a la diversitat que garanteixi cobrir les necessitats del nostre alumnat.

Ara, i de manera sobrevinguda, l’alumnat i les seves famílies tenen dificultats i necessitats diverses derivades de situacions socioeconòmiques, socioculturals però també psicològiques i familiars que la crisi del COVID-19 ha dut al límit i el paper dels centres educatius és clau. Davant de la situació actual de confinament, clarament extraordinària i que tindrà una incidència especial en les més precàries del cos docent, les interines substitutes, exigim al Departament d’Educació que activi mesures extraordinàries per tal de garantir-nos unes condicions de vida dignes i una millor atenció a les necessitats de l’alumnat. En concret, l’ampliació de la plantilla amb les substitutes fins que el curs finalitzi, encara que s’incorporin les titulars, per tal d’atendre més i millor la diversitat i l’alumnat amb necessitats educatives especials i fer-ne un seguiment i una tutorització més acurada.

Perquè, d’una banda, la pública pugui oferir un servei de qualitat i que tracti l’alumnat amb equitat i, de l’altra, perquè el personal substitut no pagui la crisi laboral en l’àmbit de l’educació formal, cal que l’administració mogui fitxa i plantegi mesures com els nomenaments de juliol, sense reduccions en el sou. Així mateix, exigim que el termini del confinament no afecti negativament al personal que s’ha vist afectat pel tancament dels centres i que es flexibilitzi l’accés als nomenaments de juliol.

La COS Educació fem una crida a l’organització del personal substitut per la defensa de la qualitat de l’educació pública i dels seus drets. CONTACTEU AL GRUP DE FACEBOOK SUBSTITUTS I SUBSTITUTES EN LLUITA !

http://www.facebook.com/groups/542434393319609/

Per la qualitat de l’educació pública i la protecció laboral de les interines substitutes, cap docent al carrer! Garantim que ningú quedi enrere!

Barcelona, Països Catalans, 1 d’abril de 2020

Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical

@COSEducacio
educacio@sindicatcos.cat

 

 

 

 

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Sobre la represa telemàtica del curs escolar: que ningú es quede enrere!

El dia 12 de març, el conseller d’Educació, Josep Bargalló anunciava la paralització de l’activitat lectiva i descartava l’ensenyament a distància per la «bretxa digital» existent entre les famílies, ja que perjudica clarament a l’alumnat més desfavorit. El 26, canviava d’opinió i assegurava que el curs es reprendrà formalment després de Setmana Santa telemàticament.

Davant la clara desigualtat que suposa l’escletxa digital, amb una enorme polarització pel que fa a l’accés a internet atenent a la segregació educativa, el Departament fa una passa endavant i proposa com a solució recollir mòbils en desús per fer arribar a les famílies que no tenen dispositius digitals i avisa que cada docent haurà de dissenyar una formació personalitzada per cada membre de l’alumnat.

Tot això, en un context en què la política educativa respecte a la digitalització i l’ús de les TIC dels darrers anys ha estat poc uniforme, desigual, erràtica i fruit del voluntarisme. El Departament d’educació ha deixat que cada centre educatiu navegara pel seu compte (tret de Saga i Esfera, amb totes les seves mancances, per unificar l’avaluació) provocant que molts centres hagen sucumbit als encants de les grans multinacionals, tant pel que fa als dispositius, com a les plataformes i eines. Constatem que per lluitar contra la segregació, el Departament haguera pogut democratitzar l’accés als recursos equipant l’alumnat i el professorat amb tauletes o portàtils.

Des de la COS Educació denunciem que el mòbil no és un dispositiu apte per treballar i que les seues limitacions són diverses -per exemple, no permet acc

 

edir als recursos fets amb tecnologia Flash-, a més que tenir-ne un no garanteix l’accés a internet il·limitat. Per tant, no podem validar que disposar de mòbil garanteix la igualtat de condicions necessària per accedir a les mateixes oportunitats educatives que la resta d’alumnat de Catalunya. Així mateix, la mesura és especialment perjudicial per a l’alumnat de 2n de batxillerat, que es juga l’entrada a la universitat dins d’uns paràmetres de greuge comparatiu amb la resta l’alumnat.

