PER L’ESTABILITAT DEL PERSONAL INTERÍ I TEMPORAL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. NO AL DECRET ICETA !

Comunicat de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) arran de l’aprovació del RDL 14/2021 al Congrés dels Diputats espanyol

El govern espanyol ha arribat a un acord amb ERC per a aprovar el RDL 14/2021 (més conegut com a decret Iceta). Aquest acord s’ha produït per la mínima, només amb un vot de diferència. La ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha hagut d’introduir algunes modificacions per poder aprovar-lo. Aquestes modificacions són insuficients i no resolen el problema de l’abús de temporalitat del personal interí i temporal de les administracions públiques. Malgrat això, la ministra s’ha vist obligada a convertir el decret en un projecte de llei, cosa que possibilitarà la presentació d’esmenes dels grups parlamentaris al Congrés dels Diputats espanyol.

La sentència de març del 2020 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) deixava clar que el problema de l’abús de la temporalitat en el sector públic existent a l’estat espanyol s’ha de resoldre a favor del treballador o la treballadora que pateix aquest abús de temporalitat en frau de llei. Per aquest motiu la legislació ha de sancionar les administracions que cometen aquest abús i no el personal que el pateix.

Les modificacions proposades per la ministra Montero a l’esborrany del decret no resolen aquest problema. Deixen oberta la possibilitat que aquells treballadors interins o temporals que porten més de 10 anys ocupant una plaça puguen consolidar el seu lloc de treball amb un concurs de mèrits sense haver de passar per una oposició (sempre que la plaça no haja estat convocada), però deixa desprotegit la resta del personal que pateix temporalitat i precarietat laboral. Així mateix, la proposta de la ministra obre la possibilitat (sempre a criteri de les administracions, sense cap obligatorietat) de modificar i simplificar els processos de concurs-oposició de manera que les proves no siguen eliminatòries. A més a més, el decret Iceta establia en un 40% el còmput del concurs de mèrits en el conjunt del procés d’oposició, però sempre condicionat a la superació de la fase d’oposició, la qual cosa no suposa en realitat cap novetat favorable al personal amb més temps de serveis. Per tant, es manté, contràriament al que indiquen les directrius europees (la Directiva Europea 1999/70 CE, a més de l’esmentada sentència del TJUE de març del 2020), el principi de consolidar places però no persones en el treball. Tot això amb un sistema d’accés en molts casos anacrònic i del tot burocràtic i irracional, amb el qual es pretén fer passar per l’adreçador a tothom qui pretenga treballar en el sector públic.

Si posem un poc d’atenció a com s’han desenvolupat els darrers processos d’oposicions, podrem comprovar fins on arriba el despropòsit. Convocatòries d’oposicions massives (com en al cas del sector educatiu) després de molts anys sense fer-ne. Malgrat tot, en finalitzar el procés només supera l’oposició un nombre molt reduït d’aspirants, amb la qual cosa es perpetua aquest recurs de convocar oposicions sense que es permeta l’accés de noves persones a les plantilles ni es consolide el personal que ja hi treballa. Cada dia es fa més evident que aquest sistema no pretén garantir els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, sinó disciplinar el personal perquè es resigne a acceptar unes condicions de vida i de treball com més va més precàries. Aquesta perversió té un rerefons ideològic. Intenta degradar moralment professionals com nosaltres, interins i interines que hem demostrat la nostra vàlua humana i les nostres qualitats professionals després de molts anys de serveis a la societat, quan en realitat els incompetents són els dirigents i governants que tenim la desgràcia de patir. Pretenen enfrontar-nos els uns amb els altres i dividir les nostres forces fent-nos competir per a aconseguir un model de treballador acrític i submís, que renuncie a qualsevol forma de conflictivitat i a defensar els seus drets sociolaborals. 

Ara el govern espanyol té pressa per resoldre el problema de l’abús de temporalitat perquè ha rebut una estrebada d’orelles de les institucions europees. Però intenta resoldre’l de la manera més barroera que la seua escassa imaginació li permet. La mateixa forma de resoldre les coses que han seguit els governants i les institucions de l’estat espanyol des de sempre: condemnant a la precarietat a milers de persones.

