Les bressol estem de dol i la lluita continua.

Publiquem l’article d’opinió d’una educadora d’Escola Bressol, que el passat divendres 5 de juny de 2020 es va manifestar amb les companyes de @Bressolrebelat i les Escoles Bressol Indignades . Les hem acompanyat, a elles, les educadores de les Escoles Bressol, les mateixes que van encendre l’espurna i començar el cicle de mobilitzacions en educació de l’any 2012. Hi han tornat. Per començar, una vintena s’han plantat davant l’alcaldessa de Barcelona per explicar-li els temors de la reobertura de centres en les condicions actuals i comentar-li unes propostes.  Companyes, sou exemple ! LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ.

LES BRESSOL ESTEM DE DOL

Enfocat des del punt de vista de la poca importància que se li està donant a l’infant i totes les situacions per les quals ha hagut de passar durant el confinament. Volem fer una bona acollida. Sabem que hi ha famílies que necessiten que obrim però com garantim l’equitat? 5 infants per estança cobrirà realment les demandes? Estem preparades emocionalment les educadores? Establir un horari estricte d’esbarjo a l’aire lliure els farà realment més lliures? Si tornar a l’escola, només perpetua el model d’estar entre quatre parets, sense la seva família o adults de referència, i sense poder rebre un petó o una abraçada de consol per part de la seva educadora… personalment m’entristeix tornar així. L’infant d’1 a 3 anys no comprèn de manera racional tot aquest estat de mesures que el Coronavirus ens ha obligat a adoptar. Tot són mesures de salut, però no es parla de la salut mental dels nostres infants i famílies. Qui més qui menys ha perdut un familiar o amic proper de per la malaltia. Podem tornar a l’ escola, per més fase 2 en la que ens trobem, fent com si no hagués passat res? Estem preparades per acollir aquests infants i famílies i les seves peculiaritats? Potser al setembre pot ser una mica més fàcil.

Precisament el que més desitjo és acabar amb el teletreball. Però no entenc que es parli de cohesió amb les famílies per part de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) quan, pel que se’ns va comentar des de la direcció, encara no se sap quines famílies tornaran. Les companyes heu fet una tasca d’acompanyament, tot aquest temps, molt digna.

Des del meu cas particular, la qüestió no és pas no voler tornar, sinó aprofitar aquest mes i mig per plantejar el curs vinent, planificar molt bé com ho farem al setembre, posar “bonica” l’escola, REFLEXIONAR sobre el projecte d’escola…

Personalment tinc ganes de tornar a exercir com a educadora acollint als infant i les famílies. Però a poder ser, en les millors condicions. Sé que millor 5 infants que cap i que la situació ideal d’equitat serà difícil de complir. I també sóc conscient que hi haurà famílies, majoritàriament dones que patiran aquesta desigualtat un cop més. En fi, que si es torna, l’única mesura que em convenç és l’AIRE LLIURE. Tot el dia al jardí!!!

L’única i millor eina que ens queda és acollir a l’infant i la seva família el millor que puguem i sabem.

De totes maneres, com que no deixa de ser una decisió política, demanaria a les administracions que establissin ajuts per a la conciliació familiar o proporcionessin espais alternatius on acollir més infants, com es farà a l’estiu.

Magda Font, educadora d’Escola Bressol de Barcelona

Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s