Per altra banda, la càrrega de tota aquesta situació, decidida a correcuita pel Departament, recaurà sobre la comunitat educativa i, concretament, sobre els docents, sense que se’ns hagen oferit eines reals per poder pal·liar la situació de desigualtat del nostre alumnat, sense unes directrius clares i unes condicions i garanties pel que fa a l’avaluació d’un tercer trimestre marcat per diverses casuístiques familiars i psicològiques i, encara, suportant la càrrega de les ràtios altes, sobretot en els centres que tenen matrícula viva, molts d’ells de màxima complexitat.

Una vegada més, tornem a carregar contra la mala gestió d’un Departament, que pensa més en com acabar el curs i que no se li solapen els terminis que no en lluitar contra la segregació escolar. És l’administració qui ha de garantir la igualtat d’oportunitats en tot el nostre alumnat, també en una situació sense precedents. Així, denunciem la fal·làcia dels titulars anunciant que un percentatge elevadíssim de l’alumnat podrà continuar, sense incidències, el curs i animem a denunciar, mitjançant els formularis del SEPC, per a l’alumnat, i la COS Educació, per a docents, i les xarxes socials, totes les situacions de discriminació cap als docents i l’alumnat.

Des de la COS Educació exigim condicions dignes per poder continuar el curs i que es dote al nostre alumnat dels recursos necessaris perquè siga una realitat que ningú es quede enrere.

Per una veritable educació pública no-segregadora!  Per una educació pública que vetlle per la igualtat d’oportunitats! Per una educació de qualitat per a tothom!

Barcelona, Països Catalans 31 de març 2020

@COSEducacio

educacio@sindicatcos.cat

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Cap ERO ni ERTO a les empreses de serveis educatius

Comunicat de les Sectorials d’Educació i del Lleure de la COS davant de la proposta d’EROs i ERTOs de la patronal i les grans centrals sindicals per les treballadores externalitzades dels centres educatius.

Ells recullen els beneficis, nosaltres hi posem la vida.

El tancament de les escoles decretat per les autoritats deixa en una situació de precarietat laboral a milers de treballadores de les empreses de lleure i menjadors als Països Catalans. També es veuen afectats els serveis externalitzats de vetlladores, tècniques en educació infantil (TEI) manteniment i neteja, controlats per empreses privades.

Durant anys les grans i mitjanes empreses del sector del lleure, del càtering i la restauració que donen servei als centres educatius en el temps de menjador, lectiu i extraescolar, contractades per les direccions i per les AMPA/AFA, subvencionades per les beques dels ajuntaments i pagades per les famílies, han generat beneficis que han acumulat i repartit entre la minoria privilegiada dels seus accionistes, inversors o propietaris.

Actualment les treballadores d’aquests serveis contractats per aquestes empreses viuen una precarietat extrema de les seves condicions de treball (temporalitat, encadenament de contractes, vulneració dels drets sindicals i individuals…). La indefensió i la desinformació sobre els seus drets laborals les aboca a la indefensió en una situació d’excepcionalitat. En els darrers anys, la precarietat ha anat augmentant mitjançant l’extensió del contracte de fix discontinu i els contractes a temps parcial, que són els contractes que tenen la majoria de les treballadores i que, en aquesta situació d’emergència social, facilita l’acomiadament o les obliga a signar EROs o ERTOs il·legals i irregulars que les envien a l’atur.

Des de la Sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical fem una crida a no signar cap ERO ni cap ERTO, ni cap carta d’acomiadament, ja que l’aplicació d’aquests EROs/ERTOs requereix d’una comunicació a l’autoritat laboral i és un mitjà que requereix uns dies per a la seva aprovació. Si us veieu pressionades, signeu «no conforme» i acudiu als sindicats combatius, per tal de fer la demanda posterior.

Les empreses han d’assumir els costos laborals originats per una situació de força major com aquesta i no traslladar a la caixa pública els costos derivats de situacions excepcionals i les decisions sanitàries per fer-hi front.