El govern espanyol té pressa per reduir la temporalitat en les administracions públiques a un 8% per quedar bé davant d’Europa. Però és incapaç de donar una resposta favorable a les demandes de milers de treballadors i treballadores que volem viure dignament. Aquesta reducció al 8% amaga unes xifres molt més elevades de precarietat i de misèria. L’estat espanyol és molt europeu quan es tracta de posar la mà per a rebre tot tipus de subvencions i fons de cohesió. Però quan es tracta d’administrar aquests fons de manera equitativa i racional, o quan es tracta de fer complir les directrius europees en matèria laboral, s’oblida d’aquest europeisme i li surt la seua vena més matusserament espanyolista. La incapacitat del govern espanyol per a resoldre el problema de l’abús de temporalitat en el sector públic és un exemple més de l’estat de corrupció de l’estat espanyol. Un estat hiperburocratitzat i decadent que tracta les persones com a xifres i no com a éssers humans.

D’altra banda, aquest estat d’abús i d’opressió és possible també gràcies a la inestimable ajuda i col·laboració d’organitzacions pseudosindicals com les que han signat a ulls clucs l’acord amb Iceta, totalment integrades en el sistema que ens explota, dirigides per personatges sinistres que només pensen a mantenir els seus privilegis i prebendes, les seues subvencions i els seus honoraris obtinguts a base d’estacar punyalades a la classe treballadora dia sí i dia també. Aquestes organitzacions malden per obtenir una massa de clients panxacontents enfront de persones sindicalitzades crítiques i combatives. 

Malgrat els mínims canvis efectuats per la ministra Montero per salvar in extremis el decret, es mantenen els punts conflictius que els sindicats de classe i les plataformes de personal interí i temporal de les administracions públiques hem denunciat des del principi:

· No es garanteix que el personal interí i temporal que treballa a les administracions públiques puga continuar treballant.

· El decret no pretén consolidar persones en els seus llocs de treball sinó places que també es podran veure reduïdes, la qual cosa perjudicarà l’usuari dels serveis públics, que veurà reduïda la qualitat d’aquests serveis.

· Contràriament al que estableix la sentència del TJUE, el decret penalitza al treballador o la treballadora que pateix l’abús de temporalitat i no a les administracions que cometen el frau de llei amb altes taxes de temporalitat.

· Manté una compensació econòmica baixa (en cas de cessament si el treballador o la treballadora no supera el procés d’oposició o és cessat després de tres anys de serveis), que serà equivalent a 20 dies de les seues retribucions fixes per any de servei, prorratejat per mesos els períodes de temps inferiors a un any, fins un màxim de 24 mensualitats, quan en realitat s’hauria de garantir la continuïtat en el treball i l’estabilitat laboral.

· Estableix el sistema de concurs-oposició com a única via de per a consolidar el lloc de treball. L’excepcionalitat a què fa referència l’article 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) per a consolidar el personal interí en la seua plaça només serà possible (però sense cap garantia) quan el treballador o la treballadora porta més de 10 anys ocupant la plaça. Per tant, queda fora d’aquesta excepcionalitat la resta de persones treballadores, moltes de les quals han estat encadenant relacions contractuals durant molt de temps, fins i tot en places diferents, o han patit altres formes de precarietat laboral.

Òbviament, i com no podia ser d’altra manera, a la Coordinadora Obrera Sindical (COS), ens hem oposat al RDL 14/2021 del senyor Iceta i rebutgem la versió refosa de la nova ministra d’Hisenda i Funció Pública, Maria Jesús Montero. Com a sindicat de classe defensem els treballadors i les treballadores del sector públic independentment del tipus de relació contractual que els vincula a les administracions. Per això ens oposem al fet que intenten dividir-nos i ens obliguen a enfrontar-nos entre nosaltres mateixos, treballadors i treballadores de les administracions públiques. Defensem el dret del personal interí i temporal del sector públic a continuar treballant. És necessari un canvi de legislació que garantesca la continuïtat en el treball, l’estabilitat i la fixesa del personal interí i temporal de les administracions públiques. 

El govern espanyol s’ha marcat com a termini l’octubre del 2021 per tancar les negociacions amb els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats espanyol perquè puguen presentar esmenes al decret reconvertit en projecte de llei. És necessari que mantinguem la lluita fins a guanyar.

A la Coordinadora Obrera Sindical (COS) continuarem treballant per la millora de les nostres condicions de vida i de treball. Més que mai, és necessari que mantinguem un nivell de mobilització alt des de les plataformes sindicals combatives i de personal interí i temporal de les administracions públiques. 

Pel dret al treball! Per uns serveis públics de qualitat! Estabilitat i fixesa ja!

Coordinadora Obrera Sindical (COS)

Sindicat de classe, socialista i feminista dels Països Catalans 22/07/2021

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s