Per revertir aquesta situació de precarietat i davant de l’evident fallida del sistema d’externalitzacions, demanem l’aplicació d’un decret d’internalització dels serveis de menjador i dels serveis a les escoles públiques dels Països Catalans. La millora i subrogació dels contractes de les treballadores de les empreses externalitzades, així com l’increment dels impostos a les empreses que facin ERTOs i EROs per a pal·liar l’allau i el buidament dels ingressos públics de les caixes de la seguretat social.

Demanem a les grans centrals sindicals que rebutgin d’aplicar i pactar aquests EROs que inevitablement són un camp de prova i de batalla per estendre l’acomiadament lliure i gratuït per part de les grans empreses. En cas contrari, entendrem que seran còmplices de la situació.

La internalització dels serveis externalitzats dels centres educatius és l’única solució per dignificar la tasca educativa i estructural, i per equiparar-la als drets laborals de les treballadores de l’ensenyament públic. Defensem els drets laborals de les companyes no docents! Organitzem-nos i lluitem! 

13 de març de 2020, Barcelona, Països Catalans

Sectorial Educació de la Coordinadora Obrera Sindical
educacio@sindicatcos.cat
@COSEducacio

@CLleure

 

Més informació:  La nostra vida no és un negoci. 

AUTOR: Coordinadora Obrera Sindical

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El futur de les treballadores de l’escola concertada

Estem en un moment del panorama educatiu d’aquesta part del país que pot ser determinant pel futur. La baixada d’inscripcions, els debats sobre el paper de l’escola per la cohesió social i l’augment de la confiança en l’escola pública, dibuixen un camí d’oportunitats que les treballadores del món educatiu formal hem de saber aprofitar. Totes les persones de la comunitat educativa que entenem l’educació pública com un bé preuat, a impulsar, a millorar i a preservar hem d’organitzar-nos i acordar una estratègia que permeti evitar que els interessos de les patronals privades de l’educació que viuen de concerts, i els de certa classe política que es troba a gust amb la segregació, tanquin per dalt tota opció de millora substancial.

El juliol del 2016 el Síndic de Greuges publicava un informe sobre la segregació escolar “La segregació escolar a Catalunya (I): La gestió del procés d’admissió d’alumnat, que posava dades a una realitat coneguda per tothom, sobretot a les poblacions més grans. La conclusió, que no permet cap dubte, el model educatiu actual segrega l’alumnat i que sobretot ho fa en tres casos: segons capital econòmic i cultural, als alumnes migrants, i als alumnes d’ètnia gitana.

Aquest informe va provocar un seguit de moviments que van concloure amb el Pacte contra la Segregació Escolar signat pel departament, per molts dels municipis de més de 10.000 habitants i per la patronal de la concertada. Els sindicats de classe i combatius d’ensenyament, la FaPaC i a nivell parlamentari la CUP, van desdir-se’n, ja preveient que un pacte amb la patronal de la concertada no podia en cap cas fer front de forma realista al problema. I aquest pacte, firmat l’any 2018, ha acabat amb un projecte de llei que camí de ser aprovat “si o si” segons el propi conseller Bargalló i que ha generat reaccions dispars.

Per un costat tenim l’escola concertada, veient tremolar el sistema sobre el que tan bé han viscut i corrent a recollir i presentar més de 120.000 firmes entre els seus usuaris en contra del projecte de llei. Unes escoles que s’han mobilitzat instant a les famílies i treballadores a defensar el seu model, ja que els deixa, segons afirmen, penjant d’un fil.

A l’altre costat la reacció dels agents que ja en el seu moment van oposar-se al pacte i que critiquen que el decret és un recull dels acords del pacte i que per tant referma el model concertat. Evidencien que mentre es mantingui un model escolar amb concerts econòmics, es mantindrà la desigualtat, i que el projecte de llei no entoma, per tant, el repte principal, acabar amb la desigualtat de base.

I en mig de tot plegat no podem oblidar que tenim la primera escola concertada religiosa que passa a internalitzar-se a la xarxa pública estant en funcionament, i tenint sobre la taula del departament la petició de 32 centres concertats que volen seguir el mateix camí.

Algú, entre tot aquest recull de notícies i opinions, es preguntarà què passa amb les treballadores dels centres concertats, quin paper juguen actualment, quin haurien de jugar, que ha passat amb els de l’escola de La Concepció internalitzada, i perquè sembla ser que són una part del sector abandonada en certa mesura pels sindicats de classe?

La defensa indispensable d’un model educatiu 100% públic (en titularitat, gestió i provisió), com a únic garant de la igualtat d’oportunitats i distribució justa, que acabi amb els concerts i per tant amb la segregació, no pot deixar de banda tenir un discurs per les treballadores de l’escola concertada. Els sindicats de classe han obviat massa sovint aquest sector de treballadors que el 2017 representava segons dades del propi departament vora del 35% del total de treballadors (Idescat: 2016/17) entre infantil, primària i secundària.

És fàcil pensar, i l’experiència als centres de treball ho corrobora, que molts dels qui en algun moment hem treballat a l’escola concertada o encara ho fem, no és que li tinguem una predilecció especial, com a treballadores, hem de buscar dins el nostre sector (com tota la resta de la classe treballadora) una opció laboral que ens permeti viure. Moltes treballadores entenem que hi estem de pas; i si bé els límits se’ls autoimposa cadascú i són criticables tots, és injust creure que la despreocupació pel sistema educatiu és la base sobre la que pivota aquesta decisió. Fàcilment podríem assegurar que la majoria de les professionals de tots els àmbits de l’escola concertada defensen i creuen en un model educatiu just, igual en oportunitats i que no segregui. Com s’entén llavors la falta de posicionaments públics i de presència als comitès d’empresa de llistes de sindicats de classe i combatius?

Podem aventurar-nos a pensar que la falta d’unes propostes concretes i el fet que les internalitzacions siguin anecdòtiques, generen molts dubtes a les pròpies treballadores. Si s’acabessin els concerts i passéssim a ser una escola pública, com seria el procés? Perquè ens interessa que sigui així? Quina situació laboral em queda? Intentem respondre-ho.

En primer lloc, cal fer una aposta clara per trencar amb aquesta dinàmica i convertir els sindicats de classe, a ulls de les treballadores de la concertada, en els sindicats de preferència.

  • L’estratègia de lluita. Cal començar a implantar l’estratègia de lluita del sindicats combatius, els sector de la concertada està disgregat i sense programa. La relació laboral amb l’empresa és igual que la de molts altres llocs de feina, i són les estratègies del sindicalisme combatiu les que més eficients s’han demostrat en tots els àmbits per aconseguir millores per a la classe treballadora. L’escola concertada és sovint una bassa d’oli de conflictes laborals, sovint sota la “responsabilitat” mal entesa que sentim cap a l’alumnat i les famílies, i que l’empres s’encarrega d’alimentar (com per exemple quan ens demana fer recomptes previs en les vagues), en que no es respon contundentment ni davant d’acomiadaments de companyes i companys.

  • Per l’equiparació completa del conveni. Proposem fer una reflexió col·lectiva que porti a entendre que al diferència existent entre els treballadors de la concertada i la pública no ens converteix en dos àmbits separats, que lluiten per interessos dispars. Justament cal proposar un seguit de mesures que vagin (com en totes les lluites laborals) a millorar les condicions de vida de les treballadores del secor i per tant com a proposta de mínims exigir l’equiparació de càrrega laboral, seguretat en la plaça i de sou de totes les treballadores de l’escola concertada.

En segon lloc serà necessària una argumentació i una estratègia per les internalitzacions, cal una aliança entre els agents de la comunitat educativa implicats i cal que les treballadores de la concertada esdevinguin agents actius de canvi i de pressió.

  • En primer lloc hi ha un argument ideològic de base; la defensa dels serveis públics. Si bé és una necessitat de la classe treballadora i amb les dades a la mà és la única que garanteix la igualtat, és evident que la ideologia dominant, el capitalisme, intenta construir i defensa models individualistes, parlant d’eleccions lliures que no són més que atacs a principis i drets bàsics com la igualtat. Només la implicació en un model públic 100% per part de tota la comunitat educativa pot garantir-la i acabar així amb la falta de responsabilitat (volguda) dels diferents governs.

Vista de la capçalera de la manifestació, 16 novembre 2019 a Barcelona. Autor: Josep Losada.

  • La seguretat del futur laboral. Cal que des l’escola concertada s’entengui que la internalització la xarxa pública no té perquè ser traumàtica ni suposar una pèrdua de seguretat laboral. És evident que és un greuge comparatiu amb aquells qui estan a llistes o han optat a places i caldrà saber trobar la fórmula més adient, però els exemples en les internalitzacions permeten veure que hi ha marge per l’acord. Hem de partir de la idea que aquelles persones que tenen un vincle amb el centre seguirien al seu lloc de feina, que el seu horari passaria a adequar-se a la jornada habitual de l’escola pública i que seguiria així fins la finalització del contracte, quan sortiria la plaça a oposició.

  • Computar l’experiència laboral. La vida laboral de les treballadores d’escoles concertades quan volen integrar-se al sistema públic puntua molt menys, això té sentit que sigui així en l’actualitat, si bé caldria veure què passa en els caso d’escoles absorbides pel sistema públic. Probablement podrien passar a computar com els de les treballadores públiques, també en cas de presentar-se a una plaça d’oposició.

  • Menor pressió empresarial, més qualitat. A l’escola concertada la llibertat del professional per impartir el temari és més limitada, coses com els resultats en competències bàsiques, resultats a la selectivitat, normes d’aprovats i suspesos, dibuixen un model educatiu competitiu que sovint, no té el procés d’aprenentatge de tot l’alumnat al centre i pressiona al professorat (no estem posant en dubte la qualitat i dedicació cap a les seves tasques en cap moment) per acomplir els mínims de tots aquests barems. L’escola pública no té la necessitat per garantir la seva existència de competir en camps de batalla que sovint no tenen res a veure amb l’aprenentatge de l’alumnat i pot, per tant, centrar-se en el desenvolupament.

  • Les treballadores de la concertada són totes les qui fan funcionar el centre. Sovint es pressuposa en aquesta discussió que les persones treballadores dels centres educatius són professores i professors. És evident que no ho entenem així, i que, com quan combatíem la “Llei Aragonès” ara ja aturada, el nostre posicionament és el de la internalització de tots els serveis de l’escola. L’escola és una comunitat educativa que ens implica a totes, i és també, camp de batalla de totes la conquesta d’aquestes demandes.

Per tal de moure a les treballadores de l’escola concertada i sumar-les en la lluita pel servei públic doncs, cal posar però un camí transitable i plausible. Cal que aquestes siguin agents de difusió d’aquesta realitat i evitar així que els discursos alarmistes de les patronals concertades arribin a les treballadores i famílies sense ser contradites com ha passat amb les successives recollides de firmes que acaben de promoure

Per tant cal fer una crida al sindicalisme de classe per abraçar també aquestes treballadores i donar-los espai i discurs, i un projecte de futur encoratjador que funcioni de base en la lluita per un model educatiu 100% públic i gratuït. Aquesta base hauria de construir-se sobre un seguit de propostes concretes que haurien de girar al voltant d’idees clau, i que amb la única voluntat d’encetar el debat i amb cap altre pretensió que la d’aportar la reflexió hem intentat marcar al llarg del text.

Calen doncs unes primeres propostes per construir un sindicalisme diferent a la concertada que demanin l’equiparació salarial i horària de les plantilles, i unes dinàmiques de lluita sindical pensades per aconseguir-ho. Una estratègia compartida per la comunitat educativa que exigeixi clarament la internalització de les concertades, amb un procés clar d’integració del personal, garantint-ne la seva seguretat laboral i incentivant-la a aconseguir la plaça per oposicions.

Només així aconseguirem posar remei a la segregació actual, deixant de finançar-la de facto amb diners públics i cohesionant a tota la població sota un model educatiu garant de la igualtat d’oportunitats per l’alumnat i basant-se en criteris de proximitat, no elitistes construïts en base a la capacitat econòmica de l’alumnat. Les treballadores de la concertada hem de passar a ser agents actius en aquest canvis i el sindicats de classe i combatius hem d’esdevenir els principals aliats del col·lectiu.

11 de març del 2020, Barcelona, Països Catalans

Sectorial Educació de la Coordinadora Obrera Sindical
educacio@sindicatcos.cat
@COSEducacio

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Comunicat de COS Educació sobre l’acord sindical posterior a la mesa sectorial d’educació del 30 de gener del 2020

Arran del context de crisi arreu dels Països Catalans, el sector educatiu ha patit un
procés encobert de privatització sota l’efecte de les retallades, les externalitzacions de
serveis i la falta de democràcia als centres que limita la llibertat de càtedra i la llibertat
d’expressió.

La desinversió dels últims anys està suposant una reducció dràstica dels recursos de les escoles i instituts que es tradueix en manca de personal i de capital per afrontar l’espectre d’atenció a la diversitat, el tancament de nombroses línies, la reducció d’ajuts per a l’adquisició dels recursos bàsics, la dotació de menys beques de menjador, edificis amb mancances estructurals, i un llarg etcètera que repercuteix de forma directa a la qualitat educativa i sobreexplota i sobrecarrega a les treballadores.

La falta de recursos esquitxa també les universitats públiques: la situació del
professorat associat és la viva imatge de la precarietat. Tot i ser una part importantíssima de la docència les associades pateixen any rere any l’encadenament de contractes temporals i sous baixos que obliguen les treballadores a tenir altres feines per poder viure.

L’aplicació de privatitzacions que no funcionen i les portes giratòries han promogut
l’externalització dels serveis educatius públics contractant empreses com CLECE,
Fundesplai, ARAMARK o Fundació Pere Tarrés, que sota uns convenis indignes i uns
salaris d’esclavatge precaritzen a les monitores de menjador, cuineres, ajudants i
vetlladores. La majoria de les empreses esmentades es reparteixen el negoci dels
menjadors escolars i reben subvencions i beques per part de les administracions
públiques que haurien d’anar destinades a cobrir les necessitats alimentàries dels
infants i joves en edat escolar.

Seguint amb les externalitzacions, les empreses de neteja contractades per
l’administració pública són la representació viva de l’aliança entre capitalisme i
patriarcat. En aquest sector professional altament feminitzat els convenis són cada
vegada més desregularitzats, les condicions laborals més precàries i les treballadores
es troben cada vegada més desprotegides.

Pel que fa a la democràcia als centres educatius públics amb l’aplicació dels decrets
de direccions i plantilles de línia ultraliberal, es permet la privatització i la selecció de personal docent sense cap control administratiu sometent a companys i companyes que no són de grat de les direccions a l’assetjament laboral i la coacció.

És per tot això que des de la COS Educació lluitem:

  • Per incrementar els recursos de les escoles, instituts i universitats públiques per
    millorar les condicions de treball de les docents i garantir una educació de qualitat.
  • Per una Formació Professional pública i de qualitat. Contra la reforma Low-Cost
    de la FP que disminueix la qualitat de la formació.
  • Per la internalització de tots els serveis educatius.
  • Per recuperar la democràcia als centres i aturar la coacció i l’assetjament laboral.

Com a COS Educació no farem seguidisme d’iniciatives que deixen al marge la resta de la comunitat educativa, ni restarem sotmeses a les estructures fàctiques que empobreixen les nostres condicions materials de vida i posen en perill la qualitat del sistema educatiu.

Seguirem lluitant des dels centres i des del carrer per una educació pública, de
qualitat, realment inclusiva, popular, laica, coeducadora, en català i al servei de la
classe treballadora.

1 de març de 2020, Baix Llobregat Països Catalans.

Sectorial Educació de la Coordinadora Obrera Sindical
educacio@sindicatcos.cat
@COSEducacio

